login
Inicia sessió

register
Registra't

Història oral

L'inefable Forges

Comentaris (0)03-06-2011 19:18:06Gàfics i dibuixos

Arola Ycart. La guerra civil espanyola i la postguerra

Introducció:

Per fer aquest treball he entrevistat a la meva àvia per part de mare de 72 anys, Vicenta Cusidó, que va néixer a finals de la guerra civil espanyola, el 19 de setembre de 1938. Aquesta entrevista ens mostra el record del què la meva àvia li explicava la seva mare i familiars sobre la guerra civil, i la seva visió de la postguerra viscuda en primera persona. A més adjunto diverses aportacions gràfiques.

Entrevista a Vicenta Cusidó:

1. Te'n recordes d’alguna cosa de la guerra civil?

No me’n recordo de res perquè jo era molt petita. Però a mi m’havia explicat moltes coses la meva mare. M’havia dit que hi havia gent que feien intercanvis de menjar, per exemple nosaltres teníem vi i l’intercanviàvem amb el nostre veí que tenia oli. També hi havia molta gent que saltava als horts a robar menjar i moltes vegades quan no trobaven res es menjaven les cols gegants, que eren del bestiar, o es menjaven les pells de les patates que trobaven a les escombraries. Hi havia molta fam en aquella època però a casa meva no en vam passar gaire perquè el meu pare treballava a un lloc on distribuïen carn per els militars i llavors en portava a casa, a part el meu tiet treballava en un forn i a més teníem un petit hortet al pati de casa.

També recordo que la meva mare m’havia explicat que quan bombardejaven la ciutat cap a finals de la guerra, que era quan jo hi era, el meu pare es posava sobre meu perquè creia que d’aquesta manera em protegia més de les bombes.

2. Quin bàndol recolzàveu a la teva família?

La meva família no recolzava a cap bàndol, tot i així el meu pare i el meu tiet volien que guanyessin els franquistes perquè els capellans van ser molt perseguits pels republicans i el meu tiet era capellà. Per aquest motiu van ser tancats a la presó durant un temps.

Tot i així la meva família també estava en contra dels franquistes, ja que ells volien prohibir el català i aquesta era la nostra llengua.

3. Us vau haver d’amagar o vau haver d’amagar algú durant la guerra?

Sí, els meus pares es van casar per l’església en temps de guerra, i van haver d’anar a viure, durant un temps, a casa uns parents de la meva àvia perquè sinó algú els hagués pogut delatar i els republicans els haguessin tancat a la presó. A més, durant la guerra el meu pare i el meu tiet també es van haver d’amagar perquè, com ja t’he dit abans, el meu tiet era capellà i els republicans els buscaven.

També el pare del meu marit, el teu besavi, es va haver d’amagar perquè era carlí. La teva besàvia tenia un forn i tots els companys del teu besavi que eren carlins i el teu besavi s’amagaven al pis de sobre.

4. Ens pots explicar alguna anècdota familiar de la guerra?

Sí, recordo que la meva mare me va explicar que el meu pare i el meu tiet van ser tancats a la presó durant un temps per ser creients del catolicisme i durant aquest temps es va enviar cartes amb la meva mare, el meu pare.

5. Què feia la teva mare durant la guerra?

La meva mare durant la guerra hi va haver una època que va treballar a Cal Pous i més tard, com que ella havia anat a economia sabia cosir, feia alguna cosa de roba i alhora ensenyava a noies a cosir. Llavors totes demanaven fils i la meva mare tenia alguna cosa de merceria i els hi venia, va ser així com es va posar en el negoci de les mitges. En un principi tenia clients particulars que els hi portava les mitges i després les va vendre en botigues.

6. Veu tenir por i vau passar gana?

Por molta, moltíssima. Molt patiment perquè la meva mare tenia dos germans que els podien cridar per anar al front, a més el germà del meu pare, com ja he dit, era capellà i el podien agafar en qualsevol moment i empresonar-lo.

7. Vau perdre algun familiar a la guerra civil?

Sí, el germà gran de la meva mare que treballava en un forn i el van cridar per anar a la batalla de l’Ebre i no se’n va saber mai més res.

8. On vivies durant la postguerra?

Jo vivia on visc ara, però abans no hi havia aquests pisos sinó una casa amb un petit pati on hi havia gallines i conills i un pou. Hi havia una cuina econòmica, que és una cuina que funciona amb carbó, un menjador i just al costat el cosidor, que és l’actual sala d’estar, on hi solia haver uns sillons amb una taula de braser. Nosaltres al cosidor, a més, hi teníem una nevera de gel.

9. Com va afectar la guerra a la vida quotidiana de la gent?

La gent es va quedar sense res, van haver de partir pràcticament de zero. A alguns els hi havia pres la casa o se l’havien trobat plena de polls. El meu tiet, per exemple, va quedar una mica boig per culpa de la guerra.

10. Com vas viure la postguerra?

Jo no vaig passar molta gana, o sigui que no va ser molt dura la meva postguerra. Jo vaig anar al jardí d’infància més o menys fins els deu anys i llavors em van portar a cultura pràctica i vaig fer comerç. Quan sortia de l’escola anava a buscar la ració de pa, de sucre o d’arròs que ens tocava. A l’escola hi havia només dues classes, la dels petits i la dels més grans, estàvem en una mateixa classe uns en una banda amb i els altres a l’altre però amb diferents mestres.

11. Segons el què t’han explicat, què va ser més dur, la guerra civil o la postguerra? Perquè?

Per la meva família va ser molt més dur la guerra civil. El patiment de sentir que queien les bombes i no saber on amagar-te era molt gran. A més, anaven per les cases a buscar la gent i no podies saber mai quan et tocaria. Després, a la postguerra, hi va haver limitacions de menjar,però com ja t’he dit, nosaltres no vam ser dels que vam passar més fam. Tot i així tota la meva família estava bastant cadavèrica.

12. Com era l’escola d’aquell temps?

Abans a l’escola t’explicaven motes menys coses que ara, t’havies d’espavilar tu i empollar. Els horaris també eren diferents, hi anàvem de 9h a 12h i, a la tarda, de 3h a 6h. Però nosaltres el dissabte també havíem d’anar a l’escola, només hi havia festa el diumenge, igual que a les fàbriques.

A la meva escola, a més, es parlava sempre en català. Tot i que els llibres eren en castellà i les mestres estaven obligades a fer-te la classe en castellà; al pati, quan et dirigies a la professora fora de classes, etc. sempre en català.

13. A què jugaves de petita?

Allà al jardí d’infància hi teníem un pati, on hi passava també la gent d’una fàbrica, i jugàvem a 1,2,3 botifarra de pagès, també a pito ( la xarranca), a cuca amagar, els nens jugaven a pilota... Jo, de petita, m’inventava moltes cançons i les anava cantant i ,fins i tot, hi havia unes veïnes que eren grans que em demanaven que els hi vingués a cantar alguna cançó.

14. Hi havia igualtat d’homes i dones?

No, la dona depenia del seu marit, pare o germà. Algun d’aquests li havia de donar permís per fer qualsevol cosa que volgués fer. Això és el què imposava Franco. Un exemple de què consideraven a la dona inferior, és que sempre tenia que portar mitges. Era com si no li deixessin ensenyar les cames. Un altre és que quan jo em vaig treure el carnet de conduir, vaig ser la segona dona de Terrassa en treure-me’l. A casa meva, però, la meva mare no depenia del meu pare, li deixava fer el què ella creiés sense tindre que demanar-li.

15. Creus que el govern franquista t’ha influït en la teva forma de pensar o actuar?

Amb aquest govern procuro no pensar-hi, m’ha demostrat que la seva forma d’actuar i de pensar no és gens humana ni solidària. M’ha fet tornar més radical amb els feixistes i fins i tot m’ha creat com una certa antipatia cap a la gent de parla castellana.

Documents de l’època:

“La meva àvia i el seu germà a l’escola l’any 1945-1946”

“La meva àvia en diferents cursos escolars”

“La meva àvia damunt del pou que tenien al pati”

Conclusions:

Amb aquesta entrevista que he fet me n’he adonat com va ser de dura la guerra civil, tant psicològicament com físicament, per tots aquells que la van viure; encara que la família de la meva àvia no va ser de les que ho va passar pitjor. M’adono de la sort que tenim nosaltres de viure en aquest període de pau en què les dones no depenem dels homes, tenim certa llibertat, el nostre cap de govern no és una persona de ideologia feixista, que alguns dels seus ideals era la destrucció de la llengua catalana i la de moltes més cultures...

En aquesta entrevista veig també com hem evolucionat nosaltres mateixos, comparant el tipus d’escola que hi havia abans, els jocs amb què s’entretenien els nens, el paper de la dona dins aquella societat, en general la vida i la manera de fer d’aquella època.

Crec que ha estat un treball molt interessant de fer perquè aquest treball no és ni més ni menys que la nostra història, la història dels nostres avis.

Arola Ycart Canal

Comentaris (6)03-06-2011 18:42:38quart A

La foto polèmica de Robert Capa

Comentaris (0)03-06-2011 16:20:32Fotos

Mar Casas-Salat Agudo. Societat en guerra

Introducció

En aquest treball el que es pretén es intentar representar per mitja d’una entrevista la dura vida tant durant la guerra civil com en la postguerra. Tot això per mitja d’un testimonis que l’han viscuda intensament: els meus avis.

El meu avi es diu Lluis casas-salat i vivia a caldes la seva família era més aviat franquista, es a dir, de dretes tot i que no els convencien cap de els dos bàndols.

I la meva avia que es diu maria rosa vivia a caldes però al final de la guerra es va traslladar amb una amiga de se mare per treballar ala i que li donessin menjar perquè el seu pare havia mort a la guerra i no podien alimentar a tots els fills.

Quan la guerra civil va esclatar tenien 9 i 7 anys respectivament i tot que seguessin molt petits els records d’aquesta guerra que va enfrontar a germans i família senceres se’ls va quedar gravat a la memòria.

Aquesta guerra va ser un enfrontament entre franquistes i republicans. Els franquistes estaven dirigits per Franco que ostentava o ostentaria el títol del Caudillo, i els republicans estaven governats per Negrin, que era el cap comunista.

L’entrevista es divideix en la preguera, la guerra civil i la postguerra i va acompanyada de alguns documents de la època que els meus avis o pares han conservats o que els e tret de Internet: com per exemple una foto de la mili, retalls d’antics diaris etc...

I a l’ultima pagina hi tenim les conclusions que he pogut extreure d’aquest treball, i de tota la informació que he pogut aconseguir a partir dels meus avis que son els que han fet possible aquesta entrevista.

Entrevista de la preguera

Te’n recordes de com era la vida anterior a la guerra civil?

  • Lluis : Recordo que anava a jugar a la plaça del lleó, que anava a jugar amb els meus amics
  • Maria rosa:No ho recordo era molt petita però el que recordo es que el meu pare sortia a esmorzar al portal de casa i ens cridava amb un xiulet i anàvem tots corrents cap allà, però desprès va venir la guerra i ell se’n va tingué que anar i iai o va tornar mai mes

Com us divertíeu?

  • Maria rosa: érem molt petits però tothom anava als balls del poble, a casino, a les festes majors, i els mes petits amb jocs com saltar a corda, etc...
  • Lluis : jo anava a jugar amb els meus amics, fèiem lluites amb pals de fusta, també es fien festes, etc..

Com era l’escola en aquells temps?

  • Maria rosa:No ho se no hi vaig anar
  • Lluis : Els republicans et podien donar algun que altre mastegot no ‘’s’anaven con xiquetes’’. Fins i tot havia vist a algun agenollar-se i demanar perdo. Jo vaig anar a una escola religiosa als escolapis, però això en els franquistes no els havia vist a fer mai. A les classes teníem una cru religiosa penjat a la paret i no teníem els llibres que teniu ara que sinó teníem un llibre i nomes un quaderns, un llapis, goma maquineta a part els nens i la nenes anaven separats.

Entrevista de la guerra

Com es va viure l’esclat de la guerra?

  • Lluis : Amb molta tristesa i amb molta por
  • Maria rosa: Amb molta por ja que el meu avi era publica i teníem por d el que ens poguessin fer.

Com us veu assabentar del inici de la guerra?

  • Maria rosa: No ho recordo
  • Lluis : Jo recordo que vaig veure que passava un cotxe darrere l’altre tocant al clàxon amb mocadors vermells lligats al coll i treien fusells per la finestra, també recordo que al passar per la plaça de la església veies que des de dalt agafaven als sants i els estavellaven a baix i a mes els cremaven.

Com va afectar la guerra a la vostra vida quotidiana?

  • Maria rosa: A casa meva molt perquè a casa meva estaven ben situats es guanyaven be la vida però en el temps de la guerra van matar el meu pare que va haver de anar al front i acabada la guerra ens o van prendre tot, me’n recordo que el meu pare era fuster i a casa teníem llistons de fusta i al cap de molt temps de que s’acabés la guerra encara veia per el carrer els llistons de fusta del meu pare i el meu tiet amb les seves inicials, gravades.
  • Lluis : A casa meva tot i que no va ser igual també ens o vam passar molt malament i me’n en recordo sobretot que ven passar molta gana en aquells temps e menjat coses que no e tornat a menjar mai mes.

A on vivíeu durant la guerra?

  • Lluis : Jo a casa al passeig del remei, igual que abans.
  • Maria rosa: Jo primer a casa a l’avinguda del generalísimo que abans es deia carrer pi margall i acabada la guerra vaig anar a Can Pachau que era una casa de pagues perquè la meva mare al quedar-se viuda amb quatre fills no ens podia alimentar a tots i un amiga de me mare li va dir que jo podia anar amb ella que així l’ajudaria a la granja i així tindria una boca menys que alimentar, per això no vaig sentir tant la guerra.

Amb qui vivíeu durant la guerra civil?

  • Lluis : Jo vivia amb la meva mare la meva germana i el meu germà.
  • Maria rosa: Jo amb els meus germans ( 2 germans i 2 germanes) i amb la meva mare i el meu avi ja que el meu pare havia mort al front. Tot i que no vaig viure tot el temps amb ells, ja que poc temps desprès vaig anar a viure a una granja a treballar.

Com va influir el franquisme en les escoles?

  • Lluis : Ens van inculcar molt la religió, havien de fer catequesis havies de anar a missa si no ja no erets ben vist.
  • Maria rosa: Jo no vaig poder anar a l’escola vaig tindre que començar a treballar e molt joveneta perquè me mare viuda amb 4 fills no teníem menjar per tots, i vaig tindre que començar a treballar i deixar l’escola.

Quin bàndol recolzava la vostra família?

  • Maria rosa: La meva estava del bàndol dels republicans el meu avi era república i desprès de tot el que els franquistes ens van fer encara mes.
  • Lluis : La meva família era mes aviat de dretes però tot i això ni un bàndol ni un altre em van convèncer del tot, cap hem van agradar, vaig veure fer coses molt mal fets dels dos bàndols

A on es passava mes gana?

  • Lluis : A les ciutats era on es passava mes gana perquè era on se sentia mes la guerra els pobles estaven mes allunyats respecte la política.
  • Maria rosa: A les ciutats, ja que als pobles la gent tenia agricultura, e seu hortet i si teníem sort algunes besties, així tenien cobert el tema del menjar i ho podien intercanviar per e que els fes falta.

Com aconseguíeu el menjar?

  • Maria rosa: No es podia anar a comprar recordo que tot havia de ser amb intercanvis, jo et dong patates tu em dons oli de menjar a les botigues no n’hi havia. I hi havia un eslògan que era: Franco Franco nos prometiste pan blanco si ahora nos das serrin preferimos a Negrin ( Negrin era un cap comunista) .
  • Lluis : Jo tenia un oncle que era molt fumador que canviava els puros per menjar i també recordo que el pa era groc perquè es feia amb el blat de moro no estava fet amb farina normal i quan per primer cop en molt de temps vaig veure pa blanc em va sorprendre molt, semblava que no podia ser.

Podríeu explicar alguna anècdota de la guerra?

  • Maria rosa: Jo es que era molt petita i no recordo gairebé res
  • Lluis : Jo si, me’n en recordo com alguns veïns a la nit quan ja estava tothom dormit sortien amb l’escopeta per matar a els de l’altre bandó. I també vaig veure passar un camió carregat de cadàvers que e dirigia cap al cementiri per deixar-los allà enterrats allò hem va causar molta impressió.

Quina va ser el record que mes us va marcar?

  • Lluis : A caldes u dia hi havia uns avions que s’amatrellaven entre ells i se que me germana, l meu germà jo ens vam posa arrambats en una paret amb un pal a la boca perquè deien que si tiraven bombes era mes difícil que t’esclates el timpà o et fessin mal les orelles i molt espantats. Allò hem va quedar gravat en el record.
  • Maria rosa: Jo va er ja cap al final de la gerra que teníem una veïna que era de les nacionals de les nacionals que cua van entrar el franquistes a sortir el carrer i li v començar a donar la ma tots els generals i me mare i jo que estàvem a terrat de casa pensàvem: ha pobre senyora Lola nomes falta que no sigui els franquistes que la mataran.

Qui anava a lluitar?

  • Maria rosa: Els homes que tenien mes de 16 anys, però molts van morir en la batalla de l’Ebre perquè els mataven perquè no volien creuar o simplement perquè s’ofegaven
  • Lluis : Els homes, tot i que alguns tenien 16 anys ( la quinta del biberó)

Coneixeu algú proper que va participar activament a la guerra?

  • Maria rosa: Doncs al front a lluitar nomes hi anaven es homes. El meu pare que el van cridar a files per quintes i ja no va poder tornar va morir amb 30 i pico d’anys. Va anar a la guerra quan estava a punt de acabar a la batalla de l’Ebre va venir d permís un dia i es meus germans encara no caminaven. El meu avi va escriure cartes per dir que estava malalt que li havien de donar u permís. Tot això ho feien per amagar-lo perquè si hagués tornat de lla guerra amb un permís l’haguéssim amagat allà on haguéssim pogut i així no tingué que tornar, però ja no va venir mai mes.
  • Lluis : Els meus oncles, ja que jo no i podia anar perquè era un nen petit. I conec una anècdota de un amic meu que també estava participen a la guerra que quan s’anava a escapar un dels oficials el va seguir per a veure on anava i si tenir intenció de marxar matar-lo i ell es va treure els pantalons con si hagués de anar de ventre perquè va veure al que el seguia i quan va acabar se’n va tornar com si res tot i que ell anava amb la idea de escapar-se, i quan el que l’anava a matar ho va veure va tornar sense dir res.

Entrevista de la postguerra

Com vas viure la postguerra?

  • Maria rosa: Doncs amb molta gana, moltes necessitats i amb molta por.
  • Lluis : Doncs a casa meva no vam passar gaire gana ni necessitats ja que proveníem d’una família mitjanament rica però amb molta por.

Encara hi havia repressió?

  • Maria rosa: Si respecte als republicans els franquistes en van matar a un tip, i el català nomes es podia parlar a casa, els que parlaven català fora de casa podien ser empresonats.
  • Lluis : Si però a casa meva com es parlava Castella i eren de dretes pràcticament o vam suportar be.

Com eren les escoles? quans anys i vas anar?

  • Maria rosa: Jo quan es va acabar la guerra ja no anava a l’escola la vaig deixar als 9 anys.
  • Lluis : Jo quan es va acabar la guerra també ja m’havia posat a treballar.

De que treballaven la majoria de gent? I tu?

  • Lluis : A caldes la majoria de gent treballava o de pagesos o en la industria Textil, i jo treballava en una empresa Textil.
  • Maria rosa: Es treballava o de pagesos o en la industria jo treballava a la industria Textil.

quan vas tenir el teu primer aparell de televisió? I el teu primer cotxe?

  • Lluis :El primer aparell de televisió el vaig tenir al voltant dels 40 anys i el cotxe que era un Seat 600 als 42 o així.
  • Maria rosa: El primer aparell de televisió que ven tenir va ser per l’any 67 i el cotxe un parell d’anys mes tard.

Com veu viure la mort de Franco?

  • Lluis :Indiferent jo no desitjo la mort de ningú. A part vam passar alguns bons anys. Es mes a l’època del Franco havia fet la mili i si algun dia havia acabat de fer un servei a les 2 de la nit anava caminant a casa me germana que estava a les afores a sant Andreu ara no o faria perquè tindria por.
  • Maria rosa: Jo també indiferent ja que en aquella època ja tothom s’havia adaptat a la forma de fer de aquell govern.

Documents de l’època

(No són originals, estan extrets d'Internet per complementar l'entrevista)

Conclusions

El que he pogut extreure amb aquest treball a sigut moltes coses mes que no si ho hagués treballat nomes amb un llibre de text. Realment no ens en adonem però la historia forma part de nosaltres i de les nostres vides i al fer aquesta entrevista m’he adonat que no es una cosa molt allunyada de tots nosaltres sinó que va marcar a tota una generació, la dels nostres avis.

Realment li agraeixo molt als meus avis el fet que m’ho hagin pogut explicar i he tingut sort al tenir dos histories tant diferents entre si.

M’espanta pensar tot el que han viscut que si la guerra, els bombardejos, la gana, el front, tantes coses que no puc entendre com hi ha gent encara que desprès de veure tot el mal que van fer encara tingui la mateixa mentalitat.

M’hagués agradat tenir mes documents de l’època però al serà llavors uns nens no han conservat res, l’únic son trossos de diaris que e extret d’Internet.

Ara crec jo que es menys complicat per mi imaginar el que van tingué que viure els meus avis durant aquells anys tant durs en que es va passar de la preguera una etapa feliç i de color de rosa a la guerra civil on molta gent va morir al front fins a la postguerra on molta gent va morir però aquest cop de gana.

He trobat que ha estat un treball genial per tal d’enriquir-me culturalment d’una forma diferent a les habituals.

Mar Casas-Salat Agudo

Comentaris (1)02-06-2011 23:42:46quart A

Himne de la Falange Española

Comentaris (0)02-06-2011 20:47:11videos

Alicia Gómez Mediavilla. Història oral: la Guerra Civil i la postguerra

Introducció

Per realitzar aquest treball, he entrevistat a dues persones, els meus avis, Jaime Gómez Benito i Isabel López Márquez, que van viure la Guerra Civil, encara que durant aquesta època eren molt petits.

Tots dos, al començament de la Guerra Civil, tenien 2 anys, i no recorden molt bé com va anar tot.

En Jaime Gómez Benito va néixer el 12 de gener de 1934.

L’ Isabel López Márquez va néixer el 26 de maig de 1934.

Tots dos, quan van emigrar a Catalunya es van conèixer, i finalment es van casar.

Juntament amb aquestes dues entrevistes, també hi ha documents de l’època, i, finalment, unes conclusions sobre el què he après de la Guerra Civil gràcies a aquests dos testimonis.

Entrevista a Jaime Gómez Benito

  • Te’n recordes de com era la teva vida abans de la Guerra Civil?

No recordo molt bé com era la meva vida abans de la Guerra Civil, ja que era molt petit. L’única cosa que puc arribar a recordar, i que sé és que la meva família sempre ha viscut molt bé. Sempre hem tingut botiga i personal al nostre servei. Per tant, gràcies a l’esforç dels meus pares, dels meus germans i el meu, mai ens ha faltat res.

  • Quina relació tenies amb els teus pares abans de la Guerra Civil?

No ho recordo, era un bebè. Però sempre hem tingut molt bona relació tots plegats.

  • Quan te’n vas adonar que havia començat la Guerra?

Dons jo pràcticament no em vaig adonar que havia començat la Guerra Civil perquè era molt petit. Jo em vaig adonar quan van començar a passar cosses dolentes, com quan ens van robar moltes coses que teníem a casa, o quan ens van robar a la botiga. Llavors jo vaig trobar a faltar certes coses, i el meu pare i la meva mare em van explicar el per què de tot allò.

On vivies durant aquell temps?

Jo vivia a la província de Conca, a un poble anomenat La Peraleja.

  • Com es va viure al teu poble l’inici de la Guerra Civil?

Et podria dir que jo no recordo res de l’inici de la Guerra. Només sé que la gent estava atemorida, tenia por.

  • Quan llençaven alguna bomba, com actuàveu?

La veritat és que no recordo cap bomba que hagi caigut al poble. Sincerament crec que no en van tirar ninguna. Nosaltres podíem sentir com els avions sobrevolaven el nostre poble, i tiraven alguna bomba, però no al nostre poble, perquè allà no va morir ningú a causa de les bombes. Els avions tiraven les bombes a les ciutats.

  • Us alimentàveu bé durant la Guerra Civil?

Sí, a casa meva sí. Mai em tingut problemes d’aquest tipus.

  • Tu creus que era una situació més dolenta pels pobles o per les ciutats?

Jo crec que per a les ciutats. Perquè al meu poble, gent amb una situació molt dolenta mai els hi va faltar un tros de pa. En canvi a les ciutats tot era diferent.

  • Cantaves ‘Cara al Sol’? Quan?

Jo, igual que les altres persones del meu poble, estava obligat a cantar el que em deien. I, efectivament, si que cantava Cara al Sol. Ho cantàvem a l’escola, allà ens obligaven.

  • De quin bàndol polític eren els teus pares?

Els meus pares, al ser de les persones riques del poble, eren de dretes. El meu pare mai ha estat molt ficat en la política, encara que els seus germans si que estaven molt ficats en la política, i ells eren republicans. Degut a això el meu pare va ser detingut, encara que sense cap motiu, perquè, com ja he dit, no es ficava en temes de política. Però la meva mare era molt de dretes, i el meu pare estava amb la meva mare.

  • El teu pare va estar lluitant al front?

No, el meu pare mai va estar lluitant al front.

  • Com vas viure el final de la Guerra Civil?

El final de la Guerra Civil va ser bo per a tot el poble. Nosaltres durant la Guerra no havíem passat gana, però hi havia moltes famílies que s’havien trobat en situacions extremes, i el final de la Guerra va ser el final de tot aquell sofriment.

  • Com vas viure la postguerra? En què va afectar en la teva vida?

La postguerra va afectar bastant a tota la meva família. El meu pare va ser empresonat, ja que s’havia començat a posar a favor dels seus germans, que eren d’esquerres. I a aquests pobles tan petits, per qualsevol relació que hi hagués tant amb família com amb amics en contra del franquisme, o a favor d’esquerres, t’empresonaven. Allà es decidia a qui s’havia d’empresonar o matar, llavors arribaven els milicians i se’ls emportaven. Jo coneixia a varies persones que van ser afusellades injustament.

  • Fins a quina edat vas anar a l’escola?

Jo vaig anar a l’escola fins als 14 anys.

  • Quina importància tenia la religió en aquesta època?

La religió era summament important. En aquella època era el clero qui manava. Actualment el clero també mana, però molt poc.

  • Com es vivia en aquella època sense cap tipus de tecnologia i electrodomèstics?

Jo vivia en un poble molt retardat en avenços, es vivia com es podia. Allà els tecnicismes no existien. Allà agafaven un gall, el mataven i se’l menjaven. Al poble no es venien les coses, sinó que hi havia intercanvi de productes. La meva família i jo vivíem gràcies als intercanvis d’articles de la nostra botiga per productes.

  • Creus que els avenços tecnològics i científics que hi ha actualment han servit per derivar en un món millor o pitjor?

Home, dons jo crec que si, per suposat. Jo estic convençut, no vaig viure molt el període de la Guerra Civil, però crec que sí. Encara que també crec que la gent ha emigrat molt a les ciutats i molts pobles s’han destrossat. Fa poc temps vaig estar de visita al meu poble i em va fer pena, no hi havia ningú pels carrers. Al meu poble no han arribat els tecnicismes en absolut.

  • Quan vas tenir la teva primera televisió?

La primera televisió que vaig tenir ja va ser aquí, a Catalunya. Quan jo estava ja casat amb la meva dona i va néixer el meu segon fill, al 1964, ella estava a la clínica i jo li vaig comprar per donar-li una sorpresa.

  • I quan vas tenir el teu primer cotxe?

Vaig tenir cotxe molt ràpid. Jo no el vaig comprar, van ser els meus pares, que com ja he dit vivien bastant bé. Tot el que tenien al poble ho van vendre, van venir aquí, a Catalunya, i van muntar unes botigues i han viscut sempre molt bé. El primer cotxe que vam tenir crec que va ser per volts dels 60.

  • Com vas viure la mort de Francisco Franco i Bahamonde?

Dons a mi pràcticament la mort de Franco no em va afectar per res, ni per bo ni per dolent. Encara que ara em costi dir-ho, perquè el meu pare va ser una de les persones perjudicades, jo vivia amb més tranquil·litat amb Franco que actualment. Abans deixàvem les portes obertes i ningú entrava a robar. Actualment a nosaltres ens han robat varies vegades a les botigues.

  • Per què tu i la teva família veu decidir emigrar a Catalunya?

Nosaltres vam emigrar a Catalunya perquè allà les coses cada cop es posaven pitjor. Molta gent del poble va començar a emigrar. Llavors ens vam quedar molt poca gent. A l’inici de la Guerra Civil érem unes 1000 persones al poble, i al final de la Guerra vam quedar sobre uns 150 habitants. Ens vam veure obligats a marxar del poble, encara que vam ser dels últims.

  • Moltes gràcies per haver compartit les teves experiències personals amb mi, ja que aquestes han fet possible l’elaboració d’un treball.

Entrevista a Isabel López Márquez

  • Com era la teva vida abans de la Guerra Civil?

No recordo la meva vida abans de la Guerra Civil perquè jo vaig néixer al 1934, i quan va començar la Guerra Civil només tenia 2 anys, per tant no recordo res del temps anterior a la Guerra.

  • On vives?
  • Jo vivia amb els meu pares a la província d’Almeria, a un poble anomenat Pechina, que estava molt a prop de la ciutat d’Almeria. Jo era la germana gran de cinc fills.
  • Quan et vas adonar de que havia començat la Guerra Civil?

Jo no em vaig adonar de que havia començat la Guerra Civil fins que vaig tenir sis anys, que jo ja tenia una germana. Una nit de molta lluna, la meva mare i algunes veïnes va sortir corrent als carrers. Nosaltres ens vam amagar a un lloc on hi havia ombra i era difícil veure’ns. Hi havia avions sobrevolant el nostre poble. Estaven bombardejant Almeria. La veritat es que al nostre poble no van tirar cap bomba.

La meva família, els amics i veïns, com jo era petita i no parava de plorar, em deien estigues tranquil·la i callada.

  • La resta del poble com va viure l’inici de la Guerra Civil?

Dons igual. Quan sentíem un soroll d’avions que sobrevolaven el poble, o sorolls de bombes tots sortíem als carrers a amagar-nos a camps, sota els arbres, o a qualsevol lloc on hi hagués ombra i no se’ns veiés. Se sentien avions i bombes molt sovint, perquè el meu poble estava molt a prop d’Almeria, i Almeria va ser molt bombardejada.

  • Com era l’escola durant la Guerra Civil?

Jo vaig començar a anar a l’escola amb 5 anys, és a dir, quan no feia molt que havia començat la Guerra Civil.

  • Fins a quina edat vas anar a l’escola?

Jo vaig anar a l’escola fins als 8 anys. La meva mare havia d’anar a netejar la casa dels senyors per què els seus fills poguéssim menjar. Mentrestant el meu pare estava a la Guerra, al front lluitant.

  • Cantaves ‘Cara al sol’? On i quan?

Clar que ho cantava, quan estava a l’escola. Ho cantàvem sempre quan s’acabava el pati. Ens obligaven a cantar-ho. Si no ho cantaves et pegaven.

  • És a dir, que el teu pare va estar lluitant al front?

Sí, el meu pare se’n va anar de voluntari a lluitar al front.

  • La teva família i tu us alimentàveu bé?

No, la veritat és que ens alimentàvem bastant malament, per no dir molt malament. Vam passar molta, molta gana. No teníem pa, no teníem farina, no teníem sucre, l’oli era molt car... No teníem res. Els pocs diners que la meva mare guanyava ens ho portava a casa, o directament portava algun entrepà o una llesca de pa. També, al poble hi havia menjadors socials. No recordo quin dia donava el menjar, però si que recordo que ens donava un tros de pa sec i una sardina.

  • Tu creus que era una situació més dolenta per als pobles o per a les ciutats?

Jo no visitava la ciutat perquè era molt petita. Però si que recordo que per al poble era una situació fatal. Recordo que al poble la meva àvia anava a agafar herbes dels camins que hi havia a la finca amb una petita navalla. Llavors s’emportava les herbes a casa, allà les bullia i se les menjava, sense cap tipus d’oli i sense cap tipus d’acompanyament.

  • De quin bàndol polític eren els teus pares?

El meu pare sempre havia pensat que ell era d’esquerres. Ell creia que els d’esquerres l’ajudarien a mantenir la seva casa. Però no el van ajudar. Jo no estava d’acord amb la seva ideologia política.

  • Hi ha algun fet de la Guerra Civil que hagi marcat la teva infància?

Dons que jo recordi no. El meu pare va tornar de lluitar al front quan jo tenia 3 anys sa i estalvi. Va estar uns quants mesos perdut, no teníem cap tipus d’informació d’ell i la meva mare creia que l’havien matat.

  • Quan es va anunciar el final de la Guerra Civil quina reacció va haver-hi al poble?

No ho recordo. Es buscaven els uns als altres, era una situació de pànic i de felicitat a la vegada. Recordo que al meu poble va haver-hi un home amagat molts mesos en la xemeneia del foc a terra, i el van buscar per totes parts però no el van trobar. Quan es va acabar la Guerra Civil va sortir d’allà.

  • Com es va viure la postguerra al teu poble i com la vas viure tu personalment?

Es va viure tot fatal. No hi havia menjar. Anaves a botigues i els sacs d’arròs, llenties, cigrons... estaven buits. Recordo que els senyors tenien animals i la meva mare també s’encarregava de cuidar-los. La senyora sempre ens donava un porc a l’any, encara que sempre era el més sec i el que es trobava en pitjors condicions.

  • Quina importància tenia la religió en aquella època?

Sí, a l’escola era molt important. A l’escola et donaven un catecisme i te l’havies d’aprendre de memòria perquè el professor o professora més tard te’l preguntava. Però la religió no sortia de l’escola. Si teníem pares que no creien en la religió a casa no es practicava i només es feia a l’escola.

  • Quina opinió tens sobre els avenços tecnològics i científics que hi ha actualment?

Avui dia es viu bastant millor que en aquella època, encara que ara estem en una greu crisi i hi ha molt atur. Però confio en que s’arreglarà.

  • Quan vas tenir el teu primer televisor?

Quan vaig tenir el meu segon fill, el meu marit em va regalar un televisor com a regal.

  • I el cotxe?

Jo tenia uns sogres que maig havien passat gana i que vivien molt bé. Per això el primer cotxe que vam tenir ens el van comprar ells.

  • Com vas viure la mort de Francisco Franco i Bahamonde?

La vaig viure molt malament, amb molta por. Perquè el meu fill gran estava a la mili i em vaig espantar molt perquè pensava que passaria alguna cosa. Jo pensava que els meus fills eren molt joves i que se’ls emportarien, i tenia molta por.

  • Per què vas decidir emigrar a Catalunya?

Al meu poble no es vivia molt bé. La meva mare sempre estava a casa dels senyors. Els senyors ens coneixien a tots els meus germans i a mi. El senyor va decidir que jo viuria a casa seva i que la meva germana s’aniria amb una filla del senyor. Els meus pares es van negar i a partir d’aquell moment vam haver de marxar. Vaig venir a Barcelona amb 18 anys amb la meva germana, perquè ens havia trucat un familiar. Després d’estar ja aquí, vaig començar a treballar a una fàbrica. Aquí a Catalunya també vaig passar gana. Recordo que els nostres companys de la fàbrica a vegades ens portaven alguna cosa per menjar. Més tard vaig tenir nuvi, amb el qual em vaig casar 7 anys després del festeig.

  • Moltes gràcies per haver compartit les teves experiències personals amb mi, ja que aquestes han fet possible l’elaboració d’un treball.

Documents de l’època

Diaris de l'època

Gent que s’ exiliaa França al 1936.

Llibre de família.

Conclusions

Aquest treball m’ha permès tenir una idea completa de què va ser la Guerra Civil i la postguerra. També he pogut viure amb els meus dos avis les seves experiències.

Gràcies a l’ajuda dels meus avis he pogut realitzar aquest treball i els hi estic molt agraïda. Se que per a ells recordar aquells moments no és fàcil, o bé perquè eren molt petits, o perquè en aquells moments ho passaven malament...

Però gràcies al seu testimoni he après com vivien els dies, com ho vivia la seva família i els seus veïns, què es feia a l’escola, al poble o a casa, i quines eren les seves ideologies polítiques i les dels seus pares.

Entre tots dos puc observar certes semblances, com la seva ideologia política, tots dos eren de dretes, la seva infantesa durant la Guerra Civil, la por a que els hi passés qualsevol cosa a ells o als seus familiars, tots dos van decidir emigrar a Catalunya perquè al seu poble ja no podien viure més... Però també tenien certes diferencies, i la més notable és la diferent forma de vida que portaven. El meu avi, en Jaime Gómez Benito, tenia una vida bastant bona, els seus pares tenien treball i mai els hi va faltar menjar. En canvi, la meva avia, na Isabel López Márquez, no tenia molt bona vida, la seva mare treballava molt i sempre els hi faltava menjar.

Només he pogut aconseguir un document de l’època, que és el llibre de família dels meus avis. Els altres documents es van perdre quan fa uns anys es van traslladar de casa. Tampoc tenen cap tipus de foto de quan ells eren nens, tot va desaparèixer.

Crec que gràcies a aquestes entrevistes ja puc imaginar-me molt millor el món que van passar els meus avis i més persones. A més, gràcies a la claredat i la veritat de les històries dels meus avis és com si hagués viscut alguna part, i aquesta història l’he fet meva, i tinc la sensació de que prenc part en tot això.

Alicia Gómez Mediavilla

Comentaris (1)02-06-2011 20:18:49quart A

Franco, el de veritat

Comentaris (0)29-05-2011 22:25:25videos

Franco de mentida

Comentaris (0)29-05-2011 22:11:14videos

Arnau Roig Viñas. La central elèctrica de Solsona

Introducció:

-He entrevistat a la Conxita Capdevila, que va passar la Guerra Civil i la Postguerra a Solsona, un poble de muntanya, en aquest treball ens explica com va viure la Guerra Civil, i les conseqüències a la Postguerra. He dividit l'entrevista en dues parts: Guerra Civil i Postguerra.

GUERRA CIVIL

On vas viure la guerra civil?

Vaig viure al Moli de Foix, a la muntanya, prop d’ Olius i Lladurs, això és la comarca del Solsonès

Quina edat tenies quan va començar la guerra civil?

Tenia 8-9 anys.

Quins bàndols hi havien?

Hi havia el “rojos” que eren els republicans i els nacionals que eren franquistes.

Quin paper feia l’església?

Les esglésies les van cremar totes, i van matar alguns capellans, la catedral de Solsona la van fer servir de magatzem, i van treure les campanes per convertir-les en material de guerra.

-Que és el que et va impactar més durant la guerra civil?

No em va impactar res en especial perquè érem molt joves, si que hi havia un fet que era estrany per nosaltres, era els nois de 16-17 anys que venien de l’Ebre, nois joves que els van cridar per anar el front. Aquesta colla de nois se’n deia la “Lleva del Biberó”. Hi va haver gent que va patir molt per poder menjar.

-Te’n recordes de com era la teva vida abans i durant la guerra?

La meva vida era la normal d’abans de la guerra, anàvem l’escola, ajudàvem a casa, jugàvem al carrer, fins que van començar els franquistes a bombardejar.

Com es va viure l’esclat de la guerra?

Com érem molt joves, no pensàvem amb el que et podia passar. Van matar a molta gent. La meva família no era de cap bàndol, perquè el meu pare no va voler problemes, i vàrem tenir sort.

-De què vivíeu ? Hi havia menjar?

Vivíem de les coses que ens donava el camp i l’hort, teníem terres i animals, i vivíem normal, no vam passar gana. Com que teníem menjar, podíem fer intercanvis amb gent de Manresa, intercanviàvem farina per altres productes, com per exemple oli, sabó, tot el necessari d’ una casa. Tothom feia “estraperlo” (intercanvi), per intentar de sobreviure.

Com era casa on vivies?

Era una casa de pagès, per sota la casa passava el canal de l’aigua, a l’entrada hi havia el menjador, desprès la cuina, on hi havia els fogons de terra que eren de carbó, també a la casa hi havia una llar de foc, a dalt hi havien les habitacions i els lavabos. Darrera la casa hi havia una porta que arribaves a les reixes del canal de la central elèctrica, i darrera de tot hi teniem les terres.

Que recordes del dia 18 de juliol de 1936?

-Es va declarar la guerra, i els miners de Cardona volien cremar coses de Solsona, el meu pare se’n va anar a dormir 3 dies fora perquè no l’agafessin, i havia capellans saltant per les taulades escapant-se. El mateix cap dels miner va salvar a tots els carlistes de Solsona.

-Algú de la teva família va anar a la guerra?

Ningú de la meva família va anar a la guerra. Tots els germans eren petits

-Que recordes dels bombardejos?

Si passaves per la carretera i et tiraven una bomba al cap et mataven, van portar refugiats de fora que venien de tota la província de Lleida per resguardar-se dels bombardejos.

-Qui va anar a lluitar el front?

Del meu poble que era Solsona al front hi va anar molta gent, hi va haver gent que es van amagar perquè no hi volien anar, anaven per les muntanyes es feien uns forats dins la terra per dormir, així no els trobaven, en deien guàrdies de “sal” que els buscaven, i baixaven a les nits a casa nostra a escoltar la radio.

Teníem un codi que era si penjaven un llençol a la finestra volia dir que no podien baixar perquè hi havia soldats, sinó calia esperar.

POSTGUERRA

-Com eren les escoles franquistes?

No ens deixaven parlar català, o fèiem tot amb castellà. Hi havia mestres, perquè van treure els monjos i capellans, la religió era obligatòria a les escoles.

-I les republicanes abans de la guerra?

Normals, hi havia de tot, podies parlar la llengua que volies, i es feia català.

-Era difícil sobreviure en aquell temps?

No, nosaltres podíem viure força bé, en un poble de muntanya es fàcil sobreviure. Hi havia 5000 habitants amb un tros de terra cadascun, hi havia granges, forns, les coses bàsiques les teníem totes

-Quan es va prohibir el català com a llengua, com va reaccionar la gent del poble?

Al poble es va parlar sempre en català, però a les escoles sempre en castella, ens van canviar tots els llibres perquè tots parléssim en castellà.

-El continuaven parlant?

Si, a casa, al carrer, a tot arreu, els estudis els fèiem amb castellà.

-Qui eren els anarquistes?

Els anarquistes eren els rojos, gent del poble era anarquista. Quan va entrar Franco la gent es va posar al seu lloc.

-Com es va viure al final de la guerra?

Igual que abans, nomes que manaven uns altres, els partidaris d’algun partit van rebre les seves conseqüències. El meu pare tenia un amic que era del bàndol dels rojos que el van afusellar.

Com era la vida familiar a la postguerra?

Ni vam notar res, era una vida normal, anaves a treballar, guanyaves diners per viure, havies de creure les lleis que et posaven, i a callar.

Recordes el preu dels aliments?

Em temps de guerra un litre d’oli valia 3 pessetes, l’arròs valia 90 cèntims de pesseta el quilo, els ous eren molt barats, una dotzena d’ous costava 3 pessetes més o menys, un quilo de carn de bé costava unes 3 pessetes, es guanyava molt poc, un paleta guanyava unes 20 pessetes la setmana.

Com eren les escoles a la postguerra?

Tenien les pissarres de guix, es feien servir llapis, gomes i colors i plomes de tinta, hi havia pupitres on hi havia un tinter, i a les aules feia fred perquè no hi havia calefacció, i recordo que quan tenia 7-8 anys em portava un braseret i a casa l’omplíem de carbó i en els posàvem als peus i ens escalfava força.

Explica alguna anècdota escolar?

Com que era molt xerraire, em posaven al costat de la monja, perquè no parles, però mai m’havien castigat, em tractaven molt bé les monges i als companys de classe també, en temps de la guerra hi havia un mestre que portava una pistola a classe, i li dèiem el "mestre de la pistoleta", algun dia venia a menjar a casa i dormia al bosc o bé en una pallissa, perquè era roig.

Quins dies es feien classe?

Igual que les que feu ara, el diumenge no, i algun dissabte potser també.

-Quines assignatures hi havien?

Castellà, matemàtiques, dibuix, religió, ciències natural, geografia, historia i poca cosa més

-A que jugaves a l’escola?

No jugàvem gaire, parlàvem, al ser un poble de pagès el nombre d’alumnes eren irregular, el noi que servia per treballar anava a treballar. A la classes només érem 10 o 12 alumnes

-Quina importància tenia la religió en les vostres vides?

El diumenge anàvem a missa, i a l’escola era una assignatura, fèiem vida religiosa , el diumenge a la tarda passàvem el rosari així ens trobàvem tota la colla per després anar a jugar

- Cantaves “Cara el sol”?

A vegades pel carrer la guàrdia franquista ens els feia cantar, i el cole abans d’entrar a les classes, era una cosa que no li donàvem importància.

-Es podia cantar l’himne de Catalunya?

No, perquè et posaven a la presó.

-Hi havia molta repressió de la llengua catalana durant i desprès de la guerra?

La van prohibir no la deixaven parlar, ni al carrer ni al cole.

-Havies vist que s’emportessin algú?

Alguna vegada ho havíem vist, però si podíem ho evitàvem.

-Que feien amb els republicans?

Els enviaven a la presó, i alguns els afusellaven.

-Qui eren els maquis? En vas conèixer alguns?

Els maquis eren una gent que van marxar a França, eren rojos, perquè el seu partit va perdre. A casa meva en van venir uns quants , i els hi donàvem menjar i que marxessin, perquè sinó ens haurien agafat a tots nosaltres

Documents

Conclusions:

Aquest treball, m’ha servit per entendre millor com es va viure la Guerra Civil, am experiències reals, jo crec , que fer aquet projecte de treball a estat molt interessant per fer-nos reflexionar lo privilegiats que som.

Arnau Roig Viñas

Comentaris (1)29-05-2011 20:12:24quart B

Himne dels anarquistes

Comentaris (0)28-05-2011 00:38:17videos

Ay Carmela!

[http://youtu.be/OFZLwsA-Si8]

Comentaris (0)28-05-2011 00:07:33videos

Entrevista 1

Infància de guerra i postguerra

Índex

Introducció

La nostra recerca

El règim franquista i la transició democràtica

La nostra recerca

Documents històrics

Conclusions

Introducció


En aquest treball hem entrevistat a la Conchita i el Genís que tenien 9 i 7

anys respectivament durant la guerra. Ens vem interessar principalment en

com van viure la seva infantesa i adolescència.

La Conchita vivia a Barcelona i al començar la guerra es van emportar al

seu pare al front per lluitar amb els republicans.

Ella, els seus 3 germans i la seva mare van sobreviure la guerra sense

diners.

En Genis, per la seva part, és de Murcia i va viure d’un altre punt de vista

la guerra. Visqué molt intensament la batalla de l’Ebre, un dia anant pel

carrer l’any 1938 van tirotejar al seu pare perquè era de la CNT.

La nostra recerca

  1. Vostè defensava els republicans o els nacionals?

Co: “ Jo era petita i la meva família anava amb els de Catalunya, amb

els republicans. El meu pare lluitava contra els franquistes”.

G: “ Nosaltres no anavem a favor de ningú per por que ens pugessin

matar”.

  1. Com li va afectar la querra a la seva vida?

Co: “ Ens vem quedar sense diners i menjar perquè els diners estaven en

nom del meu pare i no els podiem fer servir, tot i així jo

continuava anant a l’escola, allà donaven llet i pa negre.

Feiem teatre i amb els veïns cantavem.
La meva mare no volia que anessim els refugis i quan hi havia

Època de bombardeigs ens amagavem sota el matalàs del llit de

matrimoni”.

G: “ Vaig deixar d’anar a l’escola i vaig anar a treballar a la taverna

del meu tiet, recordo que Terol va quedar destrossat i a totes les

famílies hi havia morts. Els nois de 18 anys anaven a la guerra i

els deien – la tropa del biberón – ”.

  1. Tot i que van ser temps molt durs, recorda alguna anècdota curiosa o divertida?

Co: “ Els meus germans i jo ploravem perquè no tornava el meu pare i

el dia de la meva comunió em va regalar un àngel de la guarda.

Avans d’anar a l’escola a 2/4 de 4 la meva germana i jo li vem dir

a l’àngel de la guarda que tornés el meu pare, quan vem tornar de

l’escola a les 6 de la tarda vem trobar el meu pare a casa i la meva

germana es va desmaiar de l’emoció”.

G: “ A casa meva, la meva mare oferia a tothom menjar i diners, el

meu tiet era porter d’una finca i va amagar allà unes monjes”:

  1. Conchita, expliquins, com va sobreviure el seu pare?

Co: “ Després de lluitar al front se’l van emportar a uns camps de

concentració, a Tarbas, al sud de França, i una nit es va escapar.

Ell sabia que no podia tornar a casa perquè el matarien i es va

anar a amagar d’un germà seu”.

  1. Com es preparava l’arribada de Franco a la ciutat?

Co: “Ens feien arreglar amb els millors vestits, però Franco tenia por de

Que el matessin i no va arribar mai a Barcelona”.

  1. A quins joics jugaveu quan ereu petits?

G: “ A les bales, a saltar a corda, a futbol, a la xarranca...”

Co: “ Jo jugava amb nines de drap i els hi feia vestits perquè magradava

molt cosir”.

  1. Vostès són creients?

Co: “ Vaig perdre tota la fe amb els capellans perquè el meu pare va

anar a la Catedral de Santa Maria del Mar i va veure uns

capellans amb metralletes. Des de llavors només crec en Jesús, la

mare de Déu i Sant Per”.

G: “ Jo sí que soc creient”.

  1. Els dissabtes treballaven o anaven a l’escola?

Co: “No”.

G: “ Tampoc”.

  1. Què van estudiar?

G: “ Vaig fer taquigrafia i vaig arribar a fer 240 teclejats per minut, i

vaig fer comerç, però demanaven francès i ho vaig deixar”.

Co: “ No vaig estudiar”.

  1. Recorda el canvi de govern republicà al franquista?

Co: “ Recordo que a Barcelona ens deien per la ràdio que resitissim,

però llavors ells van marxar i van deixar el lloc als franquistes

sense oposar-se”.

  1. Com van ser les seves relacions sentimentals?

Co: “ Jo als 23 anys em vaig casar amb un home d’Astúries, que es va

morir 3 anys més tard”.

G: “ Amb 22 anys em vaig casar amb una noia que es va quedar orfe,

la meva mare i la seva es conexien i la vem acollir. Em vaig

enamorar d’ella i vem decidir casar-nos”.

Actualment en Genís i la Conchita viuen a la residència de Santa Rita de Sabadell.


Conclusions

Es coneix comuntment la Guerra Civil Espanyola com el conflicte bèlic que va esclatar després d’un fracassat cop d’estat d’un sector de l’exèrcit contra el govern legal i democràtic de la Segona República Espanyola i que va devastar el país entre el 17 de juliol del 1936 i l’1 d’abril del 1939, finalitzant-se amb la victòria dels rebelds i la instauració d’un règim dictatorial, de caràcter feixista, encapçalat pel general Francisco Franco.

El nombre de víctimes de la guerra encara a hores d’ara es discuteix, però són molts els que venen a dir que la xifra està entre els 500.000 i el milió de morts.

Així doncs, la Guera Civil Espanyola va significar la lluita entre dues maneres d’entendre Espanya. Els republicans com un enfrontament entre “tirania o democràcia” o “feixisme i llibertat”, mentre que pels simpatitzants dels nacionals com una lluita entre les “hordas rojas” (comunistes i anarquistes) i “la civilització cristiana”.

Podem afirmar, per tant, que comportà la mort de milers de persones i un enfrontament en moltes ocasions dur i cruent.

Però el més dur estava per arribar, ja que un cop finalitzada la guerra el règim feixista de Franco va massacrar el bàndol perdedor, iniciant-se una neteja de l’anomenada “España Roja” i de qualsevol element relacionat amb la República, la qual cosa va provocar la mort o l’exili de molts. Van ser finalment, uns llargs 40 anys de dictadura i repressió.


El règim franquista i la transició democràtica

La Guerra Civil Espanyola

  • 17 de juliol de 1936: sublevació de diferents unitats militars a Melilla
  • 1936: Les tropes africanes creuen l’Estret de Gibraltar i avançen cap a Madrid, ciutat que no poden ocupar. Voluntaris internacional acudeixen a ajudar la República, mentre que Mussolini envia tropes i armes per ajudar els sublevats.
  • 1937: Els sublevats ocupen Astúries, Pais Vasc i Santarder i es produeix el bombardeig de Gernika.
  • 1938: Els sublevats arriben al Mediterràni i parteixen en dos la zona republicana. Batalles de Terol i de l’Ebre.
  • 1939: Rendició republicana. Ocupació de Catalunya i reconeixement internacional del règim de Franco.

El règim franquista

  • 1939-1954: Durant la guerra Espanya va perdre bona part del seu texit productiu i població i l’escassetat va multiplicar les situacions de pobressa i misèria. La política econòmica es va sustentar en l’Autarquia, que es basava en la intervenció directa de l’Estat en els assumptes econòmics, l’autosuficiència econòmica que limitava el comerç amb la resta del món.
  • 1954-1959: Final de la política d’Autarquia
  • 1959-1975: Tecnocràcia i l’aperturisme.
  • 1959-1961: Pla d’Estabilització
  • 1961-1973: El desenvolupament econòmic
  • La societat del consum i els canvis socials als anys 60

20 de novembre de 1975: Mort del dictador Francisco Franco


La transició espanyola

Perióde que abarca des de 1975 al 1979 i que va des de la mort del dictador fins a l’aprovació dels Estatuts d’Autonomia de Pais Vasc, Catalunya i Galícia.

  • 1 de juliol de 1976: dimissió del president del Govern Carlos Arias Navarro. Es nomenat president del govern Adolfo Suárez
  • 15 de desembre de 1976: Es celebra el Referèndum per la Reforma Política. Promulgació de la Llei per la Reforma Política
  • 15 de juny de 1977: Celebració de les primeres eleccions democràtiques
  • 29 de setembre de 1977: Restauració de la Generalitat de Catalunya
  • 15 d’octubre de 1977: Es promulga la Llei d’Amnistia
  • 6 de desembre de 1978: S’aprova en referèndum la Constitució Espanyola

Documents

Comentaris (0)24-05-2011 21:57:41exemples

Pàgines: 1234  <>