Infància de guerra i postguerra
Índex
Introducció
La nostra recerca
El règim franquista i la transició democràtica
La nostra recerca
Documents històrics
Conclusions
Introducció
En aquest treball hem entrevistat a la Conchita i el Genís que tenien 9 i 7
anys respectivament durant la guerra. Ens vem interessar principalment en
com van viure la seva infantesa i adolescència.
La Conchita vivia a Barcelona i al començar la guerra es van emportar al
seu pare al front per lluitar amb els republicans.
Ella, els seus 3 germans i la seva mare van sobreviure la guerra sense
diners.
En Genis, per la seva part, és de Murcia i va viure d’un altre punt de vista
la guerra. Visqué molt intensament la batalla de l’Ebre, un dia anant pel
carrer l’any 1938 van tirotejar al seu pare perquè era de la CNT.
La nostra recerca
- Vostè defensava els republicans o els nacionals?
Co: “ Jo era petita i la meva família anava amb els de Catalunya, amb
els republicans. El meu pare lluitava contra els franquistes”.
G: “ Nosaltres no anavem a favor de ningú per por que ens pugessin
matar”.
- Com li va afectar la querra a la seva vida?
Co: “ Ens vem quedar sense diners i menjar perquè els diners estaven en
nom del meu pare i no els podiem fer servir, tot i així jo
continuava anant a l’escola, allà donaven llet i pa negre.
Feiem teatre i amb els veïns cantavem.
La meva mare no volia que anessim els refugis i quan hi havia
Època de bombardeigs ens amagavem sota el matalàs del llit de
matrimoni”.
G: “ Vaig deixar d’anar a l’escola i vaig anar a treballar a la taverna
del meu tiet, recordo que Terol va quedar destrossat i a totes les
famílies hi havia morts. Els nois de 18 anys anaven a la guerra i
els deien – la tropa del biberón – ”.
- Tot i que van ser temps molt durs, recorda alguna anècdota curiosa o divertida?
Co: “ Els meus germans i jo ploravem perquè no tornava el meu pare i
el dia de la meva comunió em va regalar un àngel de la guarda.
Avans d’anar a l’escola a 2/4 de 4 la meva germana i jo li vem dir
a l’àngel de la guarda que tornés el meu pare, quan vem tornar de
l’escola a les 6 de la tarda vem trobar el meu pare a casa i la meva
germana es va desmaiar de l’emoció”.
G: “ A casa meva, la meva mare oferia a tothom menjar i diners, el
meu tiet era porter d’una finca i va amagar allà unes monjes”:
- Conchita, expliquins, com va sobreviure el seu pare?
Co: “ Després de lluitar al front se’l van emportar a uns camps de
concentració, a Tarbas, al sud de França, i una nit es va escapar.
Ell sabia que no podia tornar a casa perquè el matarien i es va
anar a amagar d’un germà seu”.
- Com es preparava l’arribada de Franco a la ciutat?
Co: “Ens feien arreglar amb els millors vestits, però Franco tenia por de
Que el matessin i no va arribar mai a Barcelona”.
- A quins joics jugaveu quan ereu petits?
G: “ A les bales, a saltar a corda, a futbol, a la xarranca...”
Co: “ Jo jugava amb nines de drap i els hi feia vestits perquè magradava
molt cosir”.
- Vostès són creients?
Co: “ Vaig perdre tota la fe amb els capellans perquè el meu pare va
anar a la Catedral de Santa Maria del Mar i va veure uns
capellans amb metralletes. Des de llavors només crec en Jesús, la
mare de Déu i Sant Per”.
G: “ Jo sí que soc creient”.
- Els dissabtes treballaven o anaven a l’escola?
Co: “No”.
G: “ Tampoc”.
- Què van estudiar?
G: “ Vaig fer taquigrafia i vaig arribar a fer 240 teclejats per minut, i
vaig fer comerç, però demanaven francès i ho vaig deixar”.
Co: “ No vaig estudiar”.
- Recorda el canvi de govern republicà al franquista?
Co: “ Recordo que a Barcelona ens deien per la ràdio que resitissim,
però llavors ells van marxar i van deixar el lloc als franquistes
sense oposar-se”.
- Com van ser les seves relacions sentimentals?
Co: “ Jo als 23 anys em vaig casar amb un home d’Astúries, que es va
morir 3 anys més tard”.
G: “ Amb 22 anys em vaig casar amb una noia que es va quedar orfe,
la meva mare i la seva es conexien i la vem acollir. Em vaig
enamorar d’ella i vem decidir casar-nos”.
Actualment en Genís i la Conchita viuen a la residència de Santa Rita de Sabadell.
Conclusions
Es coneix comuntment la Guerra Civil Espanyola com el conflicte bèlic que va esclatar després d’un fracassat cop d’estat d’un sector de l’exèrcit contra el govern legal i democràtic de la Segona República Espanyola i que va devastar el país entre el 17 de juliol del 1936 i l’1 d’abril del 1939, finalitzant-se amb la victòria dels rebelds i la instauració d’un règim dictatorial, de caràcter feixista, encapçalat pel general Francisco Franco.
El nombre de víctimes de la guerra encara a hores d’ara es discuteix, però són molts els que venen a dir que la xifra està entre els 500.000 i el milió de morts.
Així doncs, la Guera Civil Espanyola va significar la lluita entre dues maneres d’entendre Espanya. Els republicans com un enfrontament entre “tirania o democràcia” o “feixisme i llibertat”, mentre que pels simpatitzants dels nacionals com una lluita entre les “hordas rojas” (comunistes i anarquistes) i “la civilització cristiana”.
Podem afirmar, per tant, que comportà la mort de milers de persones i un enfrontament en moltes ocasions dur i cruent.
Però el més dur estava per arribar, ja que un cop finalitzada la guerra el règim feixista de Franco va massacrar el bàndol perdedor, iniciant-se una neteja de l’anomenada “España Roja” i de qualsevol element relacionat amb la República, la qual cosa va provocar la mort o l’exili de molts. Van ser finalment, uns llargs 40 anys de dictadura i repressió.
La Guerra Civil Espanyola
- 17 de juliol de 1936: sublevació de diferents unitats militars a Melilla
- 1936: Les tropes africanes creuen l’Estret de Gibraltar i avançen cap a Madrid, ciutat que no poden ocupar. Voluntaris internacional acudeixen a ajudar la República, mentre que Mussolini envia tropes i armes per ajudar els sublevats.
- 1937: Els sublevats ocupen Astúries, Pais Vasc i Santarder i es produeix el bombardeig de Gernika.
- 1938: Els sublevats arriben al Mediterràni i parteixen en dos la zona republicana. Batalles de Terol i de l’Ebre.
- 1939: Rendició republicana. Ocupació de Catalunya i reconeixement internacional del règim de Franco.
El règim franquista
- 1939-1954: Durant la guerra Espanya va perdre bona part del seu texit productiu i població i l’escassetat va multiplicar les situacions de pobressa i misèria. La política econòmica es va sustentar en l’Autarquia, que es basava en la intervenció directa de l’Estat en els assumptes econòmics, l’autosuficiència econòmica que limitava el comerç amb la resta del món.
- 1954-1959: Final de la política d’Autarquia
- 1959-1975: Tecnocràcia i l’aperturisme.
- 1959-1961: Pla d’Estabilització
- 1961-1973: El desenvolupament econòmic
- La societat del consum i els canvis socials als anys 60
20 de novembre de 1975: Mort del dictador Francisco Franco
La transició espanyola
Perióde que abarca des de 1975 al 1979 i que va des de la mort del dictador fins a l’aprovació dels Estatuts d’Autonomia de Pais Vasc, Catalunya i Galícia.
- 1 de juliol de 1976: dimissió del president del Govern Carlos Arias Navarro. Es nomenat president del govern Adolfo Suárez
- 15 de desembre de 1976: Es celebra el Referèndum per la Reforma Política. Promulgació de la Llei per la Reforma Política
- 15 de juny de 1977: Celebració de les primeres eleccions democràtiques
- 29 de setembre de 1977: Restauració de la Generalitat de Catalunya
- 15 d’octubre de 1977: Es promulga la Llei d’Amnistia
- 6 de desembre de 1978: S’aprova en referèndum la Constitució Espanyola
Documents