login
Inicia sessió

register
Registra't

Història oral

Carla Torres. La Guerra Civil espanyola.

Introducció

Per realitzar aquest treball he entrevistat a la meva àvia Trinitat Mirabet Videra, va néixer el 1930 i va viure la Guerra Civil Espanyola quan tenia entre 6 i 7 anys a Sant Feliu de Sasserra, tot i que ella era d’Andorra. La seva família recolzava el bàndol de dretes. Com que els hi van prendre tot i després de la guerra es van canviar de poble no van guardar cap document durant la Guerra.

Entrevista:

-Te’n recordes de com era la teva vida abans de la Guerra Civil? -Què n’opines?

Si, recordo que era la vida mes maca que havia tingut. Recordo que vivíem en un poble molt petit que es deia i encara es diu ‘Sant Feliu de Sasserra’ en que tots ens estimàvem molt ,tots sempre jugàvem junts .També recordo que jo anava en un col·legi de monges on aprenia moltes coses i la meva família vivíem dels animals, teníem porcs, gallines, cabres, ànecs... Opino que era un món de roses.

-Abans de la guerra de que treballaven els teus pares?

La meva mare no treballava, se’n cuidava de nosaltres i de les feines de casa, en canvi el meu pare treballava en els boscos, treballava per el home mes ric del poble anomenat ‘’Vilaclara’’.

-Quina relació teníeu entre els teus pares i tu abans de la guerra? I durant i després de la guerra?

Ens dúiem molt be , el meu pare mai ens renyava i a la mama l’estimava moltíssim. La relació va canviar , el meu pare poc després de que esclates la guerra se’l van endur, i pensàvem que mai mes tornaria. La meva mare ,les meves dues germanes i jo vam patir molta fam, ens ho van prendre tot tant com el menjar com la roba, tot i que la meva mare va poder amagar una gallina que ponia un ou cada dos dies i guardava els ous i quan tenia els 4 se’ls menjaven, però un dia va venir un soldat i va veure aquests 4 ous guardats, i recordo que els va agafar, i la meva mare li va dir que si us plau que no els agafes que era l’únic que tenien per sobreviure, el soldat a l’altre mà duia una bomba i va amenaçar a la meva mare que o callava o sinó tiraria una bomba a la casa. Ella es va callar, i a partir d’aquí el soldat va agafar els 4 ous i va marxar. La meva mare em va explicar que aquest soldat va agafar els 4 ous pel simple fet que ell també estava passant fam i era l’únic remei per sobreviure. Després de la guerra la relació a poc a poc es va tornar anar refent.

-Com es divertia la gent abans de la guerra? I durant la guerra civil espanyola?

A la preguerra la manera de divertir-nos en general tot el poble era anar el teatre, també hi havia un senyor amb un acordió o una flauta i l’altre gent de mentre ballava, també fèiem costellades tots junts, coques amb xocolatades...

A la guerra res era el mateix, era tot tristesa, i alguns dies a sota a casa al costat d’una basa els soldats feien xocolata desfeta per berenar, i nosaltres els mes menuts baixàvem i ens en donàvem per la cara de gana que feia m, i quan veiem que passava un avió de guerra, marxàvem corrents i ens amagàvem sota un pont de les carreteres.

Després de la guerra nosaltres vam marxar cap a un poble anomenat Ibars d’Urgell ja que no ens podíem guanyar la vida en el poble on vivíem (Sant Feliu de Sasserra) ja que no hi havia res, en aquell poble ens vam tornar a refer, i ens divertíem saltant a corda , fen celebracions, xocolatades, anar el teatre etc.

-Vas participar durant la guerra civil lluitant al front?

No , però vaig estar molt temps vivint quan manava Franco, i em van obligar a fer la instrucció ( ser de la Falange)

-Què era la rereguarda i què es feia?

Eren soldats manats per l’exèrcit espanyol i eren els que et feien fer la instrucció , ens obligaven a pagar impostos, treballar a les terres...

-On es passava mes gana a les ciutats o en els pobles?

A les ciutats perquè van haver de parar les fàbriques i totes les indústries, en canvi, els pobles tenien terres, i la terra tard o d'hora es tornava a cultivar, tard o d'hora la terra et don de menjar.

-Qui eren els anarquistes?

Eren els dolents, (pel meu pare els dimonis) . El meu pare era de dretes ja que va fer l’Emili 4 anys en el Marroc i va estar lluitant al costat de Franco i també va ser el seu capità.

-Què recordes del 18 de juliol de 1936?

Jo tenia 6 anys, em va canviar la vida. Va ser un abans i un després de la meva vida. Jo era feliç i de cop vaig veure que uns es mataven els altres i que mig poble l’havien cremat (l'església,els col·legits,...).Es van endur el meu pare, i la meva mare feia tot el possible per poder-nos mantenir i tirar endavant.

-Com es va viure l’esclat de la guerra?

Doncs que un grup del poble van començar a cremar l’altre part del poble, per exemple el meu col·legi el van cremar, el capellà també el volien cremar i tirar-lo d’alt de baix d’una muntanya però el meu pare el va agafar i el va amagar sota una cova, gràcies això el capellà del poble es va poder salvar. El meu pare quan podia li duia menjar (mel, algun conill o llebre que caçava en el bosc) i també li duia mistos perquè s’ho pogués cuinar dins la cova perquè no l’enxampessin.

-Qui anava a lluitar al front?

Els homes i també els nens entre 18-19 anys ja que faltava gent.

-Ens podries explicar alguna anècdota de la guerra?

Si, el meu pare treballava per el senyor ric del poble ‘’Vilaclara’’,i treballava en el bosc per netejar les bigues i a causa d’això nosaltres anàvem de poble en poble fins que vam arribar a Sant Feliu de Sasserra on va explotar la guerra civil espanyola. Com que ell treballava el bosc tenia moltes mules i quan va explotar la guerra el meu pare no se’n va entera perquè estava el bosc. La meva mare va decidir anar-lo a buscar i va buscar dos mocadors vermells un per ella i un per el meu pare ja que aquests mocadors significava que no et podien matar i així va ser, el va anar a buscar i van tornar a casa els dos amb totes les mules (unes 20). Quan van tornar a casa van deixar les mules a la quadre, i els soldats els hi van prendre totes menys 3 i en el meu pare se’l van endur. Mes tard, al cap d’uns quants dies els soldats van tornar a passar i de les 3 mules se’n van endur 2 ja que una era molt guita i els hi feia por , gràcies això aquesta mula ens va salvar la vida, ja que gràcies a ella podíem llevar les terres, i ens podíem alimentar mínima ment.

-Com es va viure el final de la guerra?

Molt malament , vam passar molta fam i havien moltes malalties ja que el gra, les mongetes ,les llegums es van fer malbé, i sortien cucs però igualment ens ho menjàvem. La meva mare agafava i bullia aigua en una olla, i quant l’aigua estava bullin, posava el gra, les mongetes tot el que tingues cucs, i els cucs sortien flotant, i així els podíem treure.

-Que eren els maquis?

Eren les persones que anaven encontre de l’exercit de Franco i s’amagaven a la muntanya.

El meu pare no va ser maquí però si que va estar amagat per les muntanyes fins que va començar a manar Franco que aquí va ser quan es va entregar ja que ell anava a favor d’ell, perquè havia fet l’Emili en el Marroc 4 anys amb ell i deia que era una persona molt valenta i que sempre donava la cara. Ell tenia el record de com era ell(Franco) a l’Emili i per això l’adorava, la diferencia es que no l’adorava per tot el que va fer desprès.

-Com va ser l’historia del teu pare, l’Enric?

El papa el van agafar per la guerra civil i el van fer anar a les trinxeres a BCN, però un dia els hi van dir que ja no estarien mes a les trinxeres i que se’n anirien a França amb un fusell a lluitar i això volia dir que no tornarien. De Barcelona fins a França anaven caminant pels boscos i com que ell entenia molt dels boscos perquè des de petit el seu pare li va ensenyar, al entrar els boscos de Barcelona el meu pare , va amagar el fusell en una cova i es va escapar i es va quedar a viure per els boscos, menjava herbes, coses que es podien menjar en el bosc, buscava rius, etc. Recordo que ell sempre deia:

‘’En el bosc mai ningú es mort de gana, sempre hi ha alguna cosa que et pot alimentar’’

Passant els dies , va anar inspeccionant les muntanyes de Barcelona, ja que anteriorment ell ja havia treballat en aquells boscos i sabia que per en aquell lloc hi havia una masia, i la va trobar. A la nit va anar inspeccionant aquesta masia, i va veure que no hi havia soldats que era una masia on hi havia tot dones, va entrar i els hi va explicar tot el que li havia passat i els hi va demanar que si us plau podien anar a Sant Feliu de Sasserra i comunicar-li a la seva dona ( a la meva mare) que ell estava viu i que no estava a la guerra, que estava en els boscos i que quan pugues tornaria. I així va ser, una de les dones va anar fins Sant Feliu a entregar la nota a casa nostre.

Encara me’n recordo que la dona va venir tota discreta i silenciosa dient-os que no diguéssim res i així ho vàrem fer.

Quan va guanyar Franco el meu pare va decidir que ja era hora de tornar i entregar-se a Franco ja que tenia fe amb ell.

Quan el vam veure tornar nosaltres ens pensàvem que al anar al costat de Franco era perquè el anaven a matar, i no va se així, va ser tot el contrari.

-Com es que Franco no el va matar?

Perquè el meu pare es va entregar a Franco aixecant els braços amb el palmell de la mà obert dient amb àrab:

‘’no em mateu que jo he anat a la guerra amb Franco , a la guerra del Marroc quan vas ser capita vam lluitar junts’’

I Franco el va reconèixer per totes les lluites que van fer junts durant aquells 4 anys en el Marroc a l’Emili. A partir d’aquí el va acceptar i el meu pare es va poder salvar.

-Quan cantaves ‘’Cara el sol’’?

Quan va explotar la guerra entre els 6 i 7 anys.

-Com vas viure la postguerra?

Vaig anar a Ibars d’Urgell i vam poder-nos recuperar de la misèria i vam tornar a viure com abans.

-Com us vau poder recuperar?

Perquè en el moment on Franco i el meu pare es van trobar, Franco li va preguntar si tenia alguna terra o alguna cosa i el meu pare li va dir la veritat, li va dir que no que tot ho havien perdut, tot s’ho havien endut, i Franco li va donar un permís perquè pogués anar a França juntament amb el seu veí a buscar els animals que volguessin els boscos de per allà. I així va ser, el nostre veí va tornar amb dos mules franceses i una euga i el meu pare va tornar amb 4 mules franceses i gràcies això les dos famílies vam sortir de la misèria.

-Hi havia moltes repressions de la llengua catalana durant i després de la guerra?

Horrorós si parlàvem amb català públicament, anàvem directes a la presó i d’allà o ens mataven o no en sortíem. Fins que no va murí Franco el català no va tornar aparèixer.

-En l’esclat d’una bomba com actuàveu?

Ens amagàvem tot i que esclataven a la muntanya.

-Quina reacció veu tenir quan es va acabar la guerra ?

Felicitat no vulguis saber quanta.

-Per quina raó veu venir a viure a Catalunya?

Perquè el meu pare treballava de bosc en bosc i vam anar d’Andorra a Catalunya a la Seu D’Urgell i d’allà vam anar a Sant Feliu de Sasserra on va ser on vam viure la guerra civil espanyola.

-Quin bàndol recolzava la teva família?

Dretes , no ho podíem dir per por a la mort. El meu pare sempre deia:

‘’Jo soc del partit que em donin pa’’

Però quan li preguntaven deia que no era de cap.

-En total quants anys vas anar a l’escola?

Vaig anar entre 12 i 13 anys . I quan tenia 6 fins a 9 anys no vaig poder anar-hi a causa de la Guerra.

*Conclusions:

Penso que aquest treball ha sigut molt interessant molt entretingut i m’ha agradat molt escoltar ala meva àvia explicant-me les seves anècdotes i tot el que els hi passava com es sentien i trobo que nosaltres ja ens imaginem que van patir molt però de lo que ens imaginem nosaltres, no es ni la meitat del que van patir. Trobo que es un treball que et fa reflexionar i t’ajuda a saber molt més d’un passat que sembla que estigui molt lluny i tampoc no es tant llunyà. I trobar una persona que ho hagi viscut i t’ho expliqui amb tot els detalls que recorda això es excepcional.

Comentaris (0)13-06-2011 16:44:25quart B

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: