login
Inicia sessió

register
Registra't

Història oral

Dana Pérez. Moments de penombra en la Guerra Civil espanyola i la Postguerra

Moments de penombra

en la guerra civil espanyola i la

Postguerra

Ciències Socials

4y ESO A

3er Trimestre

Dana Pérez Roman

2010-2011

Introducció

Per aquest treball he pogut entrevistar al avi de la berta un testimoni clar ja que amb 14 va presenciar el inici de la guerra civil i el que va ser més dur, la postguerra, en plena adolescència.

En aquesta entrevista es pot presenciar el testimoni d’un home que ha viscut en primera persona les vivències de la guerra civil i com ens obra els seus sentiments viscuts, les seves anècdotes y ens relata les conseqüències.

Entrevista a Luís Hernandéz

Nascut a Granada Actualment te 88 anys.

-On vivies durant la guerra civil?

Sempre hem viscut en un poble de Granada.

-Amb quans anys vas presenciar el inici de la Guerra Civil?

Doncs la guerra va començar el 1936, si no recordo malament, tindria uns 13 anys.

-Recordes com era la teva vida anterior a la Guerra Civil?

La meva vida anterior era molt diferent, sempre estàvem als carrers jugant a el que fos, normalment jugàvem a futbol. Tot allò va desaparèixer.

-Com tu i la teva família os veu assabentar de que havia començat la Guerra Civil?

Si et dic la veritat, jo era molt curiós i sempre estava per l’estació de trens just quan van començar a desembarcar els militars.

-Com us va afectar aquest moviment envers a les relacions familiars?

Dins de la meva família era bastant bona, ens recolzàvem uns a altres però amb el resta de la família teníem moltes diferencies y la situació era molt tensa.

-Com va afectar la Guerra a la vostre alimentació?

La guerra civil envers a la nostra alimentació no va afectar gaire, vivíem encara de l’agricultura i del que nosaltres produíem, tot i que sempre havia estat mol difícil perquè érem nou germans i era complicat donar menjar a tantes persones. Tot i així no va canviar gaire.

-Veu arribar a participar en la guerra civil algú de la vostre família?

Si, van vindre a buscar al meu pare per reclutar a finals de la guerra, en el gener de 1936.

-Vas tindre una pèrdua familiar durant la guerra?

Un familiar.. El meu tiet, Torcuarto. Ell estava en un poble Murcià a prop de Granada. Era perseguit per la guàrdia civil, llavors la seva intenció era

anar-se’n lluny de Granada pres per Franco. Aquella mateixa nit els seus veïns el van amagar en un carro. Un dels veïns va donar la xivatada que llavors dèiem, i la guàrdia civil va cremar el carro amb ell a dintre, aquella va ser la desgràcia més gran per a la família, des de llavors vivíem amb temor.

-Com vas poder fer front davant tanta misèria?

La veritat es que es difícil perquè fins i tot dintre de la família hi havia molta tensió. Amb setze anys jo tenia que fer front a la Postguerra que per a nosaltres va ser la més dura, jo era el més gran, per tant era el que s’encarregava més de les feines laborals amb el meu pare. Es difícil digerir tal situació, però en aquell moment l’únic que importava era sobreviure

-Quin bàndol recolzava la teva Família?

La meva família com t’he dit érem molt dispersos. Però a la meva família de entre germans pare i mare, érem socialistes. Llavors nosaltres, com he dit, vivíem de l’agricultura, per tant recolzàvem el bàndol que a nosaltres ens afavoria

-Recordes quins van ser els països que recolzaren a un dels dos bàndols?

Si. Recordo que Alemanya i Itàlia recolzar al bàndol Franquista.

-Recordes la batalla de Barcelona?

No, jo vivia a Granada, llavors vivíem en un poble on hi escassejaven els medis de comunicació, només ens assabentàvem del que podíem veure.

-Que eren les brigades internacionals?

Les brigades internacionals eren aquells militars que venien d’altres països per lluitar contra el feixisme, a nosaltres ens afavoria per tant. Més tard va haver el conveni de rendició, Franco va prendre la guerra.

- Que n’opines del himne cara al sol? Quan te’l feien cantar?

L’himne “cara al sol” era un himne però no era provenen de Franco, sinó de Hitler, Alemanya. Llavors estaven aliats y Franco va aplicar moltes actituds de Hitler. Considero personalment que era absurd, com tot el que feia fer Franco. Ens el feien cantar a l’escola.

-Que en saps dels camps de concentració francesos? N’has viscut en primera persona alguna vivència?

Recordo que en els camps de concentració jo per sort no vaig anar, però si que va anar el meu germà. El meu pare es va assabentar de on era per unes llistes a la creu ja i el va anar a buscar. Va ser una situació molt dura.

-Quina era la situació dels exiliats? Recordes alguna anècdota d’un exiliat?

Era molt dura. Havien de deixar tota la seva vida anterior per anar a un altre país i sobreviure, com abans he dit l’únic que importava era sobreviure. De fet tinc una anècdota i molt propera a mi, el avi devia exiliar-se amb un grup de gent del bàndol republicà, estaven a la zona de Girona, anant cap els Pirineus però ell s’hi va negà perquè considerava que no havia fet res dolent, rere aquesta resistència el van matar.

-Com vas viure la teva adolescència a partir de la anterior a la guerra civil y guerra civil? La teva vida, com va canviar?

La meva adolescència va ser dura, però més dura va ser la postguerra. La meva vida va canviar molt. Llavors vivíem amb temor i odiant a Franco sense poder queixar-nos ja que la nostre vida perillava a la mínima.

-Com us veu assabentar del fi de la guerra?

Va ser d’un dia per l’altre, Franco havia guanyat.

-Com us va afectar a tu i a la teva família la postguerra en la alimentació?

Érem agricultors, per tant, varem haver de deixar de vendre una part dels nostres conreus per poder menjar-los nosaltres mateixos, l’altre part que veníem varem pujar els preus. Era una situació bastant dura, potser en la alimentació es en el que més ens va afectar.

-Quins canvi recordes més rellevant que va haver després de la victòria de Franco?

El canvi de la moneda. Llavors nosaltres teníem estalvis de la preguerra, Franco es va quedar amb tots els diners d’un dia per l’altre va canviar-ho tot. Me mare recordo que va anar al banc per guardar els diners i no van ser acceptats.

-Com va afectar el franquisme en la educació?

Moltes universitats tancaren i hi havia molta més censura en l’educació. Cada cop que entravem a l’escola ens feien cridar el nom de Franco tres cops amb la mà alçada al cel.

-Com era la teva situació familiar enfront acabada la guerra civil?

Era una situació bastant bona, però alhora feble psicològicament, no recordo cap situació però records bons tampoc, havia guanyat el bàndol contrari, per tant varem tindre mols punts en contra.

-Creus que avui dia encara tens alguna seqüela psicològica?

No va ser per tant com per això, jo ho recordo com una etapa de sofriment, però són coses que et fan créixer com a persona.

Conclusions

En conclusió Luís Hernandez, testimoni de la guerra civil amb tan sols 14 anys, un home que ha viscut assassinats molt propers, ha viscut amb por, amb gana, una adolescència perduda... Tot i així un home i una família que ha sabut com fer front a la penombra y com sobreviure moralment i físicament davant tal situació.

Ha set un testimoni curiós ja que en la seva família tot i que ells mateixos recolzaven el bàndol socialista, els altres parents eren del partit contrari. Un particular cas que m’ha fet saber com era la situació en un cas tan poc comú.

He aprés com vivien les persones durant la guerra civil, com s’entretenien i el punt de vista socialista. El que ell destaca més, durant la Postguerra, per a ell i la seva família, la etapa més difícil.

A partir d’aquesta entrevista he presenciat sentiments molt profunds dels seus records i com mica a mica ell s’anava obrint.

No he pogut aconseguir cap document, era un home bastant gran i no en tenia cap, però ha estat amable i en cap moment s’ha negat a contestar a una pregunta per incòmode que fos.

Comentaris (0)13-06-2011 14:04:46quart B

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: