login
Inicia sessió

register
Registra't

Història oral

Arnau Roig Viñas. La central elèctrica de Solsona

Introducció:

-He entrevistat a la Conxita Capdevila, que va passar la Guerra Civil i la Postguerra a Solsona, un poble de muntanya, en aquest treball ens explica com va viure la Guerra Civil, i les conseqüències a la Postguerra. He dividit l'entrevista en dues parts: Guerra Civil i Postguerra.

GUERRA CIVIL

On vas viure la guerra civil?

Vaig viure al Moli de Foix, a la muntanya, prop d’ Olius i Lladurs, això és la comarca del Solsonès

Quina edat tenies quan va començar la guerra civil?

Tenia 8-9 anys.

Quins bàndols hi havien?

Hi havia el “rojos” que eren els republicans i els nacionals que eren franquistes.

Quin paper feia l’església?

Les esglésies les van cremar totes, i van matar alguns capellans, la catedral de Solsona la van fer servir de magatzem, i van treure les campanes per convertir-les en material de guerra.

-Que és el que et va impactar més durant la guerra civil?

No em va impactar res en especial perquè érem molt joves, si que hi havia un fet que era estrany per nosaltres, era els nois de 16-17 anys que venien de l’Ebre, nois joves que els van cridar per anar el front. Aquesta colla de nois se’n deia la “Lleva del Biberó”. Hi va haver gent que va patir molt per poder menjar.

-Te’n recordes de com era la teva vida abans i durant la guerra?

La meva vida era la normal d’abans de la guerra, anàvem l’escola, ajudàvem a casa, jugàvem al carrer, fins que van començar els franquistes a bombardejar.

Com es va viure l’esclat de la guerra?

Com érem molt joves, no pensàvem amb el que et podia passar. Van matar a molta gent. La meva família no era de cap bàndol, perquè el meu pare no va voler problemes, i vàrem tenir sort.

-De què vivíeu ? Hi havia menjar?

Vivíem de les coses que ens donava el camp i l’hort, teníem terres i animals, i vivíem normal, no vam passar gana. Com que teníem menjar, podíem fer intercanvis amb gent de Manresa, intercanviàvem farina per altres productes, com per exemple oli, sabó, tot el necessari d’ una casa. Tothom feia “estraperlo” (intercanvi), per intentar de sobreviure.

Com era casa on vivies?

Era una casa de pagès, per sota la casa passava el canal de l’aigua, a l’entrada hi havia el menjador, desprès la cuina, on hi havia els fogons de terra que eren de carbó, també a la casa hi havia una llar de foc, a dalt hi havien les habitacions i els lavabos. Darrera la casa hi havia una porta que arribaves a les reixes del canal de la central elèctrica, i darrera de tot hi teniem les terres.

Que recordes del dia 18 de juliol de 1936?

-Es va declarar la guerra, i els miners de Cardona volien cremar coses de Solsona, el meu pare se’n va anar a dormir 3 dies fora perquè no l’agafessin, i havia capellans saltant per les taulades escapant-se. El mateix cap dels miner va salvar a tots els carlistes de Solsona.

-Algú de la teva família va anar a la guerra?

Ningú de la meva família va anar a la guerra. Tots els germans eren petits

-Que recordes dels bombardejos?

Si passaves per la carretera i et tiraven una bomba al cap et mataven, van portar refugiats de fora que venien de tota la província de Lleida per resguardar-se dels bombardejos.

-Qui va anar a lluitar el front?

Del meu poble que era Solsona al front hi va anar molta gent, hi va haver gent que es van amagar perquè no hi volien anar, anaven per les muntanyes es feien uns forats dins la terra per dormir, així no els trobaven, en deien guàrdies de “sal” que els buscaven, i baixaven a les nits a casa nostra a escoltar la radio.

Teníem un codi que era si penjaven un llençol a la finestra volia dir que no podien baixar perquè hi havia soldats, sinó calia esperar.

POSTGUERRA

-Com eren les escoles franquistes?

No ens deixaven parlar català, o fèiem tot amb castellà. Hi havia mestres, perquè van treure els monjos i capellans, la religió era obligatòria a les escoles.

-I les republicanes abans de la guerra?

Normals, hi havia de tot, podies parlar la llengua que volies, i es feia català.

-Era difícil sobreviure en aquell temps?

No, nosaltres podíem viure força bé, en un poble de muntanya es fàcil sobreviure. Hi havia 5000 habitants amb un tros de terra cadascun, hi havia granges, forns, les coses bàsiques les teníem totes

-Quan es va prohibir el català com a llengua, com va reaccionar la gent del poble?

Al poble es va parlar sempre en català, però a les escoles sempre en castella, ens van canviar tots els llibres perquè tots parléssim en castellà.

-El continuaven parlant?

Si, a casa, al carrer, a tot arreu, els estudis els fèiem amb castellà.

-Qui eren els anarquistes?

Els anarquistes eren els rojos, gent del poble era anarquista. Quan va entrar Franco la gent es va posar al seu lloc.

-Com es va viure al final de la guerra?

Igual que abans, nomes que manaven uns altres, els partidaris d’algun partit van rebre les seves conseqüències. El meu pare tenia un amic que era del bàndol dels rojos que el van afusellar.

Com era la vida familiar a la postguerra?

Ni vam notar res, era una vida normal, anaves a treballar, guanyaves diners per viure, havies de creure les lleis que et posaven, i a callar.

Recordes el preu dels aliments?

Em temps de guerra un litre d’oli valia 3 pessetes, l’arròs valia 90 cèntims de pesseta el quilo, els ous eren molt barats, una dotzena d’ous costava 3 pessetes més o menys, un quilo de carn de bé costava unes 3 pessetes, es guanyava molt poc, un paleta guanyava unes 20 pessetes la setmana.

Com eren les escoles a la postguerra?

Tenien les pissarres de guix, es feien servir llapis, gomes i colors i plomes de tinta, hi havia pupitres on hi havia un tinter, i a les aules feia fred perquè no hi havia calefacció, i recordo que quan tenia 7-8 anys em portava un braseret i a casa l’omplíem de carbó i en els posàvem als peus i ens escalfava força.

Explica alguna anècdota escolar?

Com que era molt xerraire, em posaven al costat de la monja, perquè no parles, però mai m’havien castigat, em tractaven molt bé les monges i als companys de classe també, en temps de la guerra hi havia un mestre que portava una pistola a classe, i li dèiem el "mestre de la pistoleta", algun dia venia a menjar a casa i dormia al bosc o bé en una pallissa, perquè era roig.

Quins dies es feien classe?

Igual que les que feu ara, el diumenge no, i algun dissabte potser també.

-Quines assignatures hi havien?

Castellà, matemàtiques, dibuix, religió, ciències natural, geografia, historia i poca cosa més

-A que jugaves a l’escola?

No jugàvem gaire, parlàvem, al ser un poble de pagès el nombre d’alumnes eren irregular, el noi que servia per treballar anava a treballar. A la classes només érem 10 o 12 alumnes

-Quina importància tenia la religió en les vostres vides?

El diumenge anàvem a missa, i a l’escola era una assignatura, fèiem vida religiosa , el diumenge a la tarda passàvem el rosari així ens trobàvem tota la colla per després anar a jugar

- Cantaves “Cara el sol”?

A vegades pel carrer la guàrdia franquista ens els feia cantar, i el cole abans d’entrar a les classes, era una cosa que no li donàvem importància.

-Es podia cantar l’himne de Catalunya?

No, perquè et posaven a la presó.

-Hi havia molta repressió de la llengua catalana durant i desprès de la guerra?

La van prohibir no la deixaven parlar, ni al carrer ni al cole.

-Havies vist que s’emportessin algú?

Alguna vegada ho havíem vist, però si podíem ho evitàvem.

-Que feien amb els republicans?

Els enviaven a la presó, i alguns els afusellaven.

-Qui eren els maquis? En vas conèixer alguns?

Els maquis eren una gent que van marxar a França, eren rojos, perquè el seu partit va perdre. A casa meva en van venir uns quants , i els hi donàvem menjar i que marxessin, perquè sinó ens haurien agafat a tots nosaltres

Documents

Conclusions:

Aquest treball, m’ha servit per entendre millor com es va viure la Guerra Civil, am experiències reals, jo crec , que fer aquet projecte de treball a estat molt interessant per fer-nos reflexionar lo privilegiats que som.

Arnau Roig Viñas

Comentaris (1)29-05-2011 20:12:24quart B

MontcauMontcau blog, 03-06-2011 20:48:33

Potser podies haver tret més suc, però, l'entrevista està bé. L'important és el que aprenguis.

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: