login
Inicia sessió

register
Registra't

Història oral

Franco, el de veritat

Comentaris (0)29-05-2011 22:25:25videos

Franco de mentida

Comentaris (0)29-05-2011 22:11:14videos

Arnau Roig Viñas. La central elèctrica de Solsona

Introducció:

-He entrevistat a la Conxita Capdevila, que va passar la Guerra Civil i la Postguerra a Solsona, un poble de muntanya, en aquest treball ens explica com va viure la Guerra Civil, i les conseqüències a la Postguerra. He dividit l'entrevista en dues parts: Guerra Civil i Postguerra.

GUERRA CIVIL

On vas viure la guerra civil?

Vaig viure al Moli de Foix, a la muntanya, prop d’ Olius i Lladurs, això és la comarca del Solsonès

Quina edat tenies quan va començar la guerra civil?

Tenia 8-9 anys.

Quins bàndols hi havien?

Hi havia el “rojos” que eren els republicans i els nacionals que eren franquistes.

Quin paper feia l’església?

Les esglésies les van cremar totes, i van matar alguns capellans, la catedral de Solsona la van fer servir de magatzem, i van treure les campanes per convertir-les en material de guerra.

-Que és el que et va impactar més durant la guerra civil?

No em va impactar res en especial perquè érem molt joves, si que hi havia un fet que era estrany per nosaltres, era els nois de 16-17 anys que venien de l’Ebre, nois joves que els van cridar per anar el front. Aquesta colla de nois se’n deia la “Lleva del Biberó”. Hi va haver gent que va patir molt per poder menjar.

-Te’n recordes de com era la teva vida abans i durant la guerra?

La meva vida era la normal d’abans de la guerra, anàvem l’escola, ajudàvem a casa, jugàvem al carrer, fins que van començar els franquistes a bombardejar.

Com es va viure l’esclat de la guerra?

Com érem molt joves, no pensàvem amb el que et podia passar. Van matar a molta gent. La meva família no era de cap bàndol, perquè el meu pare no va voler problemes, i vàrem tenir sort.

-De què vivíeu ? Hi havia menjar?

Vivíem de les coses que ens donava el camp i l’hort, teníem terres i animals, i vivíem normal, no vam passar gana. Com que teníem menjar, podíem fer intercanvis amb gent de Manresa, intercanviàvem farina per altres productes, com per exemple oli, sabó, tot el necessari d’ una casa. Tothom feia “estraperlo” (intercanvi), per intentar de sobreviure.

Com era casa on vivies?

Era una casa de pagès, per sota la casa passava el canal de l’aigua, a l’entrada hi havia el menjador, desprès la cuina, on hi havia els fogons de terra que eren de carbó, també a la casa hi havia una llar de foc, a dalt hi havien les habitacions i els lavabos. Darrera la casa hi havia una porta que arribaves a les reixes del canal de la central elèctrica, i darrera de tot hi teniem les terres.

Que recordes del dia 18 de juliol de 1936?

-Es va declarar la guerra, i els miners de Cardona volien cremar coses de Solsona, el meu pare se’n va anar a dormir 3 dies fora perquè no l’agafessin, i havia capellans saltant per les taulades escapant-se. El mateix cap dels miner va salvar a tots els carlistes de Solsona.

-Algú de la teva família va anar a la guerra?

Ningú de la meva família va anar a la guerra. Tots els germans eren petits

-Que recordes dels bombardejos?

Si passaves per la carretera i et tiraven una bomba al cap et mataven, van portar refugiats de fora que venien de tota la província de Lleida per resguardar-se dels bombardejos.

-Qui va anar a lluitar el front?

Del meu poble que era Solsona al front hi va anar molta gent, hi va haver gent que es van amagar perquè no hi volien anar, anaven per les muntanyes es feien uns forats dins la terra per dormir, així no els trobaven, en deien guàrdies de “sal” que els buscaven, i baixaven a les nits a casa nostra a escoltar la radio.

Teníem un codi que era si penjaven un llençol a la finestra volia dir que no podien baixar perquè hi havia soldats, sinó calia esperar.

POSTGUERRA

-Com eren les escoles franquistes?

No ens deixaven parlar català, o fèiem tot amb castellà. Hi havia mestres, perquè van treure els monjos i capellans, la religió era obligatòria a les escoles.

-I les republicanes abans de la guerra?

Normals, hi havia de tot, podies parlar la llengua que volies, i es feia català.

-Era difícil sobreviure en aquell temps?

No, nosaltres podíem viure força bé, en un poble de muntanya es fàcil sobreviure. Hi havia 5000 habitants amb un tros de terra cadascun, hi havia granges, forns, les coses bàsiques les teníem totes

-Quan es va prohibir el català com a llengua, com va reaccionar la gent del poble?

Al poble es va parlar sempre en català, però a les escoles sempre en castella, ens van canviar tots els llibres perquè tots parléssim en castellà.

-El continuaven parlant?

Si, a casa, al carrer, a tot arreu, els estudis els fèiem amb castellà.

-Qui eren els anarquistes?

Els anarquistes eren els rojos, gent del poble era anarquista. Quan va entrar Franco la gent es va posar al seu lloc.

-Com es va viure al final de la guerra?

Igual que abans, nomes que manaven uns altres, els partidaris d’algun partit van rebre les seves conseqüències. El meu pare tenia un amic que era del bàndol dels rojos que el van afusellar.

Com era la vida familiar a la postguerra?

Ni vam notar res, era una vida normal, anaves a treballar, guanyaves diners per viure, havies de creure les lleis que et posaven, i a callar.

Recordes el preu dels aliments?

Em temps de guerra un litre d’oli valia 3 pessetes, l’arròs valia 90 cèntims de pesseta el quilo, els ous eren molt barats, una dotzena d’ous costava 3 pessetes més o menys, un quilo de carn de bé costava unes 3 pessetes, es guanyava molt poc, un paleta guanyava unes 20 pessetes la setmana.

Com eren les escoles a la postguerra?

Tenien les pissarres de guix, es feien servir llapis, gomes i colors i plomes de tinta, hi havia pupitres on hi havia un tinter, i a les aules feia fred perquè no hi havia calefacció, i recordo que quan tenia 7-8 anys em portava un braseret i a casa l’omplíem de carbó i en els posàvem als peus i ens escalfava força.

Explica alguna anècdota escolar?

Com que era molt xerraire, em posaven al costat de la monja, perquè no parles, però mai m’havien castigat, em tractaven molt bé les monges i als companys de classe també, en temps de la guerra hi havia un mestre que portava una pistola a classe, i li dèiem el "mestre de la pistoleta", algun dia venia a menjar a casa i dormia al bosc o bé en una pallissa, perquè era roig.

Quins dies es feien classe?

Igual que les que feu ara, el diumenge no, i algun dissabte potser també.

-Quines assignatures hi havien?

Castellà, matemàtiques, dibuix, religió, ciències natural, geografia, historia i poca cosa més

-A que jugaves a l’escola?

No jugàvem gaire, parlàvem, al ser un poble de pagès el nombre d’alumnes eren irregular, el noi que servia per treballar anava a treballar. A la classes només érem 10 o 12 alumnes

-Quina importància tenia la religió en les vostres vides?

El diumenge anàvem a missa, i a l’escola era una assignatura, fèiem vida religiosa , el diumenge a la tarda passàvem el rosari així ens trobàvem tota la colla per després anar a jugar

- Cantaves “Cara el sol”?

A vegades pel carrer la guàrdia franquista ens els feia cantar, i el cole abans d’entrar a les classes, era una cosa que no li donàvem importància.

-Es podia cantar l’himne de Catalunya?

No, perquè et posaven a la presó.

-Hi havia molta repressió de la llengua catalana durant i desprès de la guerra?

La van prohibir no la deixaven parlar, ni al carrer ni al cole.

-Havies vist que s’emportessin algú?

Alguna vegada ho havíem vist, però si podíem ho evitàvem.

-Que feien amb els republicans?

Els enviaven a la presó, i alguns els afusellaven.

-Qui eren els maquis? En vas conèixer alguns?

Els maquis eren una gent que van marxar a França, eren rojos, perquè el seu partit va perdre. A casa meva en van venir uns quants , i els hi donàvem menjar i que marxessin, perquè sinó ens haurien agafat a tots nosaltres

Documents

Conclusions:

Aquest treball, m’ha servit per entendre millor com es va viure la Guerra Civil, am experiències reals, jo crec , que fer aquet projecte de treball a estat molt interessant per fer-nos reflexionar lo privilegiats que som.

Arnau Roig Viñas

Comentaris (1)29-05-2011 20:12:24quart B

Himne dels anarquistes

Comentaris (0)28-05-2011 00:38:17videos

Ay Carmela!

[http://youtu.be/OFZLwsA-Si8]

Comentaris (0)28-05-2011 00:07:33videos

Entrevista 1

Infància de guerra i postguerra

Índex

Introducció

La nostra recerca

El règim franquista i la transició democràtica

La nostra recerca

Documents històrics

Conclusions

Introducció


En aquest treball hem entrevistat a la Conchita i el Genís que tenien 9 i 7

anys respectivament durant la guerra. Ens vem interessar principalment en

com van viure la seva infantesa i adolescència.

La Conchita vivia a Barcelona i al començar la guerra es van emportar al

seu pare al front per lluitar amb els republicans.

Ella, els seus 3 germans i la seva mare van sobreviure la guerra sense

diners.

En Genis, per la seva part, és de Murcia i va viure d’un altre punt de vista

la guerra. Visqué molt intensament la batalla de l’Ebre, un dia anant pel

carrer l’any 1938 van tirotejar al seu pare perquè era de la CNT.

La nostra recerca

  1. Vostè defensava els republicans o els nacionals?

Co: “ Jo era petita i la meva família anava amb els de Catalunya, amb

els republicans. El meu pare lluitava contra els franquistes”.

G: “ Nosaltres no anavem a favor de ningú per por que ens pugessin

matar”.

  1. Com li va afectar la querra a la seva vida?

Co: “ Ens vem quedar sense diners i menjar perquè els diners estaven en

nom del meu pare i no els podiem fer servir, tot i així jo

continuava anant a l’escola, allà donaven llet i pa negre.

Feiem teatre i amb els veïns cantavem.
La meva mare no volia que anessim els refugis i quan hi havia

Època de bombardeigs ens amagavem sota el matalàs del llit de

matrimoni”.

G: “ Vaig deixar d’anar a l’escola i vaig anar a treballar a la taverna

del meu tiet, recordo que Terol va quedar destrossat i a totes les

famílies hi havia morts. Els nois de 18 anys anaven a la guerra i

els deien – la tropa del biberón – ”.

  1. Tot i que van ser temps molt durs, recorda alguna anècdota curiosa o divertida?

Co: “ Els meus germans i jo ploravem perquè no tornava el meu pare i

el dia de la meva comunió em va regalar un àngel de la guarda.

Avans d’anar a l’escola a 2/4 de 4 la meva germana i jo li vem dir

a l’àngel de la guarda que tornés el meu pare, quan vem tornar de

l’escola a les 6 de la tarda vem trobar el meu pare a casa i la meva

germana es va desmaiar de l’emoció”.

G: “ A casa meva, la meva mare oferia a tothom menjar i diners, el

meu tiet era porter d’una finca i va amagar allà unes monjes”:

  1. Conchita, expliquins, com va sobreviure el seu pare?

Co: “ Després de lluitar al front se’l van emportar a uns camps de

concentració, a Tarbas, al sud de França, i una nit es va escapar.

Ell sabia que no podia tornar a casa perquè el matarien i es va

anar a amagar d’un germà seu”.

  1. Com es preparava l’arribada de Franco a la ciutat?

Co: “Ens feien arreglar amb els millors vestits, però Franco tenia por de

Que el matessin i no va arribar mai a Barcelona”.

  1. A quins joics jugaveu quan ereu petits?

G: “ A les bales, a saltar a corda, a futbol, a la xarranca...”

Co: “ Jo jugava amb nines de drap i els hi feia vestits perquè magradava

molt cosir”.

  1. Vostès són creients?

Co: “ Vaig perdre tota la fe amb els capellans perquè el meu pare va

anar a la Catedral de Santa Maria del Mar i va veure uns

capellans amb metralletes. Des de llavors només crec en Jesús, la

mare de Déu i Sant Per”.

G: “ Jo sí que soc creient”.

  1. Els dissabtes treballaven o anaven a l’escola?

Co: “No”.

G: “ Tampoc”.

  1. Què van estudiar?

G: “ Vaig fer taquigrafia i vaig arribar a fer 240 teclejats per minut, i

vaig fer comerç, però demanaven francès i ho vaig deixar”.

Co: “ No vaig estudiar”.

  1. Recorda el canvi de govern republicà al franquista?

Co: “ Recordo que a Barcelona ens deien per la ràdio que resitissim,

però llavors ells van marxar i van deixar el lloc als franquistes

sense oposar-se”.

  1. Com van ser les seves relacions sentimentals?

Co: “ Jo als 23 anys em vaig casar amb un home d’Astúries, que es va

morir 3 anys més tard”.

G: “ Amb 22 anys em vaig casar amb una noia que es va quedar orfe,

la meva mare i la seva es conexien i la vem acollir. Em vaig

enamorar d’ella i vem decidir casar-nos”.

Actualment en Genís i la Conchita viuen a la residència de Santa Rita de Sabadell.


Conclusions

Es coneix comuntment la Guerra Civil Espanyola com el conflicte bèlic que va esclatar després d’un fracassat cop d’estat d’un sector de l’exèrcit contra el govern legal i democràtic de la Segona República Espanyola i que va devastar el país entre el 17 de juliol del 1936 i l’1 d’abril del 1939, finalitzant-se amb la victòria dels rebelds i la instauració d’un règim dictatorial, de caràcter feixista, encapçalat pel general Francisco Franco.

El nombre de víctimes de la guerra encara a hores d’ara es discuteix, però són molts els que venen a dir que la xifra està entre els 500.000 i el milió de morts.

Així doncs, la Guera Civil Espanyola va significar la lluita entre dues maneres d’entendre Espanya. Els republicans com un enfrontament entre “tirania o democràcia” o “feixisme i llibertat”, mentre que pels simpatitzants dels nacionals com una lluita entre les “hordas rojas” (comunistes i anarquistes) i “la civilització cristiana”.

Podem afirmar, per tant, que comportà la mort de milers de persones i un enfrontament en moltes ocasions dur i cruent.

Però el més dur estava per arribar, ja que un cop finalitzada la guerra el règim feixista de Franco va massacrar el bàndol perdedor, iniciant-se una neteja de l’anomenada “España Roja” i de qualsevol element relacionat amb la República, la qual cosa va provocar la mort o l’exili de molts. Van ser finalment, uns llargs 40 anys de dictadura i repressió.


El règim franquista i la transició democràtica

La Guerra Civil Espanyola

  • 17 de juliol de 1936: sublevació de diferents unitats militars a Melilla
  • 1936: Les tropes africanes creuen l’Estret de Gibraltar i avançen cap a Madrid, ciutat que no poden ocupar. Voluntaris internacional acudeixen a ajudar la República, mentre que Mussolini envia tropes i armes per ajudar els sublevats.
  • 1937: Els sublevats ocupen Astúries, Pais Vasc i Santarder i es produeix el bombardeig de Gernika.
  • 1938: Els sublevats arriben al Mediterràni i parteixen en dos la zona republicana. Batalles de Terol i de l’Ebre.
  • 1939: Rendició republicana. Ocupació de Catalunya i reconeixement internacional del règim de Franco.

El règim franquista

  • 1939-1954: Durant la guerra Espanya va perdre bona part del seu texit productiu i població i l’escassetat va multiplicar les situacions de pobressa i misèria. La política econòmica es va sustentar en l’Autarquia, que es basava en la intervenció directa de l’Estat en els assumptes econòmics, l’autosuficiència econòmica que limitava el comerç amb la resta del món.
  • 1954-1959: Final de la política d’Autarquia
  • 1959-1975: Tecnocràcia i l’aperturisme.
  • 1959-1961: Pla d’Estabilització
  • 1961-1973: El desenvolupament econòmic
  • La societat del consum i els canvis socials als anys 60

20 de novembre de 1975: Mort del dictador Francisco Franco


La transició espanyola

Perióde que abarca des de 1975 al 1979 i que va des de la mort del dictador fins a l’aprovació dels Estatuts d’Autonomia de Pais Vasc, Catalunya i Galícia.

  • 1 de juliol de 1976: dimissió del president del Govern Carlos Arias Navarro. Es nomenat president del govern Adolfo Suárez
  • 15 de desembre de 1976: Es celebra el Referèndum per la Reforma Política. Promulgació de la Llei per la Reforma Política
  • 15 de juny de 1977: Celebració de les primeres eleccions democràtiques
  • 29 de setembre de 1977: Restauració de la Generalitat de Catalunya
  • 15 d’octubre de 1977: Es promulga la Llei d’Amnistia
  • 6 de desembre de 1978: S’aprova en referèndum la Constitució Espanyola

Documents

Comentaris (0)24-05-2011 21:57:41exemples