login
Inicia sessió

register
Registra't

Història oral

Clara Raventós. Guerra Civil.

La Guerra Civil Espanyola

i la postguerra

Clara Raventós

4r ESO B

SOCIALS

ENTREVISTES SOBRE LA GUERRA CIVIL

Per fer aquet treball he entrevistat als meus avis que tenen la seva pròpia versió del que va passar a la guerra civil.
Un vivia a Sant Sadurní d’Anoia, i l’altre a Barcelona.
Els dos van néixer en anys diferents i en llocs completament diferents per tant tenen diferents vistes i experiències.


Primer he entrevistat al meu avi: Francesc Raventós i Vendrell que va néixer l’any 1926, ell en plena guerra civil tenia entre 10 i 12 anys. Ha viscut tota la seva vida en un poble i per tant la guerra civil no el va afectar tan:

  1. Quin any vas néixer i quants anys tenies?
    Jo vaig néixer al any 1926 i per tant tenia entre 10 i 12 anys.
  1. On vivies tu exactament en les èpoques de guerra?
    Vivia i encara visc a un poble que s’anomena Els Casots de Sant Sadurní d’Anoia.
  2. Amb qui vivies en aquells moments?
    Vivia amb els meus germans ja que els meus pares van morir quan jo era ben petit.
  3. Com vas passar la guerra ?
    No tinc gaires records de la guerra civil, aquí on jo vivia, no hi van fer res. Nomes van fer destrosses a Sant Sadurní perquè havia una fabrica de tancs i per tant era un bon objectiu dels franquistes. Des de on visc jo, es pot veure tot Sant Sadurní i per tant ho veia tot.
  4. Recordes bombardeigs a prop teu?
    Els rojos quan veien que els nacionals anaven avançant, destruïen els pons o tots els accessos possibles a la zona però passaven de totes maneres…
    Només varen destruir Sant Sadurní, el meu poble ni el van tocar.

  5. Quin bàndol recolzava la teva família?

A casa érem i sempre em sigut republicans.

  1. A on anaves tu i la teva família quan sentíeu les sirenes?
    Baixàvem al seller i allà ens posàvem algo a la boca que era el que sempre em deien que fes a l’escola perquè no em petessin els timpans. Molts cops anava al terrat o a la teulada a mirar com tiraven les bombes! Era petit i innocent.
    Però si mes no, feia vida normal amb els amics.


  2. Com era la teva relació amb els de casa?
  3. Sempre em vaig portar molt be amb els meus germans i els meus pares, però com ja he dit abans, els meus pares van morir quan era petit.
    La meva germana agafava sempre menjar de les vinyes o el camp i omplia cistells i baixava cada dia caminant fins a Sant Sadurní i no arribava que ja li havien comprat tot gent que es trobava pel camí.
    Els pagesos tenien la sort de que podíem donar el que a les botigues no hi havia com oli o farina i ells ens donaven el que necessitàvem.
  1. Aconseguíeu diners?
    Si, diners ens oferien sempre per els aliments i els animals però nosaltres de diners no en necessitàvem sinó que volíem coses que necessitàvem i ens feien falta.
  2. Veu passar gana?
    Nosaltres de gana no en passàvem ja que vivíem en un poble petit i si mes no, podíem anar menjant del que teníem. Ens ho prenien tot algunes vegades però algú sempre quedava. Nosaltres a casa teníem animals i tenim vinyes i camps on podíem anar plantant menjar. Anàvem de tant en tant al cabrer que havia al nostre poble, que tenia un ramat de cabres i cabrits. En teníem quatre nosaltres de cabrits a casa. També havia un noi que venia arròs.

  3. Coneixies a algú proper a tu que va participar activament a la guerra?
    No, per sort no se’ns va morir ningú a la guerra.
  4. Anaves a l’escola?
    En l’escola va ser quan vaig tenir el millor record jo, teníem una professora de Barcelona que ensenyava molt be i ens tractava molt be.
  5. Et deixaven parla amb català a l’escola?
    En els temps de la guerra havíem de parla català però quan va acabar ens obligaven a parla amb castellà.
  1. Vas treballar durant la postguerra?
    Treballava al camp ajudant als meus germans.
  2. Expliquem anècdotes que tu te’n en recordis de la guerra.
    Me’n en recordo de molts carros o caravanes que baixaven la carretera amb moltes maletes i animals que els nacionals els hi acabaven matant i treien tot, que marxaven perquè els hi havien destruït la casa o perquè els feien fora. Eren rojos que tenien que marxar perquè els franquistes no els deixaven quedar-se, es quedaven allà on podien, sinó s’exiliaven.


Gracies per col·laborar en el meu treball i per compartir amb mi els teus records i el teu temps!


També he entrevistat a la meva avia Josefa Ferrer i Cortinat que va néixer l’any 1934 i que per tant al inici de la guerra civil ella tenia dos anys, nomes recorda bé la postguerra.

  1. A quin any vas néixer i quans anys tenies?
    Jo vaig néixer al any 1934 i tenia llavors quan va començar tot dos anys, no me’n en recordo de molt. Però si de la postguerra.
  1. A on vivies tu exactament en èpoques de guerra?
    Jo soc de Barcelona, concretament del barri del Hospitalet.
  2. Amb qui vivies en aquells moments?
    Amb els meus pares i el meu germà que era mes petit que jo.
  3. Com ho vas passar això de la guerra?
    Jo era molt petita, però la meva mare ens protegia tant que no ho vaig passar malament.
  4. Quin bàndol recolzava la teva família?
    La meva família recolzava el bàndol republicà, el meu pare no podia ni sentir parlar de Franco.
  5. Que passava amb el teu pare?
    El meu pare no podia suportar a Franco, a casa érem republicans.
    Un dia mentre el meu pare estava treballant al taller van entrar uns guàrdies i se’l van endur per què deien que ell sempre parlava malament de Franco i van entrar i se’l van endur.
    Jo era petita i la meva mare no sabia el que passava, se’l van emportar i el van apallissar perquè firmes uns papers que deien que ell anava en contra de Franco per així poder-lo detendre però ell no ho va fer i va estar una setmana dins la presó amansant-lo i pegant-lo tant que quan va sortir estava negre dels morats que tenia.
    Sempre entraven en el seu taller i li agafaven tot el que tenia.
  1. A on anaves tu i la teva família quan sentíeu les sirenes?
    La meva família tenia un refugi al soterrani i quan sentíem les sirenes la meva mare ens agafava i els portava allà corrents, molts cops, molta gent del carrer ens suplicaven que els deixéssim entrar.
  2. Veu passar gana?
    Quan va començar la gerra la gent passava molta gana perquè aquestes èpoques van ser molt difícils però jo vaig ser una privilegiada, ja que jo, no en vaig passar perquè la meva mare tenia un hortet i plantava verdures. Teníem gallines, que feien ous cada dia i també conills. Anava de tant en tant a Martorell a comprar oli, pa...
    La meva mare ens tenia molt protegits, casi no vam notar res. No vam passar gana.
  3. Teníeu familiars a prop?
    Els meus avis vivien a Lleida i allà no notaven la guerra i baixaven algun cop i ens portaven menjar, embotits…
  4. Coneixies a algú proper a tu que va participar activament a la guerra?
    El meu tiet que tenia disset anys, se’l van endur a la quinta del biberón, que era un lloc on portaven els mes joves perquè lluitessin.
    Ja no va tornar, el van matar…


  5. Que feien els teus pares al dia a dia?
    El meu pare tenia un taller de fusteria i la meva mare se’n cuidava de nosaltres i ajudava al meu pare avegades.

  6. Anaves a l’escola?
    Vaig començar a anar a l’escola quan tenia uns sis o set anys i encara durava la dictadura.

  1. Et deixaven parla amb català a l’escola?
    A l’escola no ens deixaven parlar català, si ho fèiem ens renyaven i ens castigaven. Ami per exemple em van ficar de nom pepeta però no em van deixar i a la meva partida de naixement em van ficar Josefa.
  1. Vas treballar durant la postguerra?
    Jo em vaig ficar a treballar des de ben petita am el meu pare fins que em vaig casar als 24 anys.
  1. Quina reacció veu tenir quan es va anunciar la mort de Franco?
    Quan Franco va morir recordo que tothom plorava i en canvi a casa meva era un dia mol feliç per a tothom.
    Barcelona es va anar recuperant poc a poc desprès de la guerra.

Gracies per col·laborar en el meu treball i per compartir amb mi els teus records i el teu temps!


CONCLUSIONS

Aquest treball m’ha fet entendre molt be, tota la historia de la guerra civil que jo, mai havia acabat d’entendre be.

Ara se el que sentia la gent de llavors, tot el que van patir i lo malament que ho van passar.

He aconseguit historia molt valuosa de gent molt propera a mi que mai hagués pensat que magues arribat a interessar tan com m’ha passat aquets últims dies. M’ha agradat moltíssim aquet treball perquè m’ha fet reflexionar molt sobre el que tenim i que els nostres avis o besavis no van poder tenir.

He pogut veure les diferencies entre franquistes i republicans des de primera persona ja que l’avi de la meva mare era el cap de guàrdia civil de Barcelona i ell va tenir que empresonar al meu altre avi sense saber que acabarien sent família.
Ara se de molt mes bona mà el que era passar por i gana en aquella època.

A partir d’aquest treball he arribat a la conclusió que no té res a veure estudiar aquest tema des d’un llibre de text a fer-ho escoltant de primera persona els testimonis de persones que van viure la Guerra Civil Espanyola.

Comentaris (1)13-06-2011 14:23:46quart B

Maria, 24-11-2011 16:08:46

Hola,
ho trobo una iniciativa molt interessant. Hem de conèixer més el què va passar durant els anys de la Guerra Civil a Catalunya. Recentment vaig visitar uns refugis antiaeris a Barcelona, el refugi 307 (http://www.femturisme.cat/ca/ruta/refugis-antiaeris-barcelona/). No ho coneixia i em va semblar molt interessant.
Petons!

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: