Tàrrega
Marina Miró Alsina
INTRODUCCIÓ
He escollit al meu avi matern per fer l’entrevista. El meu avi va néixer el 1932 així que va estar present a la guerra civil. Tot i que era molt petit se’n recorda molt bé de tot el que va haver de passar. Van ser uns anys molts durs, ja que no era una família amb molts diners, però se’n va sortir prou bé i va aconseguir tirar endavant.
ENTREVISTA
A quin any vas néixer ? Quants anys tenies quan va esclatar la guerra ?
- Jo vaig néixer el 6 d’agost del 1932. Tenia 4 anys i a l'acabar la guerra 7.
Recordes la teva vida abans de la guerra civil?
- Si, me’n recordo bastant per lo petit que era, jo vivia amb el meu pare, la meva mare i dos germanes petites en un poble molt petit.
On vivies durant la guerra civil?
- Vivia a Artesa de Segre, però, al esclatar la guerra varem tindre que fugir i vam caminar ma mare i jo amb les meves germanes 30 km i finalment ens varem refugiar al poble d’Urpí a Igualada, en un refugi. I finalment al final de la guerra varem poder llogar una casa i viure a Tàrrega.
Algun familiar va marxar a lluitar?
- El meu pare va marxar a la guerra durant 3 anys, i ens varem quedar les 2 germanes, la meva mare i jo soles.
Vas perdre algun familiar?
- Si, tenia una germà petit de 3 mesos que va agafar la grip i el varem portar a el metge (republicà) i ens va donar un remei per curar-lo. Va funcionar bastant bé, però va tornar a caure malat i quan varem anar a veure el metge, els franquistes l’avien matat i no teníem diners. Varem intentar salvar-lo, però sense cura de cap metge va morir.
Edifici de Tàrrega destruït, tret d’un llibre del meu avi del 1985, foto feta al 1939.
Com va afectar la guerra a la teva família ?
- Va créixer la misèria, el pare era pastor i no sabia ni llegir ni escriure fins que va anar a la mili. La mare tenia una mica d’estudis, però la guerra li va destrossar tot. I sola, tenint que cuidar tres fills va ser difícil.
Com vas viure el final de la guerra civil?
- El vaig viure a Tàrrega, vaig estar content de que s’acabés la guerra. Però, si volies viure havies de renunciar a alguns aspectes de la teva vida, havies de ser falangista i anar a missa.
Vas poder acabar els estudis?
- Als 8 anys vaig començar a anar a la escola, vaig anar 3 mesos a un col·legi nacional i finalment als escolapis. Jo volia triomfar, sabia el que volia a la vida, així que vaig anar a estudiar “empresarials”i vaig marxar de Tàrrega.
Vas tornar a sentir-te segur desprès de la guerra?
- No em vaig sentir segur, no veus les cosses igual. Tot i que Franco ens va donar “benestar” i treball i més o menys podíem anar tirant.
Vas passar gana?
- Sí, vaig passar molta gana. Per viure al temps de la guerra teníem que prendre pa, demanar menjar als soldats, teníem que anar als horts i robar verdura i me’n recordo quan estàvem a missa i els mossèn ens deixava sols ens menjàvem el vi i les hòsties de la gana que teníem.
Hi havia molta repressió de la llengua catalana?
- No molta, pura política. Pels carrers podies parlar català i amb la família també, l’únic que al col·legi havies de parlar castellà i cada dia a les 8h del mati havies de anar a missa i al sortir a cantar Cara al sol i desprès entraves a classe.
Com eren les relacions familiars a la postguerra?
-
Molt diferents d’ara, hi havia més companyerisme, però alhora també hi havia odi i enveja, eren unes circumstancies diferents.
Vivies en un poble o ciutat? Per tu que creus que era més dur?
- Vivia en un poble de 5.000 habitants aproximadament. No coneixíem la capital, nosaltres vivíem al nostre món, jugàvem pels carrers, etc. Fins ser més gran no vaig anar a Barcelona.
Hi ha alguna imatge que no has pogut borrar de la memòria?
- Depèn com ho vegis, però m’agradaria poder oblidar tots els records de la guerra. Un que me’n recordo molt bé va passar a la edat dels 6 anys més o menys. Jo i ma mare varem anar a un hort a collir menjar i de cop i volta passa un avió sobre nostre i comença a disparar amb la metralladora. Jo pensava que em moria i en un instant tenia a ma mare a sobre protegint-me de les bales. Finalment l’avió va passar i no ens va tocar cap bala, però va anar de ven poc.
Creus que va servir d’alguna cosa la guerra?
- No. Era un odi entre germans, matar per odi o venjança, per egoisme polític, tothom volia el poder.
Com et vas espavilar a la postguerra?
- Primer vaig tindre que ajudar els pares amb aquella situació precària. Vaig tindre que fer molt treballs ja que jo era el germà gran i ajudava a portar diners a casa. Vaig fer de xofer sense carnet fent contraban d’olives i blat de moro, venia gel i gasosa pel carrer, saltàvem i pujàvem d’un tren en marxa per poder anar a Barcelona a vendre productes, venia de tot.
Que pensaves?
- Des de petit vaig tenir un somni de fantasia on volava, estava tranquils pels aires i de cop i volta uns fils d’electricitat em feien mal i queia. Jo no sabia que volia dir i la tenia sovint, fins a mesura que em vaig fer gran. Vaig entendre que volia sortir de la misèria, però les circumstancies m’ho impedien així que quan vaig ser més gran vaig poder fer un negoci i poder fer la meva vida tranquil·lament.
CONCLUSIONS
Aquest treball ha estat interessant, és diferent dels que havíem fet fins ara. Ha estat un treball on he pogut sentir realment ha una persona explicant-me coses de la guerra que ha viscut, que no és un simple llibre de text. Ha estat un treball per reflexionar, per entendre que no tot és tan fàcil com ara, tu arribes amb gana quan arribes de l’escola i berenes un entrepà, els avis si tenien gana s’aguantaven. He comprès lo difícil que eren aquells temps i també t’ajuda a comprendre com són els teus avis.
Tàrrega, foto treta d’un llibre del meu avui del 1985.