login
Inicia sessió

register
Registra't

Història oral

Marc Pérez: “Els franquistes van fer tot el mal que van poder“ (Curs 2010/11)

"Els franquistes van fer tot el mal que van poder"

Presentació

Juan Esteban Sánchez, nascut a Tabernas, província de Almeria, el 22 de Juliol de l'any 1930, és el meu avi i és a qui he entrevistat.

Jubilat, viu a Terrassa des de fa 45 anys per motius que tractarem dins l’entrevista, i és pare de dos filles i avi de 4 néts. Està casat i viu amb la seva senyora des de molt jove.

Personalment pensa que la postguerra és el pitjor tram de tota la dictadura i que això ens ha impedit créixer en molts aspectes.

Comencem per situant-se... Quants anys tenia durant la guerra?

Al començament tenia 6 anys i, tot i que no sembli normal, me’n recordo dels tants i tants bombardeigs que vaig sofrir, i de les pors i la misèria que regnava a tota Espanya.

Amb quina ideologia se sentien més identificats els teus pares?

Els dos eren republicans, tot i que és cert que de diferent manera. La meva mare, per exemple, no tenia problema en acceptar-ho. En canvi, el meu pare no volia problemes, per els greus problemes que havia sofert.

Problemes per expressar la seva ideologia republicana?

No, simplement perquè va anar a una mesa de eleccions abans de la dictadura (obligat com es fa ara), i quan va entrar el franquisme, jo i la meva família vam quedar desterrats a fora del poble, i varem anar cap a un poble de Granada. Aquest és un simple exemple de les "tonteries" que arribaven a fer els feixistes.

Parlem de la guerra... On la va passar i amb qui?

Per sort, vaig ser un “afortunat” i la vaig poder passar mínimament bé al costat dels meus tiets. El meu tiet treballava en els jutjats i llavors no vivien del tot malament. La vaig passar a Almeria, on encara recordo tots i cada un dels refugis que hi havia.

Amb això vol dir que va patir molts bombardeigs?

Si... Encara pateixo quan ho recordo. Almeria a més va ser un dels llocs més castigats de tota Espanya. Sempre recordaré el soroll del timbre de la fàbrica que anunciava la vinguda de l’aviació nazi.

Recorda cap acte (bombardeig, atemptat ..) que hagi passat a Almeria de gran magnitud?

El que més recordo va ser un protagonitzat pels nazis. Un dia abans del bombardeig, un munt de camions russos havien aparcat dins la plaça de toros ja que ocupaven massa espai a fora d’aquesta. Doncs, el dia següent va venir l’aviació nazi i tot el que era la plaça de toros i el barri del costat va quedar fet pols.

Un altre assassinat que recordo tot i ser molt més petit, va ser quan el torero Manolete, molt famós per aquells temps, el vaig veure assassinar a republicans per l’esquena enmig d’Almeria. No m’ho podia creure.

Durant aquest període, a nivell d'educació va poder gaudir d’algun ensenyament?

Durant la guerra ningú va anar a l’escola i ningú tenia professors. Més tard, i és aquí on recau la meva sort, el meu avi em pagava un professor, el qual cobrava 3 pessetes al mes. Encara estic agraït al meu avi per l’esforç que va fer.

Tota la informació que es treu a la llum de tants morts i injustícies comeses durant aquell temps de guerra i postguerra, arribaven a la vostre oïda?

Nosaltres a casa llegíem cada dia el diari, per tant si que ens informàvem de moltes coses, però clar està que era des del punt de vista que el règim volia.

Passem ja a la Postguerra. Quins efectes directes va sofrir juntament amb la família?

Simplement, la pitjor etapa que li pot passar qualsevol persona. Els pitjors temps que hem passat en la vida. No hi havia queviures, no hi havia treball, no hi havia res.

Durant aquest període tant difícil, com ho fèieu per sobreviure?

Els meus pares treballaven al camp i jo feia el que podia per ajudar-los.

Davant d’aquesta situació, vas allistar-te en algun bàndol o grup?

No, i sincerament ni ganes. L’únic que vaig fer va ser anar a la Mili, que vaig a anar a Mallorca.

Recordes prohibicions i obligacions a les que estaves obligat exercir durant el franquisme?

Si, com ara aixecar obligat el braç, cantar el “Cara al sol”.... Coses significatives i inútils que es feien abans.

Té algun familiar o amic que hagi sigut assassinat per lluitar contra el franquisme o simplement per no complir alguna de les obligacions?

Si, un tiet. Sense motiu . Només perquè tenia idees diferents. Això causava una por terrible entre la nostre família.

També a un amic del poble, el qual va ser assassinat per no anar a la missa de l'enterrament d’un peix gros del poble.

I en quant al altre costat, té algun conegut que hagi patit marginacions per part del republicans?

Si, el meu sogre. Tot i que no era franquista els republicans el van obligar a marxar del seu poble ja que ell no va acceptar un “cortijo” que li van oferir els republicans que havien agafat. Un amic el va haver de refugiar a casa seva.

Si ens centrem en el franquisme,que pensa del sistema polític de la dictadura en quant a llibertat?

Llibertat? Nul·la. Era realment perillós que et veiessin amb un grup de més de 4 o 5 en una carretera perquè ja es podien pensar que estaves tramant alguna cosa contra el Generalíssim.

I en quant als republicans i les seves maneres, que en pensa?

Tot i que jo em sentia bastant més identificat amb aquest bàndol, també són motiu de crítica molts dels mètodes empleats per aquests. Un dels cops que em vaig quedar més parat va ser quan un dia caminant per Almeria, al arribar a un convent, veig desenes de nadons morts enmig del carrer. Eren els nens dels avortaments fets per les monges que en aquell temps no sortien d’allà. Els havien tret al carrer els republicans per tal de denunciar el que feien des de l’església, i tot i que no és culpa seva, les maneres són molt xocants.

Així doncs, afirma que els republicans no cuidaven les maneres?

Els republicans van fer coses. Però els franquistes van fer tot el mal i més que podien. Una persona que pertany a un grup diferent que al del règim s’ha de matar?

Quan va començar a veure un futur millor?

Per mi personalment a partir de l'any 45. Els temps anaven canviaven poc a poc i ja no hi havia tanta misèria, tot i que evidentment encara estava molt present la guerra. A més, aquest any i el següent va ser un any bastant plujós a Almeria, cosa que va facilitar molt els aliments.

Tot i així, va haver d’abandonar Andalusia...

Si, així és. Espanya estava estancada i la dictadura seguia amb el seu model econòmic estancat, per tant vaig decidir anar a treballar a Bilbao, on vaig estar treballant en una fàbrica. Bilbao en aquells temps estava més avançat econòmicament que Andalusia.

I com és que no es va voler quedar allà?

Vaig estar 1 any allà i vaig decidir tornar perquè a Andalusia hi havia més vida, més moviment. Més tard, vaig decidir correctament i vaig venir cap aquí, a Terrassa.

I com és que aquí a Catalunya?

Perquè aquí hi havia més mitjans de vida i la visió de futur era molt important. Tot i que jo allà a Almeria tenia treball, aquí tindria un futur millor. Jo llavors tenia 47 anys i tenia que espavilar per treure endavant la meva família.

A que és dedicava al venir aquí?

A la construcció primerament, fins que vaig tenir un greu accident i vaig decidir treballar en una fàbrica que es dedicava al mon del tèxtil.

Entre els veïns era normal venir cap aquí?

Tot i que hi va haver molta immigració, en el nostre poble vam ser els únics juntament amb un altre senyor.

Va veure cap cop a Franco?

Si, aquí a Terrassa i no va ser perquè jo volgués. Estava treballant a la fàbrica i ens van fer sortir per anar a rebre’l.

Moltes Gràcies per tota la informació.

Conclusions

Al acabar de parlar amb el meu avi, em va tornar a recordar la “sort” que va tenir de la família que va tenir.

Sempre m’ha dit que és impossible que estigui del costat dels franquistes perquè el seu model es basava en la injustícia.

Amb la frase que va acabar va ser: "Quan va morir Franco vaig poder descansar una mica millor"

Comentaris (2)19-07-2012 14:48:12quart A

MontcauMontcau blog, 19-07-2012 14:50:55

Esgarrifa lo de Manolete. A mi també m'ho havien explicat a casa meva. Però, el teu avi ho va veure. Molt bé l'entrevista.

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: