login
Inicia sessió

register
Registra't

Història oral

Catalunya bombardejada. Dossier

http://www20.gencat.cat/docs/memorialdemocratic/21_Catalunya_Bombardejada/Documents/Dossier_Premsa_web.pdf

Comentaris (0)15-06-2012 21:27:57Informació

Exposició 'Catalunya Bombardejada'

Us recomano que visiteu la web. Hi ha moltes activitats a fer.

http://www20.gencat.cat/portal/site/memorialdemocratic/menuitem.34ba9e98ca3f16457839a410b0c0e1a0/?vgnextoid=9117daa2cc2c5310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9117daa2cc2c5310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

La mostra, produïda pel Memorial Democràtic, conmemora el 75è aniversari dels bombardejos a Catalunya. Es pot visitar al Castell de Montjuïc del 30 de març al 13 de juliol. L'exposició és un homenatge a les més de 5.000 víctimes mortals a Catalunya durant els bombardeigs indiscriminats de les aviacions italiana i alemanya durant la Guerra Civil.Explica, amb imatges, textos i objectes originals, com afectaren els bombardeigs, quins danys comportaren, quina resposta provocaren entre la població civil i què es pretenia amb aquests atacs sistemàtics.

Comentaris (0)15-06-2012 21:19:00Informació

Roger Casajoana: Recordant la misèria

Roger Casajoana i Guàrdia:
Introducció de l’entrevista

He entrevistat el meu avi (Joaquim Casajoana) i la meva àvia (Carme Matencio). Els dos vivien a Castellar però amb edats diferents. L’avi tenia 6 anys mentre que l’àvia només 1 en esclatar la guerra. Això fa que els seus records siguin més escassos i en algunes preguntes he decidit ajuntar els dos testimonis i redactar les respostes com una de sola.

Entrevista

Els vostres pares tenien afinitat política?

JC: El meu pare era d’ERC. En el moment de la II República va estar de regidor a l’Ajuntament de Castellar. A casa tots érem d’esquerres.

CM: Els meus pares també eren d’esquerres.

Vau tenir algun familiar lluitant?

JC: No, ningú va anar a lluitar.

CM: El meu pare va anar al front, on morí a Balaguer al 23 de desembre de 1938 per culpa d’un obús. Era durant la batalla de l’Ebre.

Vau pensar mai en l’exili?

JC: A la família, es va haver d’exiliar la meva germana. Va anar a parar al camp d’Argelers perquè no es volia quedar amb la dictadura. El meu tiet, que era capellà i per tant donava suport als franquistes, se’n va anar a Roma.

CM: No, perquè nosaltres érem molt petits.

Com es vivia la guerra a Castellar? Van bombardejar el poble alguna vegada?

JC i CM: Durant la post-guerra no hi havia menjar, vivíem molt malament. Els republicans del poble van treure les imatges de l’església i les van cremar. A dintre l’església hi van posar una peixateria. Recordo que vam amagar durant un temps un soldat de les Brigades Internacionals que va marxar quan es va acabar la guerra. A Castellar no van bombardejar mai tot i que hi havia un camp d’aviació. Des de Castellar es podia veure com bombardejaven Barcelona.

Com us van afectar els anys de la immediata post-guerra?

JC: Anàvem amb les targetes de racionament i havíem d’anar a buscar el menjar a l’Ajuntament. El meu pare era rajoler i per construir el camp d’aviació li van comprar els terrenys amb uns diners que posteriorment no van servir per res. Vam quedar sense cap cèntim.

CM: La meva mare era vídua d’un soldat republicà i es va quedar amb un fill de 8, un de 5 i jo de 3. I no cobràvem la pensió perquè érem del bàndol perdedor. Vivíem amb els diners del treball a la fàbrica i amb el que trèiem d’un hort que teníem.

Com vàreu notar l’arribada dels feixistes en l’àmbit escolar?

JC i CM: Va canviar tot. Aixecaven una bandera espanyola i havíem de cantar el “ Cara al sol” formant en files. Al vespre baixaven la bandera i tornem-hi a cantar. Durant el mes de maig havíem de dir el rosari cada dia, per la Setmana Santa havíem d’anar a confessar, el diumenge a missa i el dilluns passaven revista per veure si hi havíem anat. Havies de ser catòlic a la força. El col·legi era separat segons sexe.

Per por dels bombardejos, durant la guerra, fèiem classe entre els arbres, al bosc.

No vestíem uniformes perquè ens faltaven els diners i a l’hivern passàvem molt fred perquè no hi havia estufa.

Com passàveu el temps lliure?

JC: Jugant al carrer, passejant pel poble,... A l’hivern anàvem a caçar ocells. També anàvem a buscar bolets, empaitar papallones,...

Jo, a més, havia d’ajudar el meu pare amb la vinya.

CM: A les nenes no ens deixaven sortir tan fàcilment al carrer soles. De tant en tant anàvem a berenar a una font amb l’àvia. En general, havia de seguir la meva mare allà on anés.

Com va rebre la vostra família la imposició del castellà com a llengua oficial?

JC i CM: Molt malament. A l’Ajuntament hi havia un rètol que deia: “ Aquí se habla en español y solamente en español”. A casa, quan no et sentia ningú parlàvem en català perquè no es perdés.

Vau viure alguna situació en que les vostres vides van estar en perill?

JC: Jo no, però recordo que el meu pare el volien empresonar perquè durant la guerra havia estat secretari del Sindicat de Pagesos de Castellar però sort que tenia algun amic influent que el va salvar.

Us provoca tristesa mirar cap al passat?

JC: Sí i no. Perquè son coses que ja han passat. Jo era feliç perquè jugava molt i no m’adonava massa del que passava al meu voltant. Però em fa ràbia si haig de mirar pel que li van fer al meu país, a la meva terra.


Les imatges són extretes d’Internet per complementar l’entrevista

Conclusió:

Amb aquest tipus de treballs són amb els que t’adones de la veritable importància del que estudies a l’aula. Sovint penses: “ uf, quin pal, una guerra més”.

Acabat aquest treball m’adono que quan penso això estic faltant el respecte a totes i cada una de les persones que van viure aquella època i que mereixen que almenys, els hi prestem una mica més d’atenció. L’oportunitat de conèixer de primera mà dos testimonis de la guerra més important que ha patit Espanya i Catalunya en l’últim segle no té preu. També t’adones que potser, la guerra més cruel és aquella que separa famílies, una guerra entre germans, una guerra civil.

Hauríem de ser prou intel·ligents de, com diu el tòpic, aprendre dels errors o no portar les diferències ideològiques als extrems i basar totes les negociacions o discrepàncies en la tolerància i el respecte.

Comentaris (1)06-06-2012 09:39:02quart A 2012

Marina Miró: Memòries d'una Guerra

Tàrrega

Marina Miró Alsina

INTRODUCCIÓ

He escollit al meu avi matern per fer l’entrevista. El meu avi va néixer el 1932 així que va estar present a la guerra civil. Tot i que era molt petit se’n recorda molt bé de tot el que va haver de passar. Van ser uns anys molts durs, ja que no era una família amb molts diners, però se’n va sortir prou bé i va aconseguir tirar endavant.

ENTREVISTA

A quin any vas néixer ? Quants anys tenies quan va esclatar la guerra ?

  • Jo vaig néixer el 6 d’agost del 1932. Tenia 4 anys i a l'acabar la guerra 7.

Recordes la teva vida abans de la guerra civil?

  • Si, me’n recordo bastant per lo petit que era, jo vivia amb el meu pare, la meva mare i dos germanes petites en un poble molt petit.

On vivies durant la guerra civil?

  • Vivia a Artesa de Segre, però, al esclatar la guerra varem tindre que fugir i vam caminar ma mare i jo amb les meves germanes 30 km i finalment ens varem refugiar al poble d’Urpí a Igualada, en un refugi. I finalment al final de la guerra varem poder llogar una casa i viure a Tàrrega.

Algun familiar va marxar a lluitar?

  • El meu pare va marxar a la guerra durant 3 anys, i ens varem quedar les 2 germanes, la meva mare i jo soles.

Vas perdre algun familiar?

  • Si, tenia una germà petit de 3 mesos que va agafar la grip i el varem portar a el metge (republicà) i ens va donar un remei per curar-lo. Va funcionar bastant bé, però va tornar a caure malat i quan varem anar a veure el metge, els franquistes l’avien matat i no teníem diners. Varem intentar salvar-lo, però sense cura de cap metge va morir.

Edifici de Tàrrega destruït, tret d’un llibre del meu avi del 1985, foto feta al 1939.

Com va afectar la guerra a la teva família ?

  • Va créixer la misèria, el pare era pastor i no sabia ni llegir ni escriure fins que va anar a la mili. La mare tenia una mica d’estudis, però la guerra li va destrossar tot. I sola, tenint que cuidar tres fills va ser difícil.

Com vas viure el final de la guerra civil?

  • El vaig viure a Tàrrega, vaig estar content de que s’acabés la guerra. Però, si volies viure havies de renunciar a alguns aspectes de la teva vida, havies de ser falangista i anar a missa.

Vas poder acabar els estudis?

  • Als 8 anys vaig començar a anar a la escola, vaig anar 3 mesos a un col·legi nacional i finalment als escolapis. Jo volia triomfar, sabia el que volia a la vida, així que vaig anar a estudiar “empresarials”i vaig marxar de Tàrrega.

Vas tornar a sentir-te segur desprès de la guerra?

  • No em vaig sentir segur, no veus les cosses igual. Tot i que Franco ens va donar “benestar” i treball i més o menys podíem anar tirant.

Vas passar gana?

  • Sí, vaig passar molta gana. Per viure al temps de la guerra teníem que prendre pa, demanar menjar als soldats, teníem que anar als horts i robar verdura i me’n recordo quan estàvem a missa i els mossèn ens deixava sols ens menjàvem el vi i les hòsties de la gana que teníem.

Hi havia molta repressió de la llengua catalana?

  • No molta, pura política. Pels carrers podies parlar català i amb la família també, l’únic que al col·legi havies de parlar castellà i cada dia a les 8h del mati havies de anar a missa i al sortir a cantar Cara al sol i desprès entraves a classe.

Com eren les relacions familiars a la postguerra?

  • Molt diferents d’ara, hi havia més companyerisme, però alhora també hi havia odi i enveja, eren unes circumstancies diferents.

Vivies en un poble o ciutat? Per tu que creus que era més dur?

  • Vivia en un poble de 5.000 habitants aproximadament. No coneixíem la capital, nosaltres vivíem al nostre món, jugàvem pels carrers, etc. Fins ser més gran no vaig anar a Barcelona.

Hi ha alguna imatge que no has pogut borrar de la memòria?

  • Depèn com ho vegis, però m’agradaria poder oblidar tots els records de la guerra. Un que me’n recordo molt bé va passar a la edat dels 6 anys més o menys. Jo i ma mare varem anar a un hort a collir menjar i de cop i volta passa un avió sobre nostre i comença a disparar amb la metralladora. Jo pensava que em moria i en un instant tenia a ma mare a sobre protegint-me de les bales. Finalment l’avió va passar i no ens va tocar cap bala, però va anar de ven poc.

Creus que va servir d’alguna cosa la guerra?

  • No. Era un odi entre germans, matar per odi o venjança, per egoisme polític, tothom volia el poder.

Com et vas espavilar a la postguerra?

  • Primer vaig tindre que ajudar els pares amb aquella situació precària. Vaig tindre que fer molt treballs ja que jo era el germà gran i ajudava a portar diners a casa. Vaig fer de xofer sense carnet fent contraban d’olives i blat de moro, venia gel i gasosa pel carrer, saltàvem i pujàvem d’un tren en marxa per poder anar a Barcelona a vendre productes, venia de tot.

Que pensaves?

  • Des de petit vaig tenir un somni de fantasia on volava, estava tranquils pels aires i de cop i volta uns fils d’electricitat em feien mal i queia. Jo no sabia que volia dir i la tenia sovint, fins a mesura que em vaig fer gran. Vaig entendre que volia sortir de la misèria, però les circumstancies m’ho impedien així que quan vaig ser més gran vaig poder fer un negoci i poder fer la meva vida tranquil·lament.

CONCLUSIONS

Aquest treball ha estat interessant, és diferent dels que havíem fet fins ara. Ha estat un treball on he pogut sentir realment ha una persona explicant-me coses de la guerra que ha viscut, que no és un simple llibre de text. Ha estat un treball per reflexionar, per entendre que no tot és tan fàcil com ara, tu arribes amb gana quan arribes de l’escola i berenes un entrepà, els avis si tenien gana s’aguantaven. He comprès lo difícil que eren aquells temps i també t’ajuda a comprendre com són els teus avis.

Tàrrega, foto treta d’un llibre del meu avui del 1985.

Comentaris (1)05-06-2012 12:21:55quart A 2012

Curs 2011-2012 - Treballs

Hola nois i noies!

Ja he rebut la majoria dels treballs.

Espero que la recomanació de tenir cura de la ortografia s'hagi acomplert.

Quan tingui els corresponents permisos començaré a penjar les vostres històries.

He escoltat converses entre vosaltres i a més d'un i més d'una els ha frapat aquesta activitat.

I heu aprés! Què era el nostre objectiu.

El profe

Comentaris (0)29-05-2012 22:11:31Informació

Revista SÀPIENS

Torno a insistir. Llegiu la revista!!!

I també entra a:

http://www.sapiens.cat/

Comentaris (0)30-04-2012 19:34:35Informació

Llibres per Sant Jordi 2012

Ara que s'acosta l'estiu, l'acabament del curs i el treball d'Història Oral és el moment d'aprofitar per llegir. Heus aquí algunes recomanacions de ficció històrica relacionades amb el tema. Jo de vosaltres en compraria algun.


Comentaris (0)30-04-2012 18:58:01Llibres

Curs 2011-2012 Tornem!

Estem arribant al final de curs. Com cada any els alumnes de Quart d'ESO faran el treball de curs centrat en el que anomenem Història Oral. Tot i que ho teniu penjat al suro us el torno a posar al blog.

Ciències Socials, història

4t d’ESO

Treball de final de curs: La Història oral

Què és la Història oral

Es tracta de recollir els testimonis inèdits i en general no escrits de les persones anònimes. Persones que també han viscut la història des de la seva vivència personal. La metodologia és trobar testimonis vius que ens puguin informar sobre determinats fets més o menys recents. Molt probablement ens trobarem davant de fonts històriques orals susceptibles de ser estudiades pels historiadors. És una forma d’aprendre la història més pròxima a l’actualitat.

Activitat

Heu de fer una entrevista a una o varies persones que tinguin coses per a dir i explicar, moltes ganes de parlar i sobretot bona memòria en relació a la guerra civil i la postguerra: besavis, avis o pares, familiars diversos, amics de la família, gent de barri, àvies i avis del casal o de la llar de jubilats...

Tema de l’entrevista

Els temes són els compresos entre la pre-guerra civil, la guerra civil i la postguerra. Es tracta d’obtenir informació sobre la historia viscuda relacionada amb aquest període. Els continguts del treball han de ser inèdits, obtinguts de fonts orals; no s'hi val a copiar de webs, llibres o publicacions. Cal que sigui un treball especial, compromès, diferent, exigent i acurat. El resultat d’un curs. La porta del Batxillerat.

Preparació de l’entrevista

Cal preparar-se les entrevistes: documentar-se repassant el llibre de text; quins temes plantejaràs?, quines preguntes faràs?; aniràs a l'entrevista amb llapis i paper, amb una "gravadora" o amb tot plegat ... Convindria portar càmera.

D’entrada, cal saber l’edat de l’entrevistat o de l’entrevistada, tot relacionant la seva biografia amb el context històric: neix l’any ... a ..., en temps de ...; quan va començar la guerra, tenia ... anys; als anys 40 tenia entre ... i ... anys; etc.

Quines etapes de la vida del personatge m’interessen?. La vida del meu entrevistat quan era nen, adolescent, jove solter, casat ...

Presentació del treball

El treball es lliurarà en folis blancs ben grapats o en un dossier fastener. Realitzat amb ordinador. Constarà de portada, índex i pàgines numerades. Cal dividir els continguts en capítols, amb una introducció i una conclusió o opinió personal. També és important posar un títol suggerent al treball. Recomanable per no dir imprescindible que hi afegiu documents, escanejant, fotocopiant o fotografiant els materials originals aportats pels entrevistats: fotografies, carnets, nòmines, cartes, butlletins, cartilles, postals, retalls de diaris, etc.

Recursos

Al blog: http://historia-oral.flog.cat/ trobareu diversos treballs elaborats per alumnes del Montcau i d’altres centres. Segur que ho fareu millor.

També diversos documents que us poden ajudar

I aquest és un recull de webs sobre el tema de la història oral:

http://www.upf.edu/enoticies-recerca/0708/0409.html

http://www.xtec.es/recursos/socials/historaula/

http://historiaoralort.blogspot.com/

http://www.iohanet.org/espa/index.html

http://www.h-net.org/~oralhist/

http://www.hayfo.com/

http://oliba.uoc.es/nens/index.htm

http://www.mhic.net/

http://www.presodelescorts.org/ca/node

Data límit de presentació: 25 de maig de 2012

Avaluació (valoració)

  • El lliurament puntual de totes les activitats, completes i ordenades.
  • La preocupació que es demostri a l’aula i en la realització de les activitats, per l'objectivitat en la investigació i la interpretació històrica.
  • La preocupació que es demostri per aplicar correctament els procediments
  • La sensibilitat per la precisió i el sentit estètic en l'elaboració de les activitats i els treballs proposats.
  • La demostració dels coneixements adquirits, a partir de les preguntes o qüestionaris que el professor proposi a l’aula.
Comentaris (0)30-04-2012 18:32:26Informació

75è aniversari de la Guerra Civil. Llibres

Llibres recomanats en el 75è aniversari de la Guerra Civil

Comentaris (0)19-07-2011 11:55:02Llibres

Una proposta de lectura

Jordi Sierra i Fabra és un prolífic autor. Ha escrit en tots els gèneres. Sobretot literatura per a joves.

La trilogia que us proposo per llegir està ambientada durants els anys que van del 1939 i el 1948. El protagonista és un policia dels temps de la República. Aprendreu moltes coses.

També us encoratjo a xafardejar la seva pàgina: http://www.sierraifabra.com/

O entrar al Foro oficial Jordi Sierra i Fabra: http://www.elforo.de/foroficialjsif

Comentaris (1)11-07-2011 15:01:50Llibres

Els serveis secrets durant la guerra civil

Sinopsis

La actuación de los servicios secretos suele presentarse como algo secundario, casi anecdótico. Gracias a la nueva documentación encontrada en los archivos españoles y extranjeros, Manuel Ros y Morten Heiberg pueden ofrecernos hoy un amplio panorama de la actuación de los agentes franquistas, italianos y alemanes en la guerra civil que cambia por completo esta perspectiva. Este libro arroja nueva luz sobre acontecimientos como el trasfondo de la unificación de falangistas y tradicionalistas, el bombardeo de Guernica, la acción de los saboteadores en la retaguardia republicana, la participación de provocadores en los sucesos de mayo de 1937 en Barcelona, la organización de la Quinta columna, los planes para asesinar a Negrín o las negociaciones de Casado con el gobierno de Burgos, entre otros muchos. Un capítulo final enriquece nuestro conocimiento de la complicidad del régimen franquista con las potencia del Eje durante la Segunda guerra mundial.

Comentaris (0)10-07-2011 19:34:33Llibres

Del mateix que heu treballat vosaltres se'n va fer aquest llibre

Sinopsis

Hace ahora veintiocho años se publicó por primera vez este libro que venía a ofrecernos una narración distinta de la guerra civil española. Hasta entonces, habíamos dispuesto de memorias personales, testimonios y recuerdos, por un lado, y obras de erudición y ensayos académicos, por otro, que, en su inmensa mayoría, estudiaban el conflicto desde la historia política y militar. El libro de Fraser, que significaba una aproximación al conflicto desde la historia social, nos brindaba el «testimonio colectivo» de quienes participaron en la contienda o la sufrieron en sus carnes. Para el autor, lo que hacía sobresalir a su libro de entre la enorme riqueza bibliográfica a que ha dado lugar la guerra civil española, era su carácter subjetivo, la recreacion de un ambiente, de un clima, de una memoria personal no siempre coincidente con la «verdad» histórica, pero que nos acercaba a la «realidad» del conflicto con una viveza estremecedora. Esa aproximación dotaba al libro de una fuerza y un frescor que se mantienen intactos casi treinta años después, cuando tantos otros libros sobre la guerra civil nos parecen irremediablemente condenados al olvido.


Comentaris (0)10-07-2011 19:30:41Llibres

Correcció treballs


Hola nois i noies!

Finalment he pogut acabar de llegir els vostres treballs.

N'hi ha de veritablement impactants.

Alguns els publicarem al blog. De fet ja n'hi ha uns quants.

Altres, per raons de privacitat, tornaran a l'anonimat del treball de cada alumne.

Us felicito de tot cor. Ha estat una bona feina.

Només hi ha un, però.

La correcció. Aquí no hem estat a l'alçada. I puc acceptar com atenuant que teniu molta feina, però, no es poden presentar treballs d'aquestes característiques amb faltes d'ortografia, i molt menys amb frases inconnexes.

M'està donant molta feina tornar a llegir els treballs del blog per corregir-los.

Però, ho faré. A poc a poc, però ho faré.

BONES VACANCES!

Comentaris (0)20-06-2011 17:10:38Informació

La memòria del passat

Comentaris (0)16-06-2011 00:05:21videos

Per reflexionar

Comentaris (0)13-06-2011 18:29:18videos

Pàgines: 1234  <>