login
Inicia sessió

register
Registra't

Història oral

Alicia Gómez Mediavilla. Història oral: la Guerra Civil i la postguerra

Introducció

Per realitzar aquest treball, he entrevistat a dues persones, els meus avis, Jaime Gómez Benito i Isabel López Márquez, que van viure la Guerra Civil, encara que durant aquesta època eren molt petits.

Tots dos, al començament de la Guerra Civil, tenien 2 anys, i no recorden molt bé com va anar tot.

En Jaime Gómez Benito va néixer el 12 de gener de 1934.

L’ Isabel López Márquez va néixer el 26 de maig de 1934.

Tots dos, quan van emigrar a Catalunya es van conèixer, i finalment es van casar.

Juntament amb aquestes dues entrevistes, també hi ha documents de l’època, i, finalment, unes conclusions sobre el què he après de la Guerra Civil gràcies a aquests dos testimonis.

Entrevista a Jaime Gómez Benito

  • Te’n recordes de com era la teva vida abans de la Guerra Civil?

No recordo molt bé com era la meva vida abans de la Guerra Civil, ja que era molt petit. L’única cosa que puc arribar a recordar, i que sé és que la meva família sempre ha viscut molt bé. Sempre hem tingut botiga i personal al nostre servei. Per tant, gràcies a l’esforç dels meus pares, dels meus germans i el meu, mai ens ha faltat res.

  • Quina relació tenies amb els teus pares abans de la Guerra Civil?

No ho recordo, era un bebè. Però sempre hem tingut molt bona relació tots plegats.

  • Quan te’n vas adonar que havia començat la Guerra?

Dons jo pràcticament no em vaig adonar que havia començat la Guerra Civil perquè era molt petit. Jo em vaig adonar quan van començar a passar cosses dolentes, com quan ens van robar moltes coses que teníem a casa, o quan ens van robar a la botiga. Llavors jo vaig trobar a faltar certes coses, i el meu pare i la meva mare em van explicar el per què de tot allò.

On vivies durant aquell temps?

Jo vivia a la província de Conca, a un poble anomenat La Peraleja.

  • Com es va viure al teu poble l’inici de la Guerra Civil?

Et podria dir que jo no recordo res de l’inici de la Guerra. Només sé que la gent estava atemorida, tenia por.

  • Quan llençaven alguna bomba, com actuàveu?

La veritat és que no recordo cap bomba que hagi caigut al poble. Sincerament crec que no en van tirar ninguna. Nosaltres podíem sentir com els avions sobrevolaven el nostre poble, i tiraven alguna bomba, però no al nostre poble, perquè allà no va morir ningú a causa de les bombes. Els avions tiraven les bombes a les ciutats.

  • Us alimentàveu bé durant la Guerra Civil?

Sí, a casa meva sí. Mai em tingut problemes d’aquest tipus.

  • Tu creus que era una situació més dolenta pels pobles o per les ciutats?

Jo crec que per a les ciutats. Perquè al meu poble, gent amb una situació molt dolenta mai els hi va faltar un tros de pa. En canvi a les ciutats tot era diferent.

  • Cantaves ‘Cara al Sol’? Quan?

Jo, igual que les altres persones del meu poble, estava obligat a cantar el que em deien. I, efectivament, si que cantava Cara al Sol. Ho cantàvem a l’escola, allà ens obligaven.

  • De quin bàndol polític eren els teus pares?

Els meus pares, al ser de les persones riques del poble, eren de dretes. El meu pare mai ha estat molt ficat en la política, encara que els seus germans si que estaven molt ficats en la política, i ells eren republicans. Degut a això el meu pare va ser detingut, encara que sense cap motiu, perquè, com ja he dit, no es ficava en temes de política. Però la meva mare era molt de dretes, i el meu pare estava amb la meva mare.

  • El teu pare va estar lluitant al front?

No, el meu pare mai va estar lluitant al front.

  • Com vas viure el final de la Guerra Civil?

El final de la Guerra Civil va ser bo per a tot el poble. Nosaltres durant la Guerra no havíem passat gana, però hi havia moltes famílies que s’havien trobat en situacions extremes, i el final de la Guerra va ser el final de tot aquell sofriment.

  • Com vas viure la postguerra? En què va afectar en la teva vida?

La postguerra va afectar bastant a tota la meva família. El meu pare va ser empresonat, ja que s’havia començat a posar a favor dels seus germans, que eren d’esquerres. I a aquests pobles tan petits, per qualsevol relació que hi hagués tant amb família com amb amics en contra del franquisme, o a favor d’esquerres, t’empresonaven. Allà es decidia a qui s’havia d’empresonar o matar, llavors arribaven els milicians i se’ls emportaven. Jo coneixia a varies persones que van ser afusellades injustament.

  • Fins a quina edat vas anar a l’escola?

Jo vaig anar a l’escola fins als 14 anys.

  • Quina importància tenia la religió en aquesta època?

La religió era summament important. En aquella època era el clero qui manava. Actualment el clero també mana, però molt poc.

  • Com es vivia en aquella època sense cap tipus de tecnologia i electrodomèstics?

Jo vivia en un poble molt retardat en avenços, es vivia com es podia. Allà els tecnicismes no existien. Allà agafaven un gall, el mataven i se’l menjaven. Al poble no es venien les coses, sinó que hi havia intercanvi de productes. La meva família i jo vivíem gràcies als intercanvis d’articles de la nostra botiga per productes.

  • Creus que els avenços tecnològics i científics que hi ha actualment han servit per derivar en un món millor o pitjor?

Home, dons jo crec que si, per suposat. Jo estic convençut, no vaig viure molt el període de la Guerra Civil, però crec que sí. Encara que també crec que la gent ha emigrat molt a les ciutats i molts pobles s’han destrossat. Fa poc temps vaig estar de visita al meu poble i em va fer pena, no hi havia ningú pels carrers. Al meu poble no han arribat els tecnicismes en absolut.

  • Quan vas tenir la teva primera televisió?

La primera televisió que vaig tenir ja va ser aquí, a Catalunya. Quan jo estava ja casat amb la meva dona i va néixer el meu segon fill, al 1964, ella estava a la clínica i jo li vaig comprar per donar-li una sorpresa.

  • I quan vas tenir el teu primer cotxe?

Vaig tenir cotxe molt ràpid. Jo no el vaig comprar, van ser els meus pares, que com ja he dit vivien bastant bé. Tot el que tenien al poble ho van vendre, van venir aquí, a Catalunya, i van muntar unes botigues i han viscut sempre molt bé. El primer cotxe que vam tenir crec que va ser per volts dels 60.

  • Com vas viure la mort de Francisco Franco i Bahamonde?

Dons a mi pràcticament la mort de Franco no em va afectar per res, ni per bo ni per dolent. Encara que ara em costi dir-ho, perquè el meu pare va ser una de les persones perjudicades, jo vivia amb més tranquil·litat amb Franco que actualment. Abans deixàvem les portes obertes i ningú entrava a robar. Actualment a nosaltres ens han robat varies vegades a les botigues.

  • Per què tu i la teva família veu decidir emigrar a Catalunya?

Nosaltres vam emigrar a Catalunya perquè allà les coses cada cop es posaven pitjor. Molta gent del poble va començar a emigrar. Llavors ens vam quedar molt poca gent. A l’inici de la Guerra Civil érem unes 1000 persones al poble, i al final de la Guerra vam quedar sobre uns 150 habitants. Ens vam veure obligats a marxar del poble, encara que vam ser dels últims.

  • Moltes gràcies per haver compartit les teves experiències personals amb mi, ja que aquestes han fet possible l’elaboració d’un treball.

Entrevista a Isabel López Márquez

  • Com era la teva vida abans de la Guerra Civil?

No recordo la meva vida abans de la Guerra Civil perquè jo vaig néixer al 1934, i quan va començar la Guerra Civil només tenia 2 anys, per tant no recordo res del temps anterior a la Guerra.

  • On vives?
  • Jo vivia amb els meu pares a la província d’Almeria, a un poble anomenat Pechina, que estava molt a prop de la ciutat d’Almeria. Jo era la germana gran de cinc fills.
  • Quan et vas adonar de que havia començat la Guerra Civil?

Jo no em vaig adonar de que havia començat la Guerra Civil fins que vaig tenir sis anys, que jo ja tenia una germana. Una nit de molta lluna, la meva mare i algunes veïnes va sortir corrent als carrers. Nosaltres ens vam amagar a un lloc on hi havia ombra i era difícil veure’ns. Hi havia avions sobrevolant el nostre poble. Estaven bombardejant Almeria. La veritat es que al nostre poble no van tirar cap bomba.

La meva família, els amics i veïns, com jo era petita i no parava de plorar, em deien estigues tranquil·la i callada.

  • La resta del poble com va viure l’inici de la Guerra Civil?

Dons igual. Quan sentíem un soroll d’avions que sobrevolaven el poble, o sorolls de bombes tots sortíem als carrers a amagar-nos a camps, sota els arbres, o a qualsevol lloc on hi hagués ombra i no se’ns veiés. Se sentien avions i bombes molt sovint, perquè el meu poble estava molt a prop d’Almeria, i Almeria va ser molt bombardejada.

  • Com era l’escola durant la Guerra Civil?

Jo vaig començar a anar a l’escola amb 5 anys, és a dir, quan no feia molt que havia començat la Guerra Civil.

  • Fins a quina edat vas anar a l’escola?

Jo vaig anar a l’escola fins als 8 anys. La meva mare havia d’anar a netejar la casa dels senyors per què els seus fills poguéssim menjar. Mentrestant el meu pare estava a la Guerra, al front lluitant.

  • Cantaves ‘Cara al sol’? On i quan?

Clar que ho cantava, quan estava a l’escola. Ho cantàvem sempre quan s’acabava el pati. Ens obligaven a cantar-ho. Si no ho cantaves et pegaven.

  • És a dir, que el teu pare va estar lluitant al front?

Sí, el meu pare se’n va anar de voluntari a lluitar al front.

  • La teva família i tu us alimentàveu bé?

No, la veritat és que ens alimentàvem bastant malament, per no dir molt malament. Vam passar molta, molta gana. No teníem pa, no teníem farina, no teníem sucre, l’oli era molt car... No teníem res. Els pocs diners que la meva mare guanyava ens ho portava a casa, o directament portava algun entrepà o una llesca de pa. També, al poble hi havia menjadors socials. No recordo quin dia donava el menjar, però si que recordo que ens donava un tros de pa sec i una sardina.

  • Tu creus que era una situació més dolenta per als pobles o per a les ciutats?

Jo no visitava la ciutat perquè era molt petita. Però si que recordo que per al poble era una situació fatal. Recordo que al poble la meva àvia anava a agafar herbes dels camins que hi havia a la finca amb una petita navalla. Llavors s’emportava les herbes a casa, allà les bullia i se les menjava, sense cap tipus d’oli i sense cap tipus d’acompanyament.

  • De quin bàndol polític eren els teus pares?

El meu pare sempre havia pensat que ell era d’esquerres. Ell creia que els d’esquerres l’ajudarien a mantenir la seva casa. Però no el van ajudar. Jo no estava d’acord amb la seva ideologia política.

  • Hi ha algun fet de la Guerra Civil que hagi marcat la teva infància?

Dons que jo recordi no. El meu pare va tornar de lluitar al front quan jo tenia 3 anys sa i estalvi. Va estar uns quants mesos perdut, no teníem cap tipus d’informació d’ell i la meva mare creia que l’havien matat.

  • Quan es va anunciar el final de la Guerra Civil quina reacció va haver-hi al poble?

No ho recordo. Es buscaven els uns als altres, era una situació de pànic i de felicitat a la vegada. Recordo que al meu poble va haver-hi un home amagat molts mesos en la xemeneia del foc a terra, i el van buscar per totes parts però no el van trobar. Quan es va acabar la Guerra Civil va sortir d’allà.

  • Com es va viure la postguerra al teu poble i com la vas viure tu personalment?

Es va viure tot fatal. No hi havia menjar. Anaves a botigues i els sacs d’arròs, llenties, cigrons... estaven buits. Recordo que els senyors tenien animals i la meva mare també s’encarregava de cuidar-los. La senyora sempre ens donava un porc a l’any, encara que sempre era el més sec i el que es trobava en pitjors condicions.

  • Quina importància tenia la religió en aquella època?

Sí, a l’escola era molt important. A l’escola et donaven un catecisme i te l’havies d’aprendre de memòria perquè el professor o professora més tard te’l preguntava. Però la religió no sortia de l’escola. Si teníem pares que no creien en la religió a casa no es practicava i només es feia a l’escola.

  • Quina opinió tens sobre els avenços tecnològics i científics que hi ha actualment?

Avui dia es viu bastant millor que en aquella època, encara que ara estem en una greu crisi i hi ha molt atur. Però confio en que s’arreglarà.

  • Quan vas tenir el teu primer televisor?

Quan vaig tenir el meu segon fill, el meu marit em va regalar un televisor com a regal.

  • I el cotxe?

Jo tenia uns sogres que maig havien passat gana i que vivien molt bé. Per això el primer cotxe que vam tenir ens el van comprar ells.

  • Com vas viure la mort de Francisco Franco i Bahamonde?

La vaig viure molt malament, amb molta por. Perquè el meu fill gran estava a la mili i em vaig espantar molt perquè pensava que passaria alguna cosa. Jo pensava que els meus fills eren molt joves i que se’ls emportarien, i tenia molta por.

  • Per què vas decidir emigrar a Catalunya?

Al meu poble no es vivia molt bé. La meva mare sempre estava a casa dels senyors. Els senyors ens coneixien a tots els meus germans i a mi. El senyor va decidir que jo viuria a casa seva i que la meva germana s’aniria amb una filla del senyor. Els meus pares es van negar i a partir d’aquell moment vam haver de marxar. Vaig venir a Barcelona amb 18 anys amb la meva germana, perquè ens havia trucat un familiar. Després d’estar ja aquí, vaig començar a treballar a una fàbrica. Aquí a Catalunya també vaig passar gana. Recordo que els nostres companys de la fàbrica a vegades ens portaven alguna cosa per menjar. Més tard vaig tenir nuvi, amb el qual em vaig casar 7 anys després del festeig.

  • Moltes gràcies per haver compartit les teves experiències personals amb mi, ja que aquestes han fet possible l’elaboració d’un treball.

Documents de l’època

Diaris de l'època

Gent que s’ exiliaa França al 1936.

Llibre de família.

Conclusions

Aquest treball m’ha permès tenir una idea completa de què va ser la Guerra Civil i la postguerra. També he pogut viure amb els meus dos avis les seves experiències.

Gràcies a l’ajuda dels meus avis he pogut realitzar aquest treball i els hi estic molt agraïda. Se que per a ells recordar aquells moments no és fàcil, o bé perquè eren molt petits, o perquè en aquells moments ho passaven malament...

Però gràcies al seu testimoni he après com vivien els dies, com ho vivia la seva família i els seus veïns, què es feia a l’escola, al poble o a casa, i quines eren les seves ideologies polítiques i les dels seus pares.

Entre tots dos puc observar certes semblances, com la seva ideologia política, tots dos eren de dretes, la seva infantesa durant la Guerra Civil, la por a que els hi passés qualsevol cosa a ells o als seus familiars, tots dos van decidir emigrar a Catalunya perquè al seu poble ja no podien viure més... Però també tenien certes diferencies, i la més notable és la diferent forma de vida que portaven. El meu avi, en Jaime Gómez Benito, tenia una vida bastant bona, els seus pares tenien treball i mai els hi va faltar menjar. En canvi, la meva avia, na Isabel López Márquez, no tenia molt bona vida, la seva mare treballava molt i sempre els hi faltava menjar.

Només he pogut aconseguir un document de l’època, que és el llibre de família dels meus avis. Els altres documents es van perdre quan fa uns anys es van traslladar de casa. Tampoc tenen cap tipus de foto de quan ells eren nens, tot va desaparèixer.

Crec que gràcies a aquestes entrevistes ja puc imaginar-me molt millor el món que van passar els meus avis i més persones. A més, gràcies a la claredat i la veritat de les històries dels meus avis és com si hagués viscut alguna part, i aquesta història l’he fet meva, i tinc la sensació de que prenc part en tot això.

Alicia Gómez Mediavilla

Comentaris (1)02-06-2011 20:18:49quart A

MontcauMontcau blog, 03-06-2011 19:57:40

Espero que ara entenguis millor aquest període. Les fotos són originals? Vull dir, dels teus avis? Si no és així, cal dir-ho. Bé l'entrevista.

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: