login
Inicia sessió

register
Registra't

Història oral

Articles de la categoria: quart B

Helena Bros. El record viu d'històries passades.

INTRODUCCIÓ


La entrevista que he dut a terme ha estat feta a la meva àvia paterna, DT, ja que és la única que segueix viva, ara té 75 anys i va néixer l’any 1936.

Quan es va iniciar la guerra només tenia 2 anys i per això no se'n recorda de gaires coses de la seva infància, però, si dels records que li queden d’aquella guerra tan dura i també per moltes coses que la seva mare li va explicar al llarg de la adolescència.

Van viure moments molt durs, ja que a causa de la Guerra van perdre un pare, i la seva mare un marit i l’home que duia els diners a casa i això va ser un factor que va influir negativament, pel fet d'haver de treure una família endavant en temps de Guerra.

No era una família gaire acomodada, però, ella no recorda haver passat gana, però, si no va passar gana va ser gràcies a la seva mare que va treballar moltíssim perquè a la seva filla no li faltés de res i molt menys que passés gana.

La meva àvia parla de la seva mare amb una gran admiració, perquè al cap dels anys s’ha anat adonant de tot el que van passar i de lo forta que va ser la seva mare perquè no va tenir ni temps per lamentar-se ja que només pensava en la seva filla, que era la meva àvia.

ENTREVISTA

  • En els temps de Guerra, on vivies?

A Terrassa, igual que gran part de la meva família.

  • Quants anys tenies a l’inici de la guerra? Com vas viure aquesta infància?

Doncs jo tenia 2 anys, per tant vaig néixer en temps de pre-guerra, no tinc cap record feliç de la meva infància, tampoc infeliç, però, no era com ara que podeu sortir al carrer a jugar. Abans no podíem jugar a no ser que fos a casa, però jo al ser filla única m'avorria bastant i sempre estava ajudant a la meva mare cosint al taller, allà totes les dones em mimaven bastant perquè era la petita encara que jo tenia molta vergonya. Me'n recordo que casa meva sempre estava ple de màquines de cosir, de costurers i de dones que anaven amunt i avall.

  • Coneixes a algú que va participar activament a la guerra?

Si, és clar. El meu pare i va ser i allà és on va perdre la vida. I molts varons veïns van haver de anar a lluitar al front.

  • Com va afectar la guerra dins de casa teva?

Va afectar molt durament, ja que aquesta guerra va deixar a la família sense pare a la seva filla i sense marit a la seva dona i per tant sense diners, perquè ell era la principal font d'ingressos a la família. Va ser un pes molt dur per a la meva mare. A mi no em va afectar gaire perquè casi no el vaig conèixer i no tinc cap record seu, però, quan anava creixent, la meva mare em parlava d’ell molt sovint i ho feia amb una gran estimació.

  • En quan a la alimentació, veu passar molta gana?

Jo no recordo haver passat molta fam, però, com que si que era una època de passar gana, cada família tenia unes cartilles de racionament que havies d’anar a buscar a les cooperatives amb las que et donaven productes, però, només per cobrir les primeres necessitats, perquè no et morissis de gana i prou.

  • Com se’n va sortir al final la teva mare per tirar endavant després de la postguerra? Devien ser uns temps molt difícils a casa teva, no?

Si, però per sort ma mare, al cap d’un temps al paro, encara que feia alguns "arreglos" de modista, però, en treia molt poc, va aconseguir un lloc de treball a la fàbrica AEG (l'electra), llavors ja va tenir un sou que va anar molt bé a casa. A més a més en aquesta fàbrica de guerra es va fer el primer menjador d’empresa, així que a casa ja no teníem tantes despeses i també podíem anar a comprar a la tenda de la fàbrica que ens sortia més barat i poc a poc vam anar recuperant la economia i ja estàvem més acomodats perquè al jo ser més gran i estar cosint també eren més diners per casa, vull dir que tot i que al principi la meva mare va tenir que estar lluitant per treure'ns endavant al final ja estàvem més tranquil·les en quan als diners que entraven a casa.


  • De quin bàndol éreu?

    Érem republicans, nosaltres també érem religiosos, però, quan va començar el regim, tot i que érem obligats a anar a la església, diguem que en certa manera seguíem tenint fé, però, no ben-bé en la Església Catòlica.

  • Com va afectar a la resta de la teva família?

Bé, com totes les guerres, no porten res de bo, així que tots els negocis familiars van ser requisats pel nou règim de Francisco Franco, eren negocis de la construcció i es va perdre tot perquè estàvem en el bàndol vermell.

  • En algun moment veu tornar a sentir la tranquil·litat d’abans de la guerra?

Jo no recordo l’època de la preguerra perquè era molt petita, però, fins que Franco no va morir crec que ningú va esta tranquil del tot, ja que vivia cada dia expectants al que podria passar o a les barbaritats que farien.

  • Quines seqüeles psicològiques et van quedar d’aquella guerra?

Doncs, molta tristesa, perquè per aquella guerra jo vaig perdre un pare que per lo que em va explicar la meva mare era un home fantàstic i s'estimaven amb passió i va ser molt cruel que un home innocent pagués per algú que no recolzava. Peró vaig aprendre lo fort que s’ha de ser a la vida i que les coses passen a qui menys colpa té a vegades però, això és la vida.

  • Ara mateix quins records tens d’aquella guerra?

Home jo no és que me'n recordi de gran cosa, ja que el temps fa que la memòria oblidi i ho veig tot molt lluny i me n’alegro perquè sembla mentida que tot això hagi passat.

OPINIÓ PERSONAL

Crec que aquest treball, encara que per a mi no ha sigut gaire agradable perquè per a la meva àvia va ser dur haver de recordar, no tant per ella, sinó per tot el que la seva mare va suportar. Ella la té molt idealitzada. Peró, m‘ha aportat moltes coses i tenir la oportunitat de saber i sentir un testimoni de primera mà és molt bo perquè te n’adones de que allò que estàs estudiant i veus als llibres de text i de tot el que t'examines hi ha gent que ho ha viscut en primera persona encara que a vegades sembla mentida.

Ningú no hauria de saber que és la fam o les desigualtats per tenir creences o recolzar coses diferents d'uns i d’altres i aquí està al problema de l’absolutisme i de la concentració del poder com en el franquisme.

Perquè Franco no tenia cap mena de dret sobre cap persona, però, al fer el cop d’estat tot el poder el tenia ell.

Crec que la meva àvia tampoc recorda gaires coses, però, m’ha impressionat l’amor que tenia cap a la seva mare i com valora ara tot el que va fer per ella perquè quan era petita no n’era conscient i a mesura que anava creixent se n’adonava més.

Per a la meva àvia va ser molt gratificant i la va animar que la anés a veure i que fos perquè ella era la única que em podia ajudar a la hora de fer aquest treball i es va sentir molt orgullosa i contenta perquè es va sentir útil.

M’ha agradat molt fer aquesta entrevista perquè gràcies a la meva àvia he pogut saber tot el que es va viure i el que ella i la seva família va viure.

No he pogut adjuntar material original perquè les fotografies i altres documents ho té el seu fill, germà del meu pare, que viu a Madrid, encara que la fotografia de la màquina de cosir si que està a casa seva.

Comentaris (0)13-06-2011 17:42:16quart B

Albert Pérez. Entrevista història viva.

Pura Maria: “La guerra i la post guerra va ser la etapa més dura de la meva vida”

La meva àvia, nascuda a Almeria el 3 de Març de l’any 1930 és la persona que he escollit per fer l’entrevista. L’he escollida per el simple fet que sap que és viure en dos llocs diferents en una època molt difícil, tot i que ella, el meu avi, la meva tieta i la meva mare van venir cap a Catalunya al voltant de l’any 62, a 13 anys de la fi de la dictadura franquista van sofrir les repesaries que el règim va sotmetre a Catalunya.

-Seguirem un ordre cronològic per fer l’entrevista. Que recordes de la guerra?

- Recordo poca cosa, ja que era molt petita i no entenia massa bé el que passava. Amb el temps em van anar explicant que significava tot el que passava tot i que jo m’anava adonant poc a poc que hi havia una revolució però no entenia molt bé perquè. En aquells instants jo només entenia que quan sonava la sirena teníem que anar corrents al refugi perquè no ens enganxes cap avió Alemany.

-Com recordes la postguerra? Hi ha alguna cosa que et marquès amb més força que les altres?

- Va ser una època molt dura, on tota la gent de la ciutat tenia por, perquè encara que la guerra ja s’havia acabat seguien tenint por per si el nou règim dictatorial seguia amb la matança. Amés en el meu cas va ser especial, ja que des de molt petita se’m va morir la mare i la postguerra va ser molt més difícil per la meva família. Érem 4 germans i per molt que el meu pare fos un molt bon home ell sol no podia mantenir a la família, i la meva germana gran ens va fer de mare a les meves a la meva germana, el meu germà i a mi. En aquella època hi havia molta desconfiança i sobretot temor a que ens deparava el futur. Una de les altres coses que em va marcar va ser la quantitat de nens que vem tenir que deixar els estudis i l’escola per ajudar a la família que havia quedat molt malmesa econòmicament desprès de la guerra i que necessitaven la major quantitat de diners possibles.

-Com va morir la teva mare? Creus que va ser a causa de la guerra que no es va salvar?

- La meva mare va morir quan jo tenia 6 anys, de una “tonteria” que el meu pare mai ens va volguer explicar, però sempre em va deixar clar que la guerra li va robar l’esposa i a mi la mare, ja que si no haguéssim estat en guerra s’hagués salvat, o si més no, en l’actualitat no hagués tingut aquest tràgic final.

Poc a poc et vas anar fent gran. Com influeix tot això en una persona?

- Influeix molt haver viscut una guerra, però el fet de haver viscut una tragèdia com aquella on veies gent de un mateix país matant-se et fa valorar el dia a dia i sobretot apreciar que tot i els problemes que tenim actualment estem en una

situació bastant estable en aquest país. No desitjaria que cap generació més tingués que viure aquesta situació, ja en vem tenir prou. En quant a personalment, tota aquella situació em va fer forta i independent, per molt que hagués tingut el suport de tots els meus germans i del meu pare, res pot substituir el pes d’una mare i vaig tenir que ser una mica autodidacte en aquest sentit.

-Com recordes l’època d’autosuficiència espanyola?

- Va ser una època on el menjar no brillava per l’abundància, on teníem que racionalitzar bé el menjar perquè ens arribes bé per tota la setmana, intentar guardar-ne per quan no n’hi hagués tant... Mai vaig passar gana

-Va arribar el dia en que et vas casar i vas voler formar una família. Una època de felicitat enmig de tanta tristesa i tant dolor. En aquest parèntesis de felicitat varen néixer les teves dues filles.

- Aquests són els millors anys de la meva vida, formar una família i veure néixer a les meves filles, però per sort no van néixer en la pitjor etapa del franquisme. Recordo que va ser una època que encara que seguíem en la dictadura tenir les dues nenes ens va fer oblidar en quina situació vivíem, tot el sofriment ja passat i m’obria una escapatòria, però sobretot vaig poder veure una sortida a aquell túnel que semblava no tenir fi.

-Quines van ser les causes de que vinguéssiu a Catalunya? Us veu trobar en un espai estrany en arribar aquí?

-Les causes van ser ben simples, a Andalusia cada cop hi havia menys treball i de menys qualitat i a Catalunya estaven començant a sorgir el fenomen de l’industrialització i no va ser una idea presa en tres dies, sinó que vam parlar-ho molt amb el meu marit, perquè era deixar les nostres arrels per anar a un lloc on per experiències sabíem que ens aniria bé però no sabíem com ens acoplariem al nou espai. Finalment vem decidir marxar a Catalunya i crec que va ser la millor opció. Un cop vem arribar aquí no se’ns va fer massa difícil per el simple fet de que havien moltes famílies en la mateixa situació que nosaltres.

-Però un cop vas arribar a Catalunya una enfermetat et va deixar fora de combat ràpidament i sense poder treballar durant molt temps i de fet, et va deixar molt marcada per la teva vida laboral.

-La veritat es que vaig tenir molta mala sort en aquest aspecte, però sort de estar aquí a Barcelona. L’enfermetat em va afectar a la vista i em va provocar una “ceguera” parcial que amb el temps i les noves tecnologies he pogut anar coregin. En aquesta època la meva filla gran va tenir que cuidar de la teva mare, perque tot i que la teva tieta no era massa gran la teva mare era petita, i es va tenir que sacrificar molt perquè el teu avi es passava el dia a la fàbrica per tirar endavant la família econòmicament i la casa necessitava un referent. Sempre m’arrepenteixo de que una de les meves filles hagi hagut de passar per una situació d’aquestes però va arribar un punt on va ser necessari.

-D’aquí a la mort de Franco. On estaves quan ho van anunciar per la televisió?

-Recordo que estava a casa de la meva germana ajudant-la perquè l’endemà teníem família a casa seva dinant tots junts. Va ser una notícia que sabíem que podia ocórrer en qualsevol moment i el meu marit es va alegrar però jo estava més preocupada per el futur.

Fins aquí la meva entrevista a la meva àvia, he intentat resumir al màxim el contingut pel simple fet de que no es fes pesada i he agafat les idees principals a les seves paraules.

Comentaris (0)13-06-2011 17:06:56quart B

Carla Torres. La Guerra Civil espanyola.

Introducció

Per realitzar aquest treball he entrevistat a la meva àvia Trinitat Mirabet Videra, va néixer el 1930 i va viure la Guerra Civil Espanyola quan tenia entre 6 i 7 anys a Sant Feliu de Sasserra, tot i que ella era d’Andorra. La seva família recolzava el bàndol de dretes. Com que els hi van prendre tot i després de la guerra es van canviar de poble no van guardar cap document durant la Guerra.

Entrevista:

-Te’n recordes de com era la teva vida abans de la Guerra Civil? -Què n’opines?

Si, recordo que era la vida mes maca que havia tingut. Recordo que vivíem en un poble molt petit que es deia i encara es diu ‘Sant Feliu de Sasserra’ en que tots ens estimàvem molt ,tots sempre jugàvem junts .També recordo que jo anava en un col·legi de monges on aprenia moltes coses i la meva família vivíem dels animals, teníem porcs, gallines, cabres, ànecs... Opino que era un món de roses.

-Abans de la guerra de que treballaven els teus pares?

La meva mare no treballava, se’n cuidava de nosaltres i de les feines de casa, en canvi el meu pare treballava en els boscos, treballava per el home mes ric del poble anomenat ‘’Vilaclara’’.

-Quina relació teníeu entre els teus pares i tu abans de la guerra? I durant i després de la guerra?

Ens dúiem molt be , el meu pare mai ens renyava i a la mama l’estimava moltíssim. La relació va canviar , el meu pare poc després de que esclates la guerra se’l van endur, i pensàvem que mai mes tornaria. La meva mare ,les meves dues germanes i jo vam patir molta fam, ens ho van prendre tot tant com el menjar com la roba, tot i que la meva mare va poder amagar una gallina que ponia un ou cada dos dies i guardava els ous i quan tenia els 4 se’ls menjaven, però un dia va venir un soldat i va veure aquests 4 ous guardats, i recordo que els va agafar, i la meva mare li va dir que si us plau que no els agafes que era l’únic que tenien per sobreviure, el soldat a l’altre mà duia una bomba i va amenaçar a la meva mare que o callava o sinó tiraria una bomba a la casa. Ella es va callar, i a partir d’aquí el soldat va agafar els 4 ous i va marxar. La meva mare em va explicar que aquest soldat va agafar els 4 ous pel simple fet que ell també estava passant fam i era l’únic remei per sobreviure. Després de la guerra la relació a poc a poc es va tornar anar refent.

-Com es divertia la gent abans de la guerra? I durant la guerra civil espanyola?

A la preguerra la manera de divertir-nos en general tot el poble era anar el teatre, també hi havia un senyor amb un acordió o una flauta i l’altre gent de mentre ballava, també fèiem costellades tots junts, coques amb xocolatades...

A la guerra res era el mateix, era tot tristesa, i alguns dies a sota a casa al costat d’una basa els soldats feien xocolata desfeta per berenar, i nosaltres els mes menuts baixàvem i ens en donàvem per la cara de gana que feia m, i quan veiem que passava un avió de guerra, marxàvem corrents i ens amagàvem sota un pont de les carreteres.

Després de la guerra nosaltres vam marxar cap a un poble anomenat Ibars d’Urgell ja que no ens podíem guanyar la vida en el poble on vivíem (Sant Feliu de Sasserra) ja que no hi havia res, en aquell poble ens vam tornar a refer, i ens divertíem saltant a corda , fen celebracions, xocolatades, anar el teatre etc.

-Vas participar durant la guerra civil lluitant al front?

No , però vaig estar molt temps vivint quan manava Franco, i em van obligar a fer la instrucció ( ser de la Falange)

-Què era la rereguarda i què es feia?

Eren soldats manats per l’exèrcit espanyol i eren els que et feien fer la instrucció , ens obligaven a pagar impostos, treballar a les terres...

-On es passava mes gana a les ciutats o en els pobles?

A les ciutats perquè van haver de parar les fàbriques i totes les indústries, en canvi, els pobles tenien terres, i la terra tard o d'hora es tornava a cultivar, tard o d'hora la terra et don de menjar.

-Qui eren els anarquistes?

Eren els dolents, (pel meu pare els dimonis) . El meu pare era de dretes ja que va fer l’Emili 4 anys en el Marroc i va estar lluitant al costat de Franco i també va ser el seu capità.

-Què recordes del 18 de juliol de 1936?

Jo tenia 6 anys, em va canviar la vida. Va ser un abans i un després de la meva vida. Jo era feliç i de cop vaig veure que uns es mataven els altres i que mig poble l’havien cremat (l'església,els col·legits,...).Es van endur el meu pare, i la meva mare feia tot el possible per poder-nos mantenir i tirar endavant.

-Com es va viure l’esclat de la guerra?

Doncs que un grup del poble van començar a cremar l’altre part del poble, per exemple el meu col·legi el van cremar, el capellà també el volien cremar i tirar-lo d’alt de baix d’una muntanya però el meu pare el va agafar i el va amagar sota una cova, gràcies això el capellà del poble es va poder salvar. El meu pare quan podia li duia menjar (mel, algun conill o llebre que caçava en el bosc) i també li duia mistos perquè s’ho pogués cuinar dins la cova perquè no l’enxampessin.

-Qui anava a lluitar al front?

Els homes i també els nens entre 18-19 anys ja que faltava gent.

-Ens podries explicar alguna anècdota de la guerra?

Si, el meu pare treballava per el senyor ric del poble ‘’Vilaclara’’,i treballava en el bosc per netejar les bigues i a causa d’això nosaltres anàvem de poble en poble fins que vam arribar a Sant Feliu de Sasserra on va explotar la guerra civil espanyola. Com que ell treballava el bosc tenia moltes mules i quan va explotar la guerra el meu pare no se’n va entera perquè estava el bosc. La meva mare va decidir anar-lo a buscar i va buscar dos mocadors vermells un per ella i un per el meu pare ja que aquests mocadors significava que no et podien matar i així va ser, el va anar a buscar i van tornar a casa els dos amb totes les mules (unes 20). Quan van tornar a casa van deixar les mules a la quadre, i els soldats els hi van prendre totes menys 3 i en el meu pare se’l van endur. Mes tard, al cap d’uns quants dies els soldats van tornar a passar i de les 3 mules se’n van endur 2 ja que una era molt guita i els hi feia por , gràcies això aquesta mula ens va salvar la vida, ja que gràcies a ella podíem llevar les terres, i ens podíem alimentar mínima ment.

-Com es va viure el final de la guerra?

Molt malament , vam passar molta fam i havien moltes malalties ja que el gra, les mongetes ,les llegums es van fer malbé, i sortien cucs però igualment ens ho menjàvem. La meva mare agafava i bullia aigua en una olla, i quant l’aigua estava bullin, posava el gra, les mongetes tot el que tingues cucs, i els cucs sortien flotant, i així els podíem treure.

-Que eren els maquis?

Eren les persones que anaven encontre de l’exercit de Franco i s’amagaven a la muntanya.

El meu pare no va ser maquí però si que va estar amagat per les muntanyes fins que va començar a manar Franco que aquí va ser quan es va entregar ja que ell anava a favor d’ell, perquè havia fet l’Emili en el Marroc 4 anys amb ell i deia que era una persona molt valenta i que sempre donava la cara. Ell tenia el record de com era ell(Franco) a l’Emili i per això l’adorava, la diferencia es que no l’adorava per tot el que va fer desprès.

-Com va ser l’historia del teu pare, l’Enric?

El papa el van agafar per la guerra civil i el van fer anar a les trinxeres a BCN, però un dia els hi van dir que ja no estarien mes a les trinxeres i que se’n anirien a França amb un fusell a lluitar i això volia dir que no tornarien. De Barcelona fins a França anaven caminant pels boscos i com que ell entenia molt dels boscos perquè des de petit el seu pare li va ensenyar, al entrar els boscos de Barcelona el meu pare , va amagar el fusell en una cova i es va escapar i es va quedar a viure per els boscos, menjava herbes, coses que es podien menjar en el bosc, buscava rius, etc. Recordo que ell sempre deia:

‘’En el bosc mai ningú es mort de gana, sempre hi ha alguna cosa que et pot alimentar’’

Passant els dies , va anar inspeccionant les muntanyes de Barcelona, ja que anteriorment ell ja havia treballat en aquells boscos i sabia que per en aquell lloc hi havia una masia, i la va trobar. A la nit va anar inspeccionant aquesta masia, i va veure que no hi havia soldats que era una masia on hi havia tot dones, va entrar i els hi va explicar tot el que li havia passat i els hi va demanar que si us plau podien anar a Sant Feliu de Sasserra i comunicar-li a la seva dona ( a la meva mare) que ell estava viu i que no estava a la guerra, que estava en els boscos i que quan pugues tornaria. I així va ser, una de les dones va anar fins Sant Feliu a entregar la nota a casa nostre.

Encara me’n recordo que la dona va venir tota discreta i silenciosa dient-os que no diguéssim res i així ho vàrem fer.

Quan va guanyar Franco el meu pare va decidir que ja era hora de tornar i entregar-se a Franco ja que tenia fe amb ell.

Quan el vam veure tornar nosaltres ens pensàvem que al anar al costat de Franco era perquè el anaven a matar, i no va se així, va ser tot el contrari.

-Com es que Franco no el va matar?

Perquè el meu pare es va entregar a Franco aixecant els braços amb el palmell de la mà obert dient amb àrab:

‘’no em mateu que jo he anat a la guerra amb Franco , a la guerra del Marroc quan vas ser capita vam lluitar junts’’

I Franco el va reconèixer per totes les lluites que van fer junts durant aquells 4 anys en el Marroc a l’Emili. A partir d’aquí el va acceptar i el meu pare es va poder salvar.

-Quan cantaves ‘’Cara el sol’’?

Quan va explotar la guerra entre els 6 i 7 anys.

-Com vas viure la postguerra?

Vaig anar a Ibars d’Urgell i vam poder-nos recuperar de la misèria i vam tornar a viure com abans.

-Com us vau poder recuperar?

Perquè en el moment on Franco i el meu pare es van trobar, Franco li va preguntar si tenia alguna terra o alguna cosa i el meu pare li va dir la veritat, li va dir que no que tot ho havien perdut, tot s’ho havien endut, i Franco li va donar un permís perquè pogués anar a França juntament amb el seu veí a buscar els animals que volguessin els boscos de per allà. I així va ser, el nostre veí va tornar amb dos mules franceses i una euga i el meu pare va tornar amb 4 mules franceses i gràcies això les dos famílies vam sortir de la misèria.

-Hi havia moltes repressions de la llengua catalana durant i després de la guerra?

Horrorós si parlàvem amb català públicament, anàvem directes a la presó i d’allà o ens mataven o no en sortíem. Fins que no va murí Franco el català no va tornar aparèixer.

-En l’esclat d’una bomba com actuàveu?

Ens amagàvem tot i que esclataven a la muntanya.

-Quina reacció veu tenir quan es va acabar la guerra ?

Felicitat no vulguis saber quanta.

-Per quina raó veu venir a viure a Catalunya?

Perquè el meu pare treballava de bosc en bosc i vam anar d’Andorra a Catalunya a la Seu D’Urgell i d’allà vam anar a Sant Feliu de Sasserra on va ser on vam viure la guerra civil espanyola.

-Quin bàndol recolzava la teva família?

Dretes , no ho podíem dir per por a la mort. El meu pare sempre deia:

‘’Jo soc del partit que em donin pa’’

Però quan li preguntaven deia que no era de cap.

-En total quants anys vas anar a l’escola?

Vaig anar entre 12 i 13 anys . I quan tenia 6 fins a 9 anys no vaig poder anar-hi a causa de la Guerra.

*Conclusions:

Penso que aquest treball ha sigut molt interessant molt entretingut i m’ha agradat molt escoltar ala meva àvia explicant-me les seves anècdotes i tot el que els hi passava com es sentien i trobo que nosaltres ja ens imaginem que van patir molt però de lo que ens imaginem nosaltres, no es ni la meitat del que van patir. Trobo que es un treball que et fa reflexionar i t’ajuda a saber molt més d’un passat que sembla que estigui molt lluny i tampoc no es tant llunyà. I trobar una persona que ho hagi viscut i t’ho expliqui amb tot els detalls que recorda això es excepcional.

Comentaris (0)13-06-2011 16:44:25quart B

Clara Raventós. Guerra Civil.

La Guerra Civil Espanyola

i la postguerra

Clara Raventós

4r ESO B

SOCIALS

ENTREVISTES SOBRE LA GUERRA CIVIL

Per fer aquet treball he entrevistat als meus avis que tenen la seva pròpia versió del que va passar a la guerra civil.
Un vivia a Sant Sadurní d’Anoia, i l’altre a Barcelona.
Els dos van néixer en anys diferents i en llocs completament diferents per tant tenen diferents vistes i experiències.


Primer he entrevistat al meu avi: Francesc Raventós i Vendrell que va néixer l’any 1926, ell en plena guerra civil tenia entre 10 i 12 anys. Ha viscut tota la seva vida en un poble i per tant la guerra civil no el va afectar tan:

  1. Quin any vas néixer i quants anys tenies?
    Jo vaig néixer al any 1926 i per tant tenia entre 10 i 12 anys.
  1. On vivies tu exactament en les èpoques de guerra?
    Vivia i encara visc a un poble que s’anomena Els Casots de Sant Sadurní d’Anoia.
  2. Amb qui vivies en aquells moments?
    Vivia amb els meus germans ja que els meus pares van morir quan jo era ben petit.
  3. Com vas passar la guerra ?
    No tinc gaires records de la guerra civil, aquí on jo vivia, no hi van fer res. Nomes van fer destrosses a Sant Sadurní perquè havia una fabrica de tancs i per tant era un bon objectiu dels franquistes. Des de on visc jo, es pot veure tot Sant Sadurní i per tant ho veia tot.
  4. Recordes bombardeigs a prop teu?
    Els rojos quan veien que els nacionals anaven avançant, destruïen els pons o tots els accessos possibles a la zona però passaven de totes maneres…
    Només varen destruir Sant Sadurní, el meu poble ni el van tocar.

  5. Quin bàndol recolzava la teva família?

A casa érem i sempre em sigut republicans.

  1. A on anaves tu i la teva família quan sentíeu les sirenes?
    Baixàvem al seller i allà ens posàvem algo a la boca que era el que sempre em deien que fes a l’escola perquè no em petessin els timpans. Molts cops anava al terrat o a la teulada a mirar com tiraven les bombes! Era petit i innocent.
    Però si mes no, feia vida normal amb els amics.


  2. Com era la teva relació amb els de casa?
  3. Sempre em vaig portar molt be amb els meus germans i els meus pares, però com ja he dit abans, els meus pares van morir quan era petit.
    La meva germana agafava sempre menjar de les vinyes o el camp i omplia cistells i baixava cada dia caminant fins a Sant Sadurní i no arribava que ja li havien comprat tot gent que es trobava pel camí.
    Els pagesos tenien la sort de que podíem donar el que a les botigues no hi havia com oli o farina i ells ens donaven el que necessitàvem.
  1. Aconseguíeu diners?
    Si, diners ens oferien sempre per els aliments i els animals però nosaltres de diners no en necessitàvem sinó que volíem coses que necessitàvem i ens feien falta.
  2. Veu passar gana?
    Nosaltres de gana no en passàvem ja que vivíem en un poble petit i si mes no, podíem anar menjant del que teníem. Ens ho prenien tot algunes vegades però algú sempre quedava. Nosaltres a casa teníem animals i tenim vinyes i camps on podíem anar plantant menjar. Anàvem de tant en tant al cabrer que havia al nostre poble, que tenia un ramat de cabres i cabrits. En teníem quatre nosaltres de cabrits a casa. També havia un noi que venia arròs.

  3. Coneixies a algú proper a tu que va participar activament a la guerra?
    No, per sort no se’ns va morir ningú a la guerra.
  4. Anaves a l’escola?
    En l’escola va ser quan vaig tenir el millor record jo, teníem una professora de Barcelona que ensenyava molt be i ens tractava molt be.
  5. Et deixaven parla amb català a l’escola?
    En els temps de la guerra havíem de parla català però quan va acabar ens obligaven a parla amb castellà.
  1. Vas treballar durant la postguerra?
    Treballava al camp ajudant als meus germans.
  2. Expliquem anècdotes que tu te’n en recordis de la guerra.
    Me’n en recordo de molts carros o caravanes que baixaven la carretera amb moltes maletes i animals que els nacionals els hi acabaven matant i treien tot, que marxaven perquè els hi havien destruït la casa o perquè els feien fora. Eren rojos que tenien que marxar perquè els franquistes no els deixaven quedar-se, es quedaven allà on podien, sinó s’exiliaven.


Gracies per col·laborar en el meu treball i per compartir amb mi els teus records i el teu temps!


També he entrevistat a la meva avia Josefa Ferrer i Cortinat que va néixer l’any 1934 i que per tant al inici de la guerra civil ella tenia dos anys, nomes recorda bé la postguerra.

  1. A quin any vas néixer i quans anys tenies?
    Jo vaig néixer al any 1934 i tenia llavors quan va començar tot dos anys, no me’n en recordo de molt. Però si de la postguerra.
  1. A on vivies tu exactament en èpoques de guerra?
    Jo soc de Barcelona, concretament del barri del Hospitalet.
  2. Amb qui vivies en aquells moments?
    Amb els meus pares i el meu germà que era mes petit que jo.
  3. Com ho vas passar això de la guerra?
    Jo era molt petita, però la meva mare ens protegia tant que no ho vaig passar malament.
  4. Quin bàndol recolzava la teva família?
    La meva família recolzava el bàndol republicà, el meu pare no podia ni sentir parlar de Franco.
  5. Que passava amb el teu pare?
    El meu pare no podia suportar a Franco, a casa érem republicans.
    Un dia mentre el meu pare estava treballant al taller van entrar uns guàrdies i se’l van endur per què deien que ell sempre parlava malament de Franco i van entrar i se’l van endur.
    Jo era petita i la meva mare no sabia el que passava, se’l van emportar i el van apallissar perquè firmes uns papers que deien que ell anava en contra de Franco per així poder-lo detendre però ell no ho va fer i va estar una setmana dins la presó amansant-lo i pegant-lo tant que quan va sortir estava negre dels morats que tenia.
    Sempre entraven en el seu taller i li agafaven tot el que tenia.
  1. A on anaves tu i la teva família quan sentíeu les sirenes?
    La meva família tenia un refugi al soterrani i quan sentíem les sirenes la meva mare ens agafava i els portava allà corrents, molts cops, molta gent del carrer ens suplicaven que els deixéssim entrar.
  2. Veu passar gana?
    Quan va començar la gerra la gent passava molta gana perquè aquestes èpoques van ser molt difícils però jo vaig ser una privilegiada, ja que jo, no en vaig passar perquè la meva mare tenia un hortet i plantava verdures. Teníem gallines, que feien ous cada dia i també conills. Anava de tant en tant a Martorell a comprar oli, pa...
    La meva mare ens tenia molt protegits, casi no vam notar res. No vam passar gana.
  3. Teníeu familiars a prop?
    Els meus avis vivien a Lleida i allà no notaven la guerra i baixaven algun cop i ens portaven menjar, embotits…
  4. Coneixies a algú proper a tu que va participar activament a la guerra?
    El meu tiet que tenia disset anys, se’l van endur a la quinta del biberón, que era un lloc on portaven els mes joves perquè lluitessin.
    Ja no va tornar, el van matar…


  5. Que feien els teus pares al dia a dia?
    El meu pare tenia un taller de fusteria i la meva mare se’n cuidava de nosaltres i ajudava al meu pare avegades.

  6. Anaves a l’escola?
    Vaig començar a anar a l’escola quan tenia uns sis o set anys i encara durava la dictadura.

  1. Et deixaven parla amb català a l’escola?
    A l’escola no ens deixaven parlar català, si ho fèiem ens renyaven i ens castigaven. Ami per exemple em van ficar de nom pepeta però no em van deixar i a la meva partida de naixement em van ficar Josefa.
  1. Vas treballar durant la postguerra?
    Jo em vaig ficar a treballar des de ben petita am el meu pare fins que em vaig casar als 24 anys.
  1. Quina reacció veu tenir quan es va anunciar la mort de Franco?
    Quan Franco va morir recordo que tothom plorava i en canvi a casa meva era un dia mol feliç per a tothom.
    Barcelona es va anar recuperant poc a poc desprès de la guerra.

Gracies per col·laborar en el meu treball i per compartir amb mi els teus records i el teu temps!


CONCLUSIONS

Aquest treball m’ha fet entendre molt be, tota la historia de la guerra civil que jo, mai havia acabat d’entendre be.

Ara se el que sentia la gent de llavors, tot el que van patir i lo malament que ho van passar.

He aconseguit historia molt valuosa de gent molt propera a mi que mai hagués pensat que magues arribat a interessar tan com m’ha passat aquets últims dies. M’ha agradat moltíssim aquet treball perquè m’ha fet reflexionar molt sobre el que tenim i que els nostres avis o besavis no van poder tenir.

He pogut veure les diferencies entre franquistes i republicans des de primera persona ja que l’avi de la meva mare era el cap de guàrdia civil de Barcelona i ell va tenir que empresonar al meu altre avi sense saber que acabarien sent família.
Ara se de molt mes bona mà el que era passar por i gana en aquella època.

A partir d’aquest treball he arribat a la conclusió que no té res a veure estudiar aquest tema des d’un llibre de text a fer-ho escoltant de primera persona els testimonis de persones que van viure la Guerra Civil Espanyola.

Comentaris (1)13-06-2011 14:23:46quart B

Dana Pérez. Moments de penombra en la Guerra Civil espanyola i la Postguerra

Moments de penombra

en la guerra civil espanyola i la

Postguerra

Ciències Socials

4y ESO A

3er Trimestre

Dana Pérez Roman

2010-2011

Introducció

Per aquest treball he pogut entrevistar al avi de la berta un testimoni clar ja que amb 14 va presenciar el inici de la guerra civil i el que va ser més dur, la postguerra, en plena adolescència.

En aquesta entrevista es pot presenciar el testimoni d’un home que ha viscut en primera persona les vivències de la guerra civil i com ens obra els seus sentiments viscuts, les seves anècdotes y ens relata les conseqüències.

Entrevista a Luís Hernandéz

Nascut a Granada Actualment te 88 anys.

-On vivies durant la guerra civil?

Sempre hem viscut en un poble de Granada.

-Amb quans anys vas presenciar el inici de la Guerra Civil?

Doncs la guerra va començar el 1936, si no recordo malament, tindria uns 13 anys.

-Recordes com era la teva vida anterior a la Guerra Civil?

La meva vida anterior era molt diferent, sempre estàvem als carrers jugant a el que fos, normalment jugàvem a futbol. Tot allò va desaparèixer.

-Com tu i la teva família os veu assabentar de que havia començat la Guerra Civil?

Si et dic la veritat, jo era molt curiós i sempre estava per l’estació de trens just quan van començar a desembarcar els militars.

-Com us va afectar aquest moviment envers a les relacions familiars?

Dins de la meva família era bastant bona, ens recolzàvem uns a altres però amb el resta de la família teníem moltes diferencies y la situació era molt tensa.

-Com va afectar la Guerra a la vostre alimentació?

La guerra civil envers a la nostra alimentació no va afectar gaire, vivíem encara de l’agricultura i del que nosaltres produíem, tot i que sempre havia estat mol difícil perquè érem nou germans i era complicat donar menjar a tantes persones. Tot i així no va canviar gaire.

-Veu arribar a participar en la guerra civil algú de la vostre família?

Si, van vindre a buscar al meu pare per reclutar a finals de la guerra, en el gener de 1936.

-Vas tindre una pèrdua familiar durant la guerra?

Un familiar.. El meu tiet, Torcuarto. Ell estava en un poble Murcià a prop de Granada. Era perseguit per la guàrdia civil, llavors la seva intenció era

anar-se’n lluny de Granada pres per Franco. Aquella mateixa nit els seus veïns el van amagar en un carro. Un dels veïns va donar la xivatada que llavors dèiem, i la guàrdia civil va cremar el carro amb ell a dintre, aquella va ser la desgràcia més gran per a la família, des de llavors vivíem amb temor.

-Com vas poder fer front davant tanta misèria?

La veritat es que es difícil perquè fins i tot dintre de la família hi havia molta tensió. Amb setze anys jo tenia que fer front a la Postguerra que per a nosaltres va ser la més dura, jo era el més gran, per tant era el que s’encarregava més de les feines laborals amb el meu pare. Es difícil digerir tal situació, però en aquell moment l’únic que importava era sobreviure

-Quin bàndol recolzava la teva Família?

La meva família com t’he dit érem molt dispersos. Però a la meva família de entre germans pare i mare, érem socialistes. Llavors nosaltres, com he dit, vivíem de l’agricultura, per tant recolzàvem el bàndol que a nosaltres ens afavoria

-Recordes quins van ser els països que recolzaren a un dels dos bàndols?

Si. Recordo que Alemanya i Itàlia recolzar al bàndol Franquista.

-Recordes la batalla de Barcelona?

No, jo vivia a Granada, llavors vivíem en un poble on hi escassejaven els medis de comunicació, només ens assabentàvem del que podíem veure.

-Que eren les brigades internacionals?

Les brigades internacionals eren aquells militars que venien d’altres països per lluitar contra el feixisme, a nosaltres ens afavoria per tant. Més tard va haver el conveni de rendició, Franco va prendre la guerra.

- Que n’opines del himne cara al sol? Quan te’l feien cantar?

L’himne “cara al sol” era un himne però no era provenen de Franco, sinó de Hitler, Alemanya. Llavors estaven aliats y Franco va aplicar moltes actituds de Hitler. Considero personalment que era absurd, com tot el que feia fer Franco. Ens el feien cantar a l’escola.

-Que en saps dels camps de concentració francesos? N’has viscut en primera persona alguna vivència?

Recordo que en els camps de concentració jo per sort no vaig anar, però si que va anar el meu germà. El meu pare es va assabentar de on era per unes llistes a la creu ja i el va anar a buscar. Va ser una situació molt dura.

-Quina era la situació dels exiliats? Recordes alguna anècdota d’un exiliat?

Era molt dura. Havien de deixar tota la seva vida anterior per anar a un altre país i sobreviure, com abans he dit l’únic que importava era sobreviure. De fet tinc una anècdota i molt propera a mi, el avi devia exiliar-se amb un grup de gent del bàndol republicà, estaven a la zona de Girona, anant cap els Pirineus però ell s’hi va negà perquè considerava que no havia fet res dolent, rere aquesta resistència el van matar.

-Com vas viure la teva adolescència a partir de la anterior a la guerra civil y guerra civil? La teva vida, com va canviar?

La meva adolescència va ser dura, però més dura va ser la postguerra. La meva vida va canviar molt. Llavors vivíem amb temor i odiant a Franco sense poder queixar-nos ja que la nostre vida perillava a la mínima.

-Com us veu assabentar del fi de la guerra?

Va ser d’un dia per l’altre, Franco havia guanyat.

-Com us va afectar a tu i a la teva família la postguerra en la alimentació?

Érem agricultors, per tant, varem haver de deixar de vendre una part dels nostres conreus per poder menjar-los nosaltres mateixos, l’altre part que veníem varem pujar els preus. Era una situació bastant dura, potser en la alimentació es en el que més ens va afectar.

-Quins canvi recordes més rellevant que va haver després de la victòria de Franco?

El canvi de la moneda. Llavors nosaltres teníem estalvis de la preguerra, Franco es va quedar amb tots els diners d’un dia per l’altre va canviar-ho tot. Me mare recordo que va anar al banc per guardar els diners i no van ser acceptats.

-Com va afectar el franquisme en la educació?

Moltes universitats tancaren i hi havia molta més censura en l’educació. Cada cop que entravem a l’escola ens feien cridar el nom de Franco tres cops amb la mà alçada al cel.

-Com era la teva situació familiar enfront acabada la guerra civil?

Era una situació bastant bona, però alhora feble psicològicament, no recordo cap situació però records bons tampoc, havia guanyat el bàndol contrari, per tant varem tindre mols punts en contra.

-Creus que avui dia encara tens alguna seqüela psicològica?

No va ser per tant com per això, jo ho recordo com una etapa de sofriment, però són coses que et fan créixer com a persona.

Conclusions

En conclusió Luís Hernandez, testimoni de la guerra civil amb tan sols 14 anys, un home que ha viscut assassinats molt propers, ha viscut amb por, amb gana, una adolescència perduda... Tot i així un home i una família que ha sabut com fer front a la penombra y com sobreviure moralment i físicament davant tal situació.

Ha set un testimoni curiós ja que en la seva família tot i que ells mateixos recolzaven el bàndol socialista, els altres parents eren del partit contrari. Un particular cas que m’ha fet saber com era la situació en un cas tan poc comú.

He aprés com vivien les persones durant la guerra civil, com s’entretenien i el punt de vista socialista. El que ell destaca més, durant la Postguerra, per a ell i la seva família, la etapa més difícil.

A partir d’aquesta entrevista he presenciat sentiments molt profunds dels seus records i com mica a mica ell s’anava obrint.

No he pogut aconseguir cap document, era un home bastant gran i no en tenia cap, però ha estat amable i en cap moment s’ha negat a contestar a una pregunta per incòmode que fos.

Comentaris (0)13-06-2011 14:04:46quart B

Jan Comas. Entrevista de la Guerra Civil espanyola a Jordi LLurià

Entrevista de la Guerra Civil espanyola a Jordi LLurià

Introducció:

L’autoanomena’t "bàndol nacional", amb l'ajuda dels feixismes italià i alemany, va aconseguir de conquerir tot el territori espanyol de l’anomena’t "bàndol republicà", que rebien l'ajuda de la Unió Soviètica, del moviment internacional Comunista, i de les Brigades Internacionals. Mentre, les forces democràtiques internacionals es rentaren les mans amb el pretext de no interferir en un assumpte intern.

Els "republicans" estaven composats des dels centristes que donaven suport a una democràcia liberal moderadament capitalista fins als comunistes i revolucionaris anarquistes. La seva base era principalment urbana sent especialment forta en les regions industrials del nord, sobretot a Catalunya i el País Basc, que a més buscaven una autonomia o fins i tot la independència del govern central de Madrid, una opció que va quedar oberta amb el govern republicà.

Els "nacionals", al contrari, tenien un suport més rural, més conservador, eren principalment catòlics, i estaven a favor de la centralització d'Espanya.

En el transcurs d'aquesta guerra civil, els futurs bel·ligerants europeus de la Segona Guerra Mundial es comencen a enfrontar més o menys directament: l'Alemanya d'Hitler i la Itàlia de Mussolini aporten el seu suport a Franco, la Unió soviètica de Stalin ven armes als republicans, tot buscant la presa de poder al si de la república. França i el Regne Unit escullen la neutralitat i no hi participen directament, però deixen que les Brigades Internacionals es comprometin del bàndol republicà.

Algunes de les atrocitats de la guerra -incloent-hi l'ús de la tàctica del terror contra els civils- presagiaven la Segona Guerra Mundia, encara que tant els denominats Nacionals com el Republicans confiaven de manera aclaparadora en la infanteria més que en l'armament pesat modern o en l'aviació. Tot i que la guerra va durar només tres anys, la situació política ja havia estat violenta durant els anys anteriors i continuà amb ajustos de comptes i una forta repressió en els anys posteriors. El nombre de víctimes encara no és clar i van des de 300.000 fins a 1 milió de persones segons les fonts, i desenes de milers d'exiliats. Moltes d'aquestes morts eren el resultat d'assassinats massius comesos per ambdós costats.

L’objectiu d’aquest treball és saber i dominar el tema de la guerra civil a Espanya, però no només la part més teòrica del desenvolupament de la guerra sinó també l’emigració, les dificultats per sobre viure, els pensaments i la vida quotidiana dels habitants en època de guerra.

En aquest treball exposarem una resum teòric de les dues etapes del règim franquista i la transició democràtica de la guerra civil espanyola i una recerca a partir d’entrevistes a personatges que la van viure d’aprop. La postguerra també és un període important per com va afectar aquesta en la vida quotidiana del poble i els canvis que van anar venint fins la mort de Franco.

El Règim franquista i la transició democràtica:

El Franquisme va ser un règim polític autoritari. Neix d'una victòria militar a diferència dels altres règims similars, que neixen amb suport popular o per via electoral. És significatiu que Franco va al·ludir sempre a la "victòria" fins els anys 60, quan va canviar el seu discurs per parlar de "pau". Ell havia donat a Espanya la pau que per culpa dels règims liberals no havia tingut en tot el segle XIX i el que es portava del XX. A més, va ser un règim militarista on les decisions es prenien seguint el model de jerarquia militar. L'exèrcit era així una institució fonamental, que va estar sempre present en major o menor mesura en els governs de Franco.

A més és una dictadura en sentit estricte, on Franco té totes les atribucions de govern i controla tots els ressorts de l'Estat: cap d'estat, de govern, del partit únic i de l'exèrcit. Cal fer esment que això no succeïa a la Itàlia feixista, on hi havia un rei que era cap d'estat i el consell nacional feixista va arribar a destituir Mussolini com a cap del govern el 1943. S’ha d'afegir a tot això el fet que les corts franquistes no tenien iniciativa legislativa. Així, Franco s’ostentà tant el poder executiu com el legislatiu, trencant-se el principi de separació de poders de la democràcia. Tot això fa que sigui un règim molt personalista, que va resistir estable durant gairebé 40 anys sense problemes, però no va sobreviure a la mort del dictador.

Tampoc hi havia sistemes representatius. Existia un únic partit denominat Movimiento Nacional, que estava format per la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. A aquest partit havien de pertànyer obligatòriament tots els funcionaris que, a més, havien de jurar els "principios fundamentales del Movimiento", llei màxima de l'Estat similars a una constitució. Espanya es definia com a democràcia orgànica. Aquest sistema suposava negar els drets polítics individuals i deixar la representativitat popular de forma indirecta en mans d'organismes (sindicat vertical, caps de família o municipis). A més, una part de les corts (mancades d'iniciativa legislativa) era designada directament per Franco i d'altres hi eren per dret propi (alguns alts càrrecs militars i eclesiàstics). Aquest sistema pretenia mostrar a la comunitat internacional la il·lusió que a l'Espanya franquista hi havia algun tipus de democràcia.

A nivell econòmic Franco va mirar de buscar un règim viable a mig camí entre el model capitalista i el comunista. L’estat franquista fou capitalista, però amb gran intervencionisme econòmic per part de l'Estat. La propietat privada era un dret reconegut, però la nació estava per sobre dels interessos individuals. Aquest sistema és propi dels règims de tipus feixista i revestia de progressisme social un règim autoritari i què, per molt intervencionista i controlador fos, sempre deixava els empresaris i terratinents per sobre dels treballadors en les negociacions. El control de les relacions laborals l'exercia el sindicat vertical i les vagues eren considerades subversives i estaven prohibides. Durant els anys 50 i més als 60, Franco ha d'anar suavitzant l’ intervencionisme del règim per sortir de la crisi econòmica i assegurar-se el recolzament i les inversions dels aliats occidentals. L’ intervencionisme estatal es va traduir arran del creixement econòmic del "desarrollismo" en gran corrupció política. També s’ha de destacar el paper que va tenir l'Església catòlica, que fou un dels grans baluards del Franquisme, amb alguna excepció com el cardenal de Tarragona Vidal i Barraquer, que va morir en l'exili. Aquesta s’havia sentit atacada per la República i Franco es presentava com l'home escollit per Déu per salvar la pàtria. L’Església va recolzar aquesta tesi i Franco li va concedir molts privilegis en el Concordat del 1953: benestar econòmic, poder social, un fur específic pel qual el clergat era jutjat de forma diferent, el matrimoni canònic era l'únic permès, ensenyament de la doctrina als centres d'educació, manca de censura en les seves publicacions... Amb tot, els anys 60 l'església catòlica espanyola viu un profund procés de renovació arran del Concili Vaticà II. Apareixen nous capellans joves que no han viscut la Guerra Civil i la postguerra, amb actitud crítica al règim tant des del punt de vista social com polític. A més, l'Església basca serà sempre pròxima al nacionalisme i també serà crítica amb la dictadura. Així, es van produint canvis en part de l'Església que el Generalíssim mai va entendre i que es van fer evidents quan el 1975, un Franco malalt va fer les seves últimes execucions procés de Burgos i el Papa les va condemnar públicament.

En darrer lloc cal parlar dels recolzaments socials del règim. Primerament són els que havien recolzat el cop d'estat de 1936: els grans terratinents i burgesos industrials i financers (la burgesia catalana i la basca van ser favorables al règim), bona part de la petita burgesia i la pagesia influïda per l'Església catòlica. A més, s’ha d'afegir que la naixent classe mitjana dels anys 60 serà propera al règim, ja què es beneficien del “miracle econòmic” del "desarrollismo". Així, no posen problemes a la manca de llibertat pública a canvi de la prosperitat econòmica i la "pau" que la dictadura s'atribuïa. S’ha de tenir en compte l'ús de l'aparell propagandístic franquista, que difonia la ideologia del règim entre les classes populars, la censura i el control de l'ensenyament, que no només difonia l’idear-hi franquista, sinó que feia que les noves generacions estiguessin mancades de consciència política crítica, fet que s'ha denominat franquisme sociològic o majoria silenciosa.

Acabada la Guerra Civil Espanyola amb la victòria dels autoanomenats nacionals, Franco va passar a ser cap d'Estat, proclamant-se Caudillo de España por la gracia de Dios. En els primers anys, el règim franquista va dur a terme una repressió brutal contra els adversaris, va donar suport a Hitler i Mussolini, i va practicar una política econòmica autàrquica que va alentir el desenvolupament de l'estat. Més endavant, el règim va establir contactes amb Estats Units, i va canviar de política econòmica. Els anys 60 es van desenvolupar per un increment notable del nivell de vida de la població en general (desarrollismo), si bé el nivell de llibertat personal i política no va augmentar de la mateixa manera.

El franquisme com a règim polític es va acabar amb la mort de Franco, que va ser succeït pel rei Joan Carles I d'Espanya com a cap d'estat. La transició cap a un sistema polític basat en una democràcia parlamentària va ser relativament suau.

El franquisme avui en dia, encara hi ha grups reduïts d'ultradreta que es declaren franquistes i reivindiquen obertament el règim franquista. Aquests grups defensen una visió de la Història d'Espanya coherent amb la que propagava el franquisme.

D'altra banda, tenint en compte que el règim va controlar l'educació durant 40 anys, que la transició cap a la democràcia va ser gradual, i que hi va haver una amnistia general per tots els integrants o col·laboradors del règim franquista, hi ha qui argumenta que el franquisme com a fet social va perdurar a Espanya molt més enllà del 1975 (l’anomena’t franquisme sociològic). Òbviament això es objecte de controvèrsia, i de fet l'ús del terme franquista de manera derogatòria ha estat relativament habitual en el debat polític en els darrers anys.

La Transició democràtica espanyola, transició espanyola o simplement, transició, és el període de temps comprès entre la fi de la Dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a Espanya, a través d'una nova restauració borbònica.

Situació política

Els darrera anys de la dictadura no van portar cap estovament a l'hora de reprimir els sindicats o associacions polítiques, o bé de signar sentències de mort en el casos de terrorisme, excepció feta del Procés de Burgos.

L'única resposta a les mobilitzacions de la que el Govern se sentia capaç era la repressió, com el procés 1001, al 1973, contra deu membres de CCOO acusats d'associació il·lícita. El judici s'inicià el 20 de Desembre de 1973 sota una atmosfera de terror, ja quinze minuts abans de la hora en que havia de començar el judici, el president del govern, l'almirall Carrero Blanco era assassinat per un comando d'ETA. Aquesta figura havia de ser el garant de la continuïtat del règim a la mort del dictador, cosa que es va veure parcialment truncada. El nomenament a la presidència del govern de l'anterior director general de seguretat, Carlos Arias Navarro no deixava dubtes sobre la resposta del règim: emprar la força si calia.

Les protestes estudiantils i vagues, totes ferotgement reprimides, van ser una altra constant de les acaballes del règim. El procés de gradual retirada del recolzament eclesiàstic - tret del d'excepcions malauradament notables - al règim del dictador es va convertir en un altre dels elements característics del període 1969-1975.

Des del 22 de juliol de 1969, el dictador havia proclamat com a el seu successor oficial al príncep Joan Carles de Borbó, nét d'Alfons XIII, que a l'endemà va prestar jurament de lleialtat a Franco, als principis del "Movimiento" i a les lleis fonamentals de l'Estat. Durant aquests primers anys de la dècada de 1970 el paper del llavors príncep va ser poc rellevant políticament parlant.

Situació econòmic-social

La crisi del petroli del 1973, tot que silenciada oficialment en les repercussions que per Espanya podia tenir, va a començar a deixar senyals de la seva arribada. La recessió a nivell europeu va incidir en dues de les principals fonts de divises estrangeres: el turisme i les remeses dels treballadors emigrats. La perspectiva d'un augment de l'atur i d'una davallada del nivell de vida avançaven un augment paral·lel de la militància obrera. Els increments salarials van ser limitats en un intent inútil d'aturar la inflació. L'increment real del cost de la vida va acostumar-se a estar marcadament per sobre de les xifres oficials d'inflació. Donat que molts treballadors necessitaven cada cop més de dues feines, o si més no de nombroses hores extraordinàries , per tal de cobrir les seves necessitats, els conflictes socials van constituir el major problema al que s'enfrontava el govern de Carrero Blanco.

Els planificadors havien fracassat en el seu intent de resoldre el problema de l'habitatge, i el buit fou omplert per l'especulació immobiliària, que va anar acompanyada de construccions de baixa qualitat i fraus.

La protesta contra les deficients condicions socials - baix nivell sanitari i una inadequada organització dels serveis educatius i mèdics - van servir per intensificar la consciència de la classe obrera, que es va convertir en una part important del procés de politització.
Al llarg de 1975 es va reforçar la censura, un cop més, i nombrosos diaris van ser "segrestats".

Mort al llit del dictador

Quan Franco va morir, el 20 de novembre de 1975, desprès d'una llarga agonia i 36 anys de dictadura, el sector dur del règim ja havia perdut la partida. La solució immobilista del franquisme sense Franco havia mort amb Carrero Blanco, i la solució aperturista/continuista d'Arias Navarro va quedar destruïda per:

  • Les maquinacions del propi sector dur del franquisme (búnker), com exemple, el terrorisme d'Estat automàticament imputat al sector dur de l'esquerra (F.R.A.P.)
  • Per les seves pròpies deficiències.

Això va dur a que coincidissin en l'interès pel canvi l'oposició democràtica i una part de l'oligarquia econòmica.

Entrevista:

L’entrevista’t és el senyor Jordi Llurià Monràs, nascut a l’any 1934 a Terrassa, dos anys abans de l’esclat de la Guerra Civil espanyola.

1.On vivíeu abans que comences la guerra civil? I un cop va començar us veu mobilitzar o veu seguir al mateix lloc?

Jo vaig néixer a la rambla de Terrassa, que es on vivien els meus pares, i vaig seguir-hi vivint fins que hem vaig casar.

2. A Terrassa la gent era del bàndol nacionalista o del bàndol dels rojos?I vosaltres?

Majoritàriament anaven a favor del bàndol roig , però també hi havia una part de dretes.

3.Quan va esclatar la guerra com van reaccionar a casa vostra?

El meu pare es va apuntar de voluntari al exercit roig perquè d’aquesta manera podia elegir la funció que hi tindria en ella, va triar treballar en la cuina per el fet de tindre menjar per casa.

4.La relació amb els veïns va canviar o va continuar igual desprès de la guerra?

Tot va seguir igual, ja que eren mes normals tirant capa esquerres tots, el veí que si que feia mes por era el de la planta aixa , ja que era un personatge important del CNT famós que mes d’un cop agafava presos dels de dretes i els afusellava.

5.Quan vanar a la guerra el teu pare, us comunicàveu a traves d’algun mitja de comunicació o no vas saber res d’ell fins que va tornar?

Gairebé no ens comunicàvem , però sovint ens enviava cartes o venia ell, ja que la base on ell treballava era a la garrotxa.

6. Recordes el dia en que el teu pare va tornar a casa?

Jo era petit i gairebé no coneixia al meu pare ja que va marxar a la guerra , quan va tornar la mare hem va dir ‘’Fill el teu pare ja ha tornat’’ però a mi mes que felicitat de veure’l mes aviat hem feia por , ja que ell tenia molta barba i jo mai havia tingut relació amb ell ni res, amb el temps ens varem conèixer del tot.

7.A Terrassa es van produir bombardejos per part dels del bàndol feixista?

A Terrassa pocs, però a Barcelona era el principal lloc que bombardejaven sobre tot els italians i per això molts de Barcelona marxaven, s’anaven a viure en un altre poble.

Per exemple nosaltres teníem uns exiliats de Barcelona a casa , que ens pagaven diners per refugiar-se a casa i viure-hi com si fos un lloguer.

8.A causa del tancament econòmic a Espanya per part d’Europa i la resta de països, en el carrer es passava gana?

Al carrer es passava gana, tot hi que el estat imposes les cartes de racionament ,que tothom tenia dret a tenir-ne. Però el menjar que donaven era de molt mala qualitat immenjable, per exemple el pa era fet de serradures y remolatxes.

9.I a casa vostre recordes si ho vareu passar malament per aquest tema d’economia?

Com ja t’avia comentat , el meu pare treballava de cuiner per l’exèrcit roig , el menjar que els hi sobrava n’enviava una part a casa nostre, i d’aquesta manera varem anar fent.

10.En que consistia la vostre dieta?

Donaven unes llibretes anomenades de racionament a on tenies dret a productes bàsics ( farina, oli sucre, xocolata) a preus barats, però eren d’una qualitat immenjable, com el pa que no era fet de farina, si no de serradures de remolatxa i segó .

També es vesava molt en patata ,cigrons i pollastre a les festes assenyalades.

11. Durant la guerra va tenir la oportunitat de anar a l’escola?

No, jo no, asclar que era molt petit també. La meva germana si que me’n recordo que hi anés, però vaja potser hi anava un dia i l’altre es quedava a casa. Ara després a la

post guerra si que me’n recordo que hi anés però tampoc es que te’n senyessin masses coses, amb un llibre passaves tot un curs i a més tot era “el esperito nacional” i totes aquestes punyetes. El capellà venia a fer-te classe, tot era en castellà, Déu nos esguard si et pillaven parlant em català.

12.El fet de prohibir el us del català en un lloc públic , va evitar el fet que a casa el parléssiu?

No hi ara, a casa de sempre l’hem parlat.

13.En el col·legi parlàveu català o parlàveu castellà?I que os ensenyaven?

Amb un llibre passaves tot un curs i a més tot era “el esperito nacional” i totes aquestes punyetes. El capellà venia a fer-te classe, tot era en castellà, Déu nos esguard si et pillaven parlant em català.

14.Quan Franco va morir vareu seguir parlant català?I la gent per el carrer també o parlaven mes castellà?

Si no haguéssim continuat parlant-lo el català hagués desaparegut, tot i això molts ciutadans de Catalunya varen seguir fidels a la seva llengua i d’aquesta manera encara ara la llengua segueix viva.

15.A vostè li feien cantar la cançó ‘’Cara el sol’’?

SI, quan anàvem a llocs públics o per exemple al cinema abans de començar la pel·lícula et feien mirar unes fotos de Franco i Primo de Rivera aixecat amb la ma al cor cantar la cançó, al poc temps desapareixien les fotos d’aquets personatges per anarquistes o rojos fent gamberrades... Al passar això freqüentment es va deixar de fer això de cantar aquesta cançó.

16.I la mort de Franco?

La mort de Franco? Ui! Cada un ho veia de la seva manera, però jo com que no el vaig veure mai, doncs ho miro a la meva, sempre he sigut molt catalanista. Així que des de feia molt temps tenia guardada una botella de Cava per quan la guinyés, imaginat si feia anys que la guardava que quan la vam destapar ja no hi havia ni gas, allò semblava vi. En fi que ens vam alegrar molt.

Doncs això és tot, moltes gràcies per dedicar-me el seu temps.


Conclusions:

La guerra Civil va ser un període en que el Front nacionalista va ser capaç de reunir una gran quantitat d’aliats per lluitar contra el Front republicà que no va poder aconseguir ajuda externa a causa de la ignorància dels altres països.

La vida aquí a Espanya va ser força dura ja que van pagar justos per pecadors, també es va passar moltíssima fam a causa de la Segona Guerra Mundial i a que el poc aliment que hi havia era molt car per a moltes persones i famílies en que quan les fàbriques i els treballs van començar a funcionar altre cop i els ciutadans podien anar a treballar durant moltes hores i un salari molt baix.

I de mica en mica amb la mort de Franco i altres fets tant nacionals com internacionals que van ajudar al progrés del país.

Targeta de racionament del meu besavi matern, Albert Salvador.

Targeta de racionament de la meva besàvia materna, Teodora Duaso.

Jan Comas


Comentaris (0)13-06-2011 13:19:19quart B

Maria Aparicio. Recordant el passat, vivint el present.

PRESENTACIÓ

Avui, fa 75 anys, va esclatar una guerra; aquesta guerra va ser: la guerra civil espanyola.

Som al 2011, i encara avui es recorda com va ser aquesta guerra, seguida de una postguerra on es va instaurar una dictadura: el Franquisme, al capdavant d’aquesta dictadura hi va haver una persona, el general Francisco Franco.

En aquest projecte entrevistarem a dos persones, que, igual que molestíssimes més van viure en primera persona aquesta dictadura. Així coneixerem com va ser per ells. Ja que hi han molts punts de vista, perquè no tothom vivia en les mateixes condicions ni en el mateix lloc.

Els entrevistats provenen de la part Sud d’Espanya: Andalusia, concretament a Almeria. A Almeria, el Batalló de Metralladores nº2, Juan Huerta Topete i Toribio Crespo al capdavant, no es decidien a unir-se als militars rebels. Aquesta situació va ser decisiva a l’hora de que la capital i tota la comarca, pogués ser fidel al govern constitucional republicà.

Aquets son: Ginés Ballesta (20 Febrer del 1933) i Encarna Carrasco (Abril del 1938)

ENTREVISTA

Les famílies

1. De quin bàndol eren les vostres famílies?

  • -Les nostres famílies eren del bàndol Franquista.

2. Les vostres famílies eren religioses?

  • -Si, les nostres famílies ho eren moltíssim, però ara nosaltres ja no ho som tant, per no dir que ja no ho som.

3. Quants membres éreu a la família?

  • (Encarna) Nosaltres érem 7: 5 germans i els meus pares
  • (Ginés) Nosaltres en total érem 10: 8 germans i els meus pares

4. De que vivíeu en el poble?

  • Treballàvem la terra, al camp, com es fa ara però amb diferents medis, màquines... Les coses no estaven tant avançades però igualment, a la fi, és com es treballa ara.

5. Teníeu bona relació amb els vostres pares?

  • En aquells temps t’havies de portar bé amb ells, sempre amb molt de respecte i el pare era el que manava sobre tot, però ens portàvem bé amb ells.

La guerra

6. Com us perjudicaven els del bàndol contrari?

  • Et prenien el que tenies, les vaques, les ovelles...

7. Quin període veu viure?

  • (Ginés) Jo quan va esclatar la guerra, tenia 3 anys, així que no m’enrecordo, però el que si que vaig viure va ser tota la postguerra i la dictadura en si.
  • (Encarna) Jo tenia mesos quan va acabar la guerra, així que igual que el meu marit, el que vam viure va ser la postguerra.

8. Com van reaccionar les vostres famílies amb el cop d’Estat del 36?

  • Ningú s’ho esperava, però ja es sabia que els de dretes no es quedarien amb els braços creuats i al tenir la influència que tenien per part d’Alemanya i Itàlia, ja es sap com va acabar.

9. A on vivíeu durant la guerra?

  • A Velez-Rubio, un poble d’Almeria.

10. Algú proper a vosaltres va participar en la guerra?

  • (Encarna) Al meu pare el van matar a la guerra, jo no el vaig arribar a conèixer. Ell estava amagat per no anar-hi, però el van trobar i se’l van emportar... Se’l van emportar i ja no va tornar.
  • (Ginés) El meu germà va participar en la guerra, però no li va passar res.

11. Quina idea teniu dels anarquistes?

  • -Els anarquistes no volien ni lleis, ni estat, ni cap tipus d’autoritat. Nosaltres al ser catòlics, estàvem en contra d’aquest moviment.

12. Van matar a molta gent en els pobles?

  • Si, en la guerra si, però fora de la guerra no m’enracordo de que matessin a més gent.

13. Com t’assabentaves del que anava passant a la resta d’Espanya?

  • De vegades no t’assabentaves fins al cap de 15, 20 o fins i tot més dies. Fins que no arribava algú que havia anat als altres pobles o fins que tu no anaves a comprar o anaves al poble, no sabies res de res, perquè no teníem ni ràdio ni televisors com ara.

La postguerra

14. Com vàreu viure la postguerra?

  • La postguerra va ser el que va ser, una dictadura. No et podies reunir, només treballar i treballar. No podíem treure molt el cap per por.

15. Com va ser la dictadura per vosaltres?

  • Per així dir-ho, en aquells temps i en la situació en la que nosaltres vam viure, l’únic bo que hi havia era el franquisme. Sabem que no va ser bo per tothom, però nosaltres no coneixíem una altra cosa. Ens van ensenyar així, i no sabíem el que era bo i el que era dolent. Els que sabien com havien sigut les coses abans, es tenien que callar, per molt que no els hi agradés s’havien de aguantar o anar-se’n (que es el que va fer molta gent), perquè Franco ‘’no se andaba con tonterías’’.

16. Com va ser la vostra educació?

  • Al viure en un poble petit i rural no hi havia escoles. Hi havia professors que anaven per les cases i t’ensenyava a tu i a els teus germans, et posava deures i tu els havies de fer.

17. Si no el cantàveu a les escoles, on cantàveu el himne ‘’Cara al sol’’?

  • Era una cançó que tots ens sabíem, la haviem de cantar en tots els llocs, els nens la cantàven al carrer... (Encarna) A mi personalment, era una cançó que no m’agradava, per tot el que va passar, no era una cançó molt maca de recordar.

18. Era molt diferent el franquisme per els homes i per les dones?

  • (Ginés) Fa mal dir-ho, però a les dones no se les reconeixia per res. No tenien cap importància, però tothom tenia la obligació de respectar-les , no com ara. Resumint ell a treballar i ella a casa a fer les feines i a cuidar dels fills. Si es donava el cas de que ella podia ajudar en alguna cosa, doncs ho feia, però si no, sempre a casa.
  • (Encarna) Ja es sap que les dones no rebíem el mateix tracte. Jo ho odiava, a cap dona li agradava, però jo, al ser una dona molt activa, intentava ajudar en el que podia, i també havia de cuidar de els meus 5 fills.

19. Com va ser per vosaltres la mort del general Franco?

  • No vam sentir cap sentiment, indiferència. Ni alegria ni tristesa. Era una cosa que ja es veia a venir. Es sabia que les coses canviarien, i molt; però no es sabia de quina manera.

20. Tens algun record que t’hagi marcat molt d’aquella època?

  • (Ginés) De la meva família propera van morir dos cosins germans meus. Però més que res, van morir molts veïns meus. Van ser enviat a Terol, i allò va ser una ‘’masàcre’’. Van enviar a molta gent sense cap preparació militar a lluitar contra l’atac dels republicans, i allò va ser fatal. Fa mal recordar-ho, perquè era gen que no sabia ni de lluny el que els hi esperava, i que la meva família coneixia i tenia tracte.

21. On viviu actualment?

  • L’any 1966 vàrem marxar d’Almeria i ens en vam anar a Alacant, concretament a Alcoi. La cosa allà estava molt malament, no hi havia diners, l’home de la casa l’únic que podia fer era marxar a França a treballar i això era una opció que no agradava a les famílies.

Ginés Ballesta i Encarna Carrasco Velez Rubio, fills i mares de Ginés i Encarna Encarna Ballesta (1958)

ANNÈCDOTA COMPLEMENTARIA

El pare del meu tiet, era un tinent del exèrcit Republicà. Al acabar la guerra el van enviar a un camp de concentració. Tres vegades van cridar-los per afusellar-los a tots. Anaven dient nom per nom i els anaven matant. Tres vegades es va quedar sol. Tres vegades a punt del afusellament, i les tres vegades es va salvar per el simple fet de que no van dir el seu nom. Al cap de 4 anys va ser lliure i va poder seguir amb la seva vida.

ANNEXE

Rafael Aparicio Rico (1923-1990), quan va exclatar la guerra tenia 13 anys i se’n va anar de voluntari a la guerra amb el bàndol republicà.

Va treballar a la Siderúrgia (AEG)

L’any 1950 es va casar amb María-Consuelo Latorre Urrutia (1926-1996). Els dos van nèixer a Almeria i ell va venir a Catalunya quan va acabar la guerra (1940) i ella el 1942.

A ells no els hi he pogut fer la entrevista, però al tenir documents i fotos seves he volgut tenir-los en compte.

María Consuelo Latorre (1946) Rafael Aparicio (1945)

Certificat de matrimoni entre Consuelo i Rafael

Partida de naixement de Consuelo Latorre IBI del 1960

CONCLUSIONS

Sempre pensem que estudiant per un control del col·legi, ja ho sabem tot. Però les coses no son ben bé així.

El millor és saber de primera mà com van ser les coses perquè així és com més s’aprèn, perquè millor que tu pot explicar una persona que ho ha viscut no t’ho pot explicar un llibre.

Amb això vull dir que aquest treball ens serveix per aprendre millor que ningú, com van ser de veritat les coses. Perquè de vegades els llibres no ho diuen tot.

Sempre s’han d’acceptar tots els punts de vista, perquè com ja he dit a la introducció, no tothom ho va viure en les mateixes condicions.

M’ha agradat fer-ho, i espero que als meus entrevistats també els hi hagi agradat compartir amb mi les seves experiències. Per això els hi dono les gràcies de tot cor.

Maria Aparicio

4t ESO-B

CURS 2010-11

Comentaris (1)13-06-2011 12:14:00quart B

Arnau Roig Viñas. La central elèctrica de Solsona

Introducció:

-He entrevistat a la Conxita Capdevila, que va passar la Guerra Civil i la Postguerra a Solsona, un poble de muntanya, en aquest treball ens explica com va viure la Guerra Civil, i les conseqüències a la Postguerra. He dividit l'entrevista en dues parts: Guerra Civil i Postguerra.

GUERRA CIVIL

On vas viure la guerra civil?

Vaig viure al Moli de Foix, a la muntanya, prop d’ Olius i Lladurs, això és la comarca del Solsonès

Quina edat tenies quan va començar la guerra civil?

Tenia 8-9 anys.

Quins bàndols hi havien?

Hi havia el “rojos” que eren els republicans i els nacionals que eren franquistes.

Quin paper feia l’església?

Les esglésies les van cremar totes, i van matar alguns capellans, la catedral de Solsona la van fer servir de magatzem, i van treure les campanes per convertir-les en material de guerra.

-Que és el que et va impactar més durant la guerra civil?

No em va impactar res en especial perquè érem molt joves, si que hi havia un fet que era estrany per nosaltres, era els nois de 16-17 anys que venien de l’Ebre, nois joves que els van cridar per anar el front. Aquesta colla de nois se’n deia la “Lleva del Biberó”. Hi va haver gent que va patir molt per poder menjar.

-Te’n recordes de com era la teva vida abans i durant la guerra?

La meva vida era la normal d’abans de la guerra, anàvem l’escola, ajudàvem a casa, jugàvem al carrer, fins que van començar els franquistes a bombardejar.

Com es va viure l’esclat de la guerra?

Com érem molt joves, no pensàvem amb el que et podia passar. Van matar a molta gent. La meva família no era de cap bàndol, perquè el meu pare no va voler problemes, i vàrem tenir sort.

-De què vivíeu ? Hi havia menjar?

Vivíem de les coses que ens donava el camp i l’hort, teníem terres i animals, i vivíem normal, no vam passar gana. Com que teníem menjar, podíem fer intercanvis amb gent de Manresa, intercanviàvem farina per altres productes, com per exemple oli, sabó, tot el necessari d’ una casa. Tothom feia “estraperlo” (intercanvi), per intentar de sobreviure.

Com era casa on vivies?

Era una casa de pagès, per sota la casa passava el canal de l’aigua, a l’entrada hi havia el menjador, desprès la cuina, on hi havia els fogons de terra que eren de carbó, també a la casa hi havia una llar de foc, a dalt hi havien les habitacions i els lavabos. Darrera la casa hi havia una porta que arribaves a les reixes del canal de la central elèctrica, i darrera de tot hi teniem les terres.

Que recordes del dia 18 de juliol de 1936?

-Es va declarar la guerra, i els miners de Cardona volien cremar coses de Solsona, el meu pare se’n va anar a dormir 3 dies fora perquè no l’agafessin, i havia capellans saltant per les taulades escapant-se. El mateix cap dels miner va salvar a tots els carlistes de Solsona.

-Algú de la teva família va anar a la guerra?

Ningú de la meva família va anar a la guerra. Tots els germans eren petits

-Que recordes dels bombardejos?

Si passaves per la carretera i et tiraven una bomba al cap et mataven, van portar refugiats de fora que venien de tota la província de Lleida per resguardar-se dels bombardejos.

-Qui va anar a lluitar el front?

Del meu poble que era Solsona al front hi va anar molta gent, hi va haver gent que es van amagar perquè no hi volien anar, anaven per les muntanyes es feien uns forats dins la terra per dormir, així no els trobaven, en deien guàrdies de “sal” que els buscaven, i baixaven a les nits a casa nostra a escoltar la radio.

Teníem un codi que era si penjaven un llençol a la finestra volia dir que no podien baixar perquè hi havia soldats, sinó calia esperar.

POSTGUERRA

-Com eren les escoles franquistes?

No ens deixaven parlar català, o fèiem tot amb castellà. Hi havia mestres, perquè van treure els monjos i capellans, la religió era obligatòria a les escoles.

-I les republicanes abans de la guerra?

Normals, hi havia de tot, podies parlar la llengua que volies, i es feia català.

-Era difícil sobreviure en aquell temps?

No, nosaltres podíem viure força bé, en un poble de muntanya es fàcil sobreviure. Hi havia 5000 habitants amb un tros de terra cadascun, hi havia granges, forns, les coses bàsiques les teníem totes

-Quan es va prohibir el català com a llengua, com va reaccionar la gent del poble?

Al poble es va parlar sempre en català, però a les escoles sempre en castella, ens van canviar tots els llibres perquè tots parléssim en castellà.

-El continuaven parlant?

Si, a casa, al carrer, a tot arreu, els estudis els fèiem amb castellà.

-Qui eren els anarquistes?

Els anarquistes eren els rojos, gent del poble era anarquista. Quan va entrar Franco la gent es va posar al seu lloc.

-Com es va viure al final de la guerra?

Igual que abans, nomes que manaven uns altres, els partidaris d’algun partit van rebre les seves conseqüències. El meu pare tenia un amic que era del bàndol dels rojos que el van afusellar.

Com era la vida familiar a la postguerra?

Ni vam notar res, era una vida normal, anaves a treballar, guanyaves diners per viure, havies de creure les lleis que et posaven, i a callar.

Recordes el preu dels aliments?

Em temps de guerra un litre d’oli valia 3 pessetes, l’arròs valia 90 cèntims de pesseta el quilo, els ous eren molt barats, una dotzena d’ous costava 3 pessetes més o menys, un quilo de carn de bé costava unes 3 pessetes, es guanyava molt poc, un paleta guanyava unes 20 pessetes la setmana.

Com eren les escoles a la postguerra?

Tenien les pissarres de guix, es feien servir llapis, gomes i colors i plomes de tinta, hi havia pupitres on hi havia un tinter, i a les aules feia fred perquè no hi havia calefacció, i recordo que quan tenia 7-8 anys em portava un braseret i a casa l’omplíem de carbó i en els posàvem als peus i ens escalfava força.

Explica alguna anècdota escolar?

Com que era molt xerraire, em posaven al costat de la monja, perquè no parles, però mai m’havien castigat, em tractaven molt bé les monges i als companys de classe també, en temps de la guerra hi havia un mestre que portava una pistola a classe, i li dèiem el "mestre de la pistoleta", algun dia venia a menjar a casa i dormia al bosc o bé en una pallissa, perquè era roig.

Quins dies es feien classe?

Igual que les que feu ara, el diumenge no, i algun dissabte potser també.

-Quines assignatures hi havien?

Castellà, matemàtiques, dibuix, religió, ciències natural, geografia, historia i poca cosa més

-A que jugaves a l’escola?

No jugàvem gaire, parlàvem, al ser un poble de pagès el nombre d’alumnes eren irregular, el noi que servia per treballar anava a treballar. A la classes només érem 10 o 12 alumnes

-Quina importància tenia la religió en les vostres vides?

El diumenge anàvem a missa, i a l’escola era una assignatura, fèiem vida religiosa , el diumenge a la tarda passàvem el rosari així ens trobàvem tota la colla per després anar a jugar

- Cantaves “Cara el sol”?

A vegades pel carrer la guàrdia franquista ens els feia cantar, i el cole abans d’entrar a les classes, era una cosa que no li donàvem importància.

-Es podia cantar l’himne de Catalunya?

No, perquè et posaven a la presó.

-Hi havia molta repressió de la llengua catalana durant i desprès de la guerra?

La van prohibir no la deixaven parlar, ni al carrer ni al cole.

-Havies vist que s’emportessin algú?

Alguna vegada ho havíem vist, però si podíem ho evitàvem.

-Que feien amb els republicans?

Els enviaven a la presó, i alguns els afusellaven.

-Qui eren els maquis? En vas conèixer alguns?

Els maquis eren una gent que van marxar a França, eren rojos, perquè el seu partit va perdre. A casa meva en van venir uns quants , i els hi donàvem menjar i que marxessin, perquè sinó ens haurien agafat a tots nosaltres

Documents

Conclusions:

Aquest treball, m’ha servit per entendre millor com es va viure la Guerra Civil, am experiències reals, jo crec , que fer aquet projecte de treball a estat molt interessant per fer-nos reflexionar lo privilegiats que som.

Arnau Roig Viñas

Comentaris (1)29-05-2011 20:12:24quart B